No és fàcil anar d'original o Els experiments, amb gasosa. [temps real de lectura: 2 minuts]

Un relat de: Joan Colom
Era un cinèfil i se li havia ocorregut posar en pràctica allò de "Família", la pel·li de Fernando León de Aranoa en què un individu més sol que un mussol contracta actors perquè facin de familiars en el seu aniversari, però ho va trobar massa complicat i tingué una idea millor: a les golfes guardava mobles vells que no havia llençat per si encara podien servir, com aquell armari de dues portes amb mirall interior; les despenjaria i, junt amb l'espill de paret del lavabo, crearia un efecte de trompe-l'oeil col·locant-los tancant la taula quadrada de la cuina per tres costats; en el quart, s'asseuria ell i tindria la il·lusió de celebrar-ho amb tres germans bessons, i encara pensà que podia organitzar una traca final...

El dinar fou molt amè: fent seva la dita castellana "Soy como Juan Palomo: yo me lo guiso; yo me lo como", va començar amb comentaris de circumstàncies amb els seus contertulians i la cosa es va anar animant amb el cava, derivant en discussions acalorades sobre el sexe dels àngels, sempre dintre d'un ordre.

Arribada l'hora de les postres, plantà el pastís d'aniversari que havia encarregat, amb una única espelmeta, al centre de la taula. En el lloc de l'espelmeta intentà posar el tro que previsorament havia comprat en un quiosc de pirotècnia, la vigília de Sant Joan, però era massa gruixut i no entrava en el suport de plàstic, així que, tret el suport, clavà directament el tro en el pastís. La metxa era prou llarga per donar-li temps d'enretirar-se a una distància prudencial, però volia veure de prop l'espectacle preparat: una rèplica casolana de l'antològica seqüència amb la trencadissa de miralls de "La dama de Shanghai". Així doncs, es posà el protector facial transparent que conservava de quan la pandèmia i encengué la metxa.

Pensava que l'ona expansiva provocaria el trencament dels miralls, si més no el de davant, que no estava muntat sobre fusta sinó que era un vidre amb bany d'alumini a l'aire, però s'equivocava: l'únic que es fragmentà en mil bocins, que anaren a parar arreu, fou el pastís.


Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLXXI (tema: RETRAT DE FAMÍLIA) i consta de 350 paraules, segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

  • UNA FESTA PER A CELEBRAR. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-03-2024 | Valoració: 10


    Hola, bona vesprada, Joan: De primer et diré que és un relat molt original que es nota que està molt ben treballat. La trama és molt acurada fins al final. Tens una mà molt experta per a fer un somriure gran mentre estava llegint-lo.
    El que m'ha tret l'atenció és el tema de què tu dius que són 2 minuts de lectura i el relataire diu que són 3 minuts. M'ha tret també un somriure!
    Bona nit.
    Cordialment.
    Perla de vellut

  • Fantasia...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 28-02-2024

    realitat, sorpresa, originalitat... per ments creatives com la teva. Enhorabona Joan Colom. No deixes de sorprendre'm, i això ho valoro moltíssim, tot i que de vegades no sigui capaç d'opinar algun dels teus relats, que per la meva capacitat són massa complexes.

    Rosa.

  • Festivitat [Ofensiu]
    llpages | 28-02-2024 | Valoració: 10

    Una festa d'aniversari amb pinzellades surrealistes que no deixen indiferent al lector. Una posada en escena acurada, amb detalls d'atrezzo arreu, i amb sorpresa final. Res surt com un espera, però aquesta és la gràcia del relat. Bona feina, Joan!