Miralls tèrbols

Un relat de: quetzcoatl

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Dormies. O semblava que dormies.
Jo passejava la meva ma desconeguda al llarg del teu cos negre: ma blanca i suau despres dels banys d'escuma i sexe, i de perpetuar-hi a les palmes els teus llavis, dibuixant-m'hi el teu record quan exhausta m'havies donat treva. M'havies banyat, besat, llepat i penetrat al teu gust; i jo tot just aterrava, plagada d'espasmes.
Potser la blancor dels llençols maltractats i rebregats sota els nostres cossos nus s'havia instal.lat a la meva pell per recordar-te sempre aixi: criatura indefensa i adormida sota la meva mirada lasciva, mirada que em sembraves i cultivaves, i saciaves de tant en tant, quan els desitjos no sabien saber-se nomes projectes imaginaris. Tu dormies, i jo et tocava miran-te, mirant-me; mirant-nos al mirall. Els meus dits nacrats pentinaven, lents, els dubtes de la teva pell fosca: com coloms amb el teu nom tatuat a les ales, pentinant un cel fosc de tempesta.

Angel esgotat en l'infinit de miralls terbols, no em cansava de mirar-nos. I descobria rere les heures dels dits juganers, marques de desig a esgarrapades que t'havia calat a foc lent feia unes hores, quan tu em cremaves les entranyes ensalivades amb el teu membre gruixut i dur. Asseguda sobre els teus mal.lucs gronxants, lents pero decidits en el trajecte, vaig perdre el compte de les estrelles, i tu, assegut, consenties els mugrons erectes amb llepades, i sota els pits i al final de l'esquena l'electricitat de les teves mans feia estralls.

No em cansava de mirar-nos al mirall, i amb el sexe latent sobre la pell encara, no em podia estar d'acariciar-te tot i que, llunya i tebi, no em sabessis molla i entregada, desitjant-te de nou.
Surant sobre teu a la deriva, estremint-me al contacte i als records, em mirava.
Et besava les parpelles, els lobuls de les orelles, el coll i les mans; t'olorava els cabells, els llavis plens del meu sexe, el teu membre encongit i abatut.
Un cos negre, adormit; un cos blanc, excitat. Ens mirava.

Els miralls no semblaven tenir vergonya d'exposar-me repetida fregant suaument el meu entrecuix humit sobre la teva pelvis absorta, retornant el blanc al blanc, coloms i heura al cos de nacar, agafant-me els pits i mirant-te. Mirant-nos.
Em gronxava com abans m'havies gronxat, em tocava com m'havies tocat; et desitjava tant... I per la finestra es filtrava el preambul d'un darrer dia...
Per fi els miralls terbols s'empapaven de la llum tenue, i em van retornar la mirada lasciva, espurnejant. Em mostraven el teu inconscient erecte altra vegada, que m'ompliria una vegada mes de tu. Lent i mandros retornaves, clavant-me els ulls negres i brillants, eixamplant el somriure sincer i trapella. Tornaves i jo ens mirava, et veia creixer sota el suplicant cos banyat de matinada, i es despertava l'aurora als meus llavis rabents. De cara als miralls burlats per la sorpresa, vaig baixar sobre el teu membre molt a poc a poc, acompanyant la llagrima que em baixava per la galta il.luminada: cristall de miralls terbols que sabien que la matinada, sempre avantçant-se, ens deixaria fugir una vegada mes.

Comentaris

  • Bones![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 19-06-2006 | Valoració: 10

    He tornat aquí després de molt de temps i he vist que no t'havia comentat aquest magnífic relat que vaig llegir embadalida... m'el van recomanar fa molt de temps, ara he recordat com m'havia agradat i volia tornar-hi. No m'ha decepcionat pas! Crec que encara m'ha agradat més. M'encanta la teva manera d'escriure. Prometo que llegiré més coses teves perquè, de fet, en tinc moltes ganes ja que en gaudeixo molt.

    Un petó ben gran!!

  • Miralls tèrbols[Ofensiu]
    Cursiva | 10-10-2005

    M'han recomanat aquest relat. I la veritat és que estic encantada. Tens bons admiradors.

  • Vitralls lírics.[Ofensiu]
    Maragda | 21-05-2005 | Valoració: 10

    Vaig començar fa alguns dies a llegir-te i ara, a aquesta hora tan tardana, després de repassar-ne uns quants, indecísa a l'hora de triar-ne un per a comentar-te -per què no vull anar-me'n a dormir sense haver-ho fet - no he sabut per quin decidir-me, ja que m'agraden tots. I molt!
    Potser aquest sigui, segons el meu parer, el que estotja el lirisme més original. Globalment, ens mostra un erotisme ple de preciosíssimes metàfores. I admiro del teu art, el que sembla una increïble facilitat d'enfilar paraules. Composes, gairebé plàsticament, estructures com vitralls. La teva manera d'escriure embadaleix de debò.
    Enhorabona!!
    (Per cert, ets nascuda a la Garrotxa?)

  • Miralls tèrbols![Ofensiu]
    ones i vent | 16-05-2005

    Gràcies pel teu comentari. Tu també ets un descobriment per mi. Per cert m'encanta el significat del teu nom. Després de llegir coses teves m'he quedat meravellada. M'agrada que tinguis un esperit lliure, que sàpiga transmetre que les dones som salvatges i vitals, enigmàtiques plenes d'abismes, que el sexe es nostre, domini de la nostre intimidat igual com pels homes. Aquest relat tan intens i bell enllaça paraules de passió descrivint el màxim gaudir, certament segresta cap a un altre dimensió. Seguiré llegint-te. Salut.
    Ones i vent

  • Un deu[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 15-05-2005 | Valoració: 10

    per la poesia que hi ha en el conte.
    Sugerent, excitant, tendra... té moltes virtuts.

    No havía llegit res teu, però he vist el comentari que m'has fet i m'he possat a curiosejar i estic gaudint molt. T'ha afegeixó als preferits, dons vull saber amb que més ens sorprens.

  • .....[Ofensiu]
    Julius | 11-05-2005 | Valoració: 10

    M'agrada moltíssim, crec que no es pot afegir res més.

  • aquesta vegada...[Ofensiu]
    Capdelin | 10-05-2005 | Valoració: 10

    m'has pres i sorprès amb un altre cantó cúbic del teu diamant mental, el sexe... has baixat i entrat dins la carn, l'instint, el sentiment natural, visceral i humà per encendre un relat minuciós, intimista, però com sempre ple d'originalitat, metàfores i un bell vestit...
    "miralls tèrbols"... què guapooo!!! perquè on habita la passió, es perd aquella consciència massa clara i rutinària de les formes educades i elegants, per deixar pas al desbordament, al foc, a l'aiguat que arrossega i et fa perdre els sentits...
    fantàstic... i tots els temes que toques, els converteixes en bellesa, per carnals que siguin
    un petó i una abraçada!!!
    i m'has acabat de tocar i enfonsar amb les teves paraules al FÒRUM... què maca que ets i què generosa!!!

  • molt intens...[Ofensiu]
    ROSASP | 09-05-2005

    Moments plens de vida, de passió, que fan que la sang bulli i les sensacions volin juganeres.
    Robar instants al temps, capturar aquesta capacitat per sentir, reflexes impregnats als ulls, a la pell, al cor, al mirall del batec de la pròpia vida...
    Coincideixo en que els títols sempre són preciosos, ja encomanen les ganes de llegir.
    M'agrada la força que trasmet, la intensitat que impregna tot el relat.

    Una abraçada molt gran!

  • Fa temps que et llegeixo...[Ofensiu]
    Magdeta | 09-05-2005

    Fa temps que et llegeixo i per fi m'he decidit a escriu-re't un comentari!
    M'agrada com escrius i no ho dic per "ensarronar-te" ni res d'això... De tu, i de molta de la gent que escriu aquí, estic aprenent coses que de ben segur em serviran.
    I per molt que ara estigui d'examens i quasi no tingui temps, sé que aquest estiu podré compartir moltes més estones amb tu i amb aquesta pàgina.
    Per cert, m'ho deixava, penso que tens una capacitat per escollir títols vistosos que agraden ja, només a primera vista impressionant.
    Fins aviat.
    Una abraçada.

  • Sacrament[Ofensiu]
    T. Cargol | 09-05-2005

    M'agafa aquesta lectura sentint Louis Arsmstrong dient-se a ell allò de quin dia més meravellòs. S'han conservar els bons moments a la retina.
    Repasso un altre cop el que dius, n'hi hauria per més: em sembla que refereixis una cerimònia coneguda, eterna, sagrada

  • He estat el primer a llegir-te...[Ofensiu]
    Gica Casamare | 09-05-2005 | Valoració: 10

    He estat el primer a veure aquesta dança blanquinegra, de gemecs i entrades i sortides plaents, però sobretot de mirades que entrellacen els minuts de gaudi corporal.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de quetzcoatl

quetzcoatl

90 Relats

822 Comentaris

156870 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.

D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.

Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.


Espero que us agradi algun dels meus relats!

teaspoontrader@gmail.com