Cercador


Llista categories

L'oncle Gràvid i la loteria

Un relat de: Maculan
Tots esperem l'oncle Gràvid; el que va sortir per la tele el dia del sorteig de la Loteria de Nadal. Davant de vint càmeres, ell, amb la cara rodona.
—Tinc deu dècims de la grossa de Nadal.
—Quatre milions d'euros? —digué una reportera morena d'ulls negres, mentre s'apartava els cabells del rostre.
—Crec que sí —va respondre l'oncle.
—Ens els pot mostrar? —demanà una rossa de dents blanques i ulls blaus.
—No! Els tinc a la calaixera.
Sonà un xiscle esfereïdor seguit de crits de desesperació. Les reporteres miraren cap al balcó d'on sortia el gran brogit. Les càmeres enfocaren el balcó. Aparegué una robusta dona amb camisa de dormir i dos dècims a la mà. La dona ululava com una lloba i bramava com una cérvola ferida. Sortiren dues noies joves tot saltant i xisclant embogides.
Fou quan les reporteres se'n recordaren d'en Gràvid, però no hi era. En el seu lloc, hi havia una senyora que repartia el contingut d'una panera entre els vianants entre crits i bogeria. Mentre donava l'espatlla a un senyor somrient, mostrava tres dècims. Al seu costat, el marit havia encetat una ampolla de cava i se la bevia. L'home va posar la mà dins la panera i en va treure teules de torrons que va repartir entre els vianants i els periodistes. Tothom content, el terra moll de cava.
—Ens han tocat un milió dos-cents mil euros i la panera de la carnisseria —digué l'home.
—S'ha acabat la misèria!!! —va cridar la dona enfurismada i va fer el senyal de botifarra.
Al fons, tothom va poder veure com l'oncle Gràvid girava en una cantonada i desapareixia.
Ara, diada de Nadal, tots l'esperem per felicitar-lo i per veure què portarà. Penso que algun vi o un cava bo. No ho sé...? L'oncle Gràvid sempre em comprava coses quan em duia a la fira. Qui ho havia de dir? L'oncle Gràvid..., que no deia mai res. Que no gosava elevar la veu per demanar un cafè al bar. Ara, ric.
Truquen, obren la porta. És l'oncle que somriu, passa cap a dins i s'asseu. Tots el mirem, no porta res... Ni diu res. Només somriu.
—Oncle us vaig veure per la tele —dic —a veure què passa...?—; elevo els muscles i somric.
—Sempre m'havia fet gràcia ser el protagonista de la tele. —somriu i alça els muscles.
—Quina sort tocar-vos cinc milions d'euros—ara ja el tinc.
—Ah! No, no... Només em feia gràcia sortir. Ser el protagonista del dia. Jo no compro loteria. Mai toca. “Hòstia! Gràvid, que visquis molts any”, vaig pensar. En silenci, mengem.

Comentaris

Afegir comentari
  • Simpàtic relat.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 28-01-2026 | Valoració: 9

    Potser no l'he entès del tot tampoc... però m'ha agradat el teu relat.

    és simpàtic i fa referència a un oncle que ha tingut la sort que li toqui la loteria... ARa bé, ell no sembla disposat a celebrar-ho massa, curiosament... A veure si s'anima...

    El relat és curiós però simpàtic, m'agrada...

    Ens veurem per Relats, Maculan, o almenys això espero. Cuida't!!! Salut!!!

  • Comentari i obsetvacions sobre el RepteClàssic DCCCXXI:[Ofensiu]
    Joan Colom | 07-01-2026

    Aquests dies de la rifa de La Grossa i d'El Nen, la tele ens ha mostrat amb escreix la histèria de la gent afortunada, on el número de malmetre una ampolla de bon cava, ruixant a la gent, ja s'ha convertit en tradició. El retrat que en fas, d'aquestes situacions, és clavat. Quant al poder dels mitjans, algú va dir que, si no surts a la tele, no existeixes.

    Prenc nota, XVC, del nou àlies que has estrenat en el RepteClàssic DCCCXXI. Com que no hi ha votacions pel mig, és perfectament legítim que hi presentis dos relats, cadascun amb una autoria diferent, però recorda que en els altres reptes no s'hi val, perquè l'autor de dos textos presentats sota diferents àlies podria votar-se ell mateix.

    Sobre "1939" has de tenir en compte que l'éxode massiu cap a França va començar amb la caiguda de Barcelona, el 26/01/1939, i si consultes la Viquipèdia veuràs que el camp de concentració d'Argelers no el van obrir fins el 03/02/1939. Si, cap al final, substitueixes "aquest gener no els estima" per "aquest febrer no els estima", ja encaixarà tot. Bé..., tot no, perquè la Segona Guerra Mundial no va començar fins l'01/09/1939 i els EUA no van entrar-hi fins dos anys més tard, els afusellaments al Camp de la Bota de Barcelona es van produir un cop acabada la Guerra Civil i el general Pétain no va ser cap d'estat de la França de Vichy fins a l'11/07/1940.

    Pel que fa a "Per Sant Silvestre..." només hauries de substituir "un vol d’espessa llet calenta", cap al final, per "un bol d’espessa llet calenta".

  • La sorpresa[Ofensiu]
    SrGarcia | 23-12-2025

    Aquest relat té un toc d'humor absurd i surrealista que el fa força divertit i inesperat.

    El text juga amb la idea de les aparences en la societat, en què el desig de ser protagonista o de destacar a la televisió es posa per sobre de qualsevol altra cosa.

    L’humor ve d’aquest contrast entre la realitat i les expectatives. L’oncle Gràvid, que sembla tan important en el moment de la seva aparició, acaba sent només un home que volia ser "protagonista", però que no té res per oferir realment.

    El relat és divertit, sorprenent i amb una gran crítica social amagada darrere de l'humor

l´Autor

Maculan

42 Relats

104 Comentaris

11188 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >