Cercador


Llista categories

Mikhaïl Gorbatxov.

Un relat de: Joan Colom
L’impulsor de la glàsnost i la perestroika ha mort. No era massa apreciat pels russos, que el feien responsable de la dissolució de la URSS, quan en realitat va ser Borís Ieltsin qui la va precipitar, en signar (acords de Belaveja, desembre de 1991) la separació de Bielorússia, Rússia i Ucraïna, en contra del desig majoritari de la població, manifestat mesos abans en referèndum.

Molts van dir que l’intent de democratitzar el règim soviètic, mantenint però el control sobre els mitjans de producció, era la quadratura del cercle i estava abocat al fracàs perquè el sistema ja estava massa podrit, la nomenklatura no es deixaria arrabassar els privilegis i ho sabotejaria, i l’economia s’acabaria de malmetre en tractar de competir amb la Iniciativa de Defensa Estratègica dels EUA de Ronald Reagan —coneguda popularment com a "Guerra de les Galàxies"—. Efectivament, tot es va ensorrar en 1991.

Un any abans, el diumenge 28 d’octubre de 1990, jo estava palplantat a la Diagonal de Barcelona, vora muntanya, a l’altura del Palau de Pedralbes, on les autoritats locals havien d’oferir un dinar a Gorbatxov i senyora. Anava amb una ràdio de butxaca i escoltava com, a la sortida del Museu Picasso, els Gorbatxov havien anat a una pastisseria propera —Princesa cantonada Montcada— a tastar i comprar panellets. Al cap d’una estona la comitiva ja enfilava la Diagonal. Finalment van arribar i vaig tenir ocasió de veure i aplaudir Mikhaïl Gorbatxov un parell de segons, conscient que era un d’aquells personatges que escriuen la Història amb majúscula. No ho he fet amb ningú més..

Comentaris

Afegir comentari
  • Gràcies [Ofensiu]
    Prou bé | 06-09-2022

    Per l'apunt històric. Jo també vel vaig aplaudir ni que fos metafòricament. Va ser responsable del que va fer i de com ho va fer, però no se li pot carregar, crec, les culpes del esdevenir de totes les rússies de la mà i la prepotència dels que han anat al darrere seu. I em refereixo a la deriva mundial.
    Amb total cordialitat

  • Ilús simpàtic[Ofensiu]
    aleshores | 06-09-2022

    Un ilús simpàtic. No va veure qui tenia davant: ara ho comencem a veure. Com es podia fiar que no anirien cap a l’Est, militarment?
    Ès va creure la sortida socialdemocràtica: Economia de mercat sense capital,…(ja es veu on ens està duent el mercat, en termes medioambientals)
    Va voler democratitzar (es difícil democratitzar quan ets a la defensiva, eh!) però va escollir una manera equivocada de democratitzar l’estat de la USSR, jutjant pels resultats.
    Avui només l’apludeixen els països sota el jou del capital.
    Peró, sí, era simpàtic, i un descendent de mujic, al cap de l’estat.

l´Autor

Joan Colom

301 Relats

796 Comentaris

90035 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >