Mare, respon-me

Ets una nena de cinc anys que veu el món amb curiositat. Bé, si més no aquesta és l'opinió que en trec després de llegir aquest poema. Sembla mentida com et pots ficar dins el cap d'un infant i transmetre tan bé els seus pensaments. Ah, tot el que dic en el relat de les guinguetes és veritat. Vaig escoltar una entrevista al representant d'una associació de guinguetes i deia exactament això i altres coses que em van deixar de pedra. Però no m'estranyen. I per cert, aquest estiu farem un circuit en autocar pels Alps italians, passant pels Dolomites, els llacs de Garda, Maggiore i Como. Et sona? Una abraçada.

Aleix

Preguntes que mai hem de deixar de contestar. Responent-les aprenem amb ells i retornant al món dels infants. Tu ho has fet amb aquest tendre poema.

També en aquest relat teu, escoltem la veu d'un nen que ens fa reflexionar.Em pregunto si saben estar a l'alçada de les seves preguntes. Sovint no hi tenim respostes, però millor que amb paraules hem de saber-los donar testimoni.

M'encanta el punt de vista i el lèxic usat en el poema. Està fet amb l'innocència de l'infantesa. Una infantesa que no coneix el mal que els envolta. I, les preguntes que la filla o el fill fan a la mare, són, tot i que pot sonar estrany, realistes al 100%. Quants cops hem pensat que si la nostra mare embarassada beu aigua o sopa ofegarà al nostre futur germanet?
De veritat, Nonna, m'ha agradat molt, no t'enganyo.




Safir, la filla de la gypsy i una amiga de les teves nétes Arantxa i Marta

repassar-se la llista de "darrers comentats" perquè normalment em trobo amb la sorpresa de relats o poemes, com aquest teu, que se m'havien escapat sense llegir-los. M'ha agradat molt tant el contingut (les preguntes versemblants i ben trobades) com el ritme del poema. També hi afegiria l'originalitat del tema, que s'allunya una mica del que és més comú en poesia.
Una abraçada

Ai les mares!!!, som pesades, però també tenim moltes respostes tranquilitzadores pels nostres petits.
De vegades som totalment sinceres i responem amb paraules clares i veritables.
D´altres petites mentides piatoses, ¿?, però està clar què sempre hem de contestar a les preguntes dels nostres fills.
Un poema tendre, real, i amb una musicalitat com en una cançó

Una abraçada gran

Has sabut fer un poema amb moltes de les preguntes que fa un nen a la mare.

Jo tinc un nen que pregunta molt, però no sabria fer un poema com aquest.

Felicitats per aquest poema tan real i tan poètic alhora!

Núria

PS Les preguntes que més repeteix el meu fill són " Per què no puc tenir un gos?" i per què no puc menjar sempre macarrons?

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

He vist, en obrir el teu espai, que tens uns Haikús publicats i he pres nota per tornar-hi a llegir-los. Però, tot i la temptació que aquell trio m'ha suposat, la paraula "Mare" d'aquest títol m'ha cridat de seguida i no he pogut per menys que acudir de seguida a la seva demana. Suposo que és pel tema del meu darrer relat, on es parla de mares i filles.

Sensibilitzada, doncs, pel meu propi text, he gaudit molt més de la tendresa que desprèn el teu poema i la duresa real que els versos embolcallen d'innocència infantil, des de la qual ens interrogues sobre petites i grans incògnites.

Com adulta que sóc, sovint sento impotència davant la impossibilitat d'explicar-li a una criatura tota la maldat i la bellesa que es combinen al voltant de la nostra existència.

T'envio una abraçada de part de la NINA DE NEU ( aquella nineta que ara és gran ) i meva, per a la teva nena encuriosida i per a tu, estimada Carme,
Unaquimera

Aquestes preguntes son molt fàcils d'entendre i molt difícil respondre-les i més difícil encara és assimilar els sentiments d'una nena. Crec que ho has aconseguit.
Una abraçada
Irene Tironi.

...i és que quan un és petit li queda un món per conèixer i mil preguntes per respondre! Per ells ha d'ésser molt difícil comprendre moltes coses que moltes vegades ni tan sols nosaltres mateixos tenim respostes. M'ha agradat molt el to que li poses al relat.

Una abraçada!

mosta de la immensitat de preguntes que arriben a fer els nens

Al relat has posat una sèrie de preguntes qe sempre fan els nens, tens imaginació. I m'ha agradat molt. Jo segur que fa set anys estaria fent les mateixes preguntes. Gràcies.

Una slutació d'ullsblaus1

descrit de manera natural i explícita aquesta curiositat imperant per saber i conéixer tots els misteris d'aquest món, que tenen els nens. Jo penso que als nens se'ls ha de tractar com si fossin petits adults, encara que sembli una contradicció. Quan un nen pregunta és perquè pot raonar la resposta, doncs crec que hem de parlar clar amb ells, encara que de vegades, sigui una pregunta, que fins i tot a nosaltres ens sigui difícil trobar resposta. Això, em fa pensar en el dia que el meu fill quan tenia cinc anys, em va preguntar: ...mare com són els angels?...
molt ben escrit el poema. M'ha agradat. 1abraçada. ESPIRAL.

dons jo crec que sí, que totes les preguntes dels infants tenen resposta, son directes, tant, que poder és això el que no deixa de sorpendre.
m'agrada la quitxalla i la gen gran.
gràcies per llegir el meu primer vers i pel teu comentari.

esta als meus preferits desde ja!

Joan.

fa temps que vaig deixar de puntuar per la meva opinio adversa sobre les puntuacions. però finalment he decidit formar part de les opcions que dona la pàgina i nomes puntuar deus a qui jo crec que s´ho mereix. .en cas contrari. nomes llegeixo i no puntuo o faig el comentari corresponent. En aquest cas. m´ha agradat moltissim el teu poema, com transmets les innocents preguntes d´un fill a sa mare que realment fant pensar. molt ben escrit . .i per aixo el deu.

Endavant!!

Joan.

Quantes preguntes inocents,
sense resposta assenyada .
quina vissió tan transparent,
de les incongruències de la vida,
la vissió d' un infant,
tendresa i veritat .
Avet

Carme!
He rebut el teu comentari tan afalagador sobre la meua Poesia, i he anat correns a llegir-te.
He mamprés per aquesta darrera (la casa per la teulada) i m'ha sorprés la frescor del llenguatge, imitant al dels nens, i alhora la profunditat de les preguntes sobre qüestions tan importants com la fam al món, el terrorisme, el racisme, etc., barrejades amb unes altres de caire infantil com el tenir un gos o el menjar-se les bledes. Tot això li dóna al poema una gran qualitat i el fa interessant de llegir. Per finalitzar, tan sols vull dir-te que la teua Poesia no és una utopia. És una meravellosa realitat!

Una abraçada!

FRANCESC

Com en totes les facetes artísticas en que participas, una cosa destaca per damunt de tot: La teva sensibilitat i el perfeccionisme.
Els mil i u interrogants, a voltes sense una resposta concreta, que deixen anar els infants,els has "clavat" en el teu poema ple d'amor envers els petits i que traspua un perfum embriagador que m'ha captivat.
Gràcies, Carme, per aquest regal teu.

Una forta encaixada a tu i al teu espós de

JOANPG.

i molt real.
El món infantil es ple de preguntes, la majoria sense resposta.

Quan som infants creiem que en crèixer trobarem totes les respostes als fenòmens que no entenen i a les injusticies d'aquest món...quina decepció i impotencia en descobrir la realitat!

Encara que es facin pesats, la innocència d'un infant arriba al cor, igual que el teu poema.

Gràcies pel teu comentari, t'envio una forta abraçada,
MarBlava

Una vegada més ho has aconseguit. Has fet un poema ric, culpudor, tendre i ple d'interrogants per a tots. La teva poesia va directa al cor i això s'agraeix.
Després de llegir el teu comentari, m'ha sortit aquest haiku pensant amb tu.

Et trobo als versos
que deixo dins de l'aire
per fet besada.

Una molt, molt forta abraçada.

Carme

És molt maco aquest relat, es veritat el que tu dius, les injustícies del món.
I també m'agrada perquè és diferent als altres, són una sèrie de preguntes retòriques però ja ens agradaria que ens les responguessin. Moltes gràcies també pels teus comentaris.

Un salut d'ullsblaus1

el teu poema, portat en el pla d'una mare i un fill que dispara les seves preguntes com si ragessin del galet dn canti.
M'ha agraden molt els teus poemes i admiro la riquesa i la destresa amb la que el desgranes i desenvolupes.

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta