LLIURE DE BASARDA

Un relat de: brins


Lliure de basarda,

Camino, esperonada, el meu camí de tardor;
tanco amb pany i clau passades primaveres,
i avanço trepitjant ben fort les fulles seques;
alço els ulls per albirar el que encara puc fer
i sobrevisc portant il•lusions a les butxaques,
assumint qui sóc... i que res no es pot refer.
.
Sé que cap cascavell no pot salvar la desfeta,
que les fulles mai no retornen als arbres,
i que la pluja sempre desdibuixa les roderes,
però fujo de terra que xucli el suc dels dies
i bec a glops, delitosa, el temps que em resta.

Comentaris

  • Estic totalment[Ofensiu]
    Josep Ventura | 28-04-2012 | Valoració: 10


    identificat amb aquest poema, a la tardo, dins nostre podem
    encara trobar flors de primavera. Preciós.
    Una abraçada
    Josep

  • Enhorabona![Ofensiu]


    Enhorabona!

    Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2012. Llibertat”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

  • Deliciós [Ofensiu]
    Naiade | 25-04-2012 | Valoració: 10

    Un poema tendre i delicat, d’aquells que quallen ben endins i emocionen. Sàvies paraules amb les que descrius la realitat i acceptació del dia a dia. M’agrada aquest enfoc tan realista i positiu. Sempre endavant, sent conscient del que es té i gaudir del moment, traient-ne el màxim profit .

    Una forta abraçada

  • Quin meravellós poema[Ofensiu]
    allan lee | 14-04-2012

    de la realitat i la força de viure. Quina saviesa i bellesa en tot el que dius. M'ha calat fondo i m'emociona. No sé com he trigat tant a trobar aquesta joia.
    Una abraçada ben forta, benvolguda Brins.

    a

  • Força i delicadesa[Ofensiu]
    Materile | 14-04-2012 | Valoració: 10


    Feia dies que no llegia res teu, Pilar, i m'has sorprés amb aquest bell poema. Has sabut combinar a la perfecció, amb paraules mesurades: realitat, poesia, delicadesa, força, esperança... "Camino, esperonada, el meu camí de tardor;
    tanco amb pany i clau passades primaveres,
    i avanço trepitjant ben fort les fulles seques;
    alço els ulls per albirar el que encara puc fer
    i sobrevisc portant il•lusions a les butxaques,
    assumint qui sóc... i que res no es pot refer"

    M'ha emocionat profundament l'acceptació d'aquesta no volguda situació.

    Una abraçada,

    Materile



    .

  • Cada estació té el seu encant[Ofensiu]
    Mena Guiga | 05-04-2012 | Valoració: 10

    que se suma al de les estacions que ja portem i que no marxen, són adins nostre. Una rosa és bella capoll, oberta, assecada.
    Imagina't, doncs, una vida!

  • Cada vers escrit[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 03-04-2012 | Valoració: 10

    seria suficient per a fer-nos reflexionar.
    Així com cadascuna de les estacions del any té el seu encant ,així succeiex també amb la nostra vida .
    Disfruta força de la teva tardor , estimada Pilar (estic segura que ja ho fas ) i gaudiràs d'un hivern plàcid i serè.
    Una molt forta abraçada i un petonet a la Ainhoa. (Em va encantar el seu conte.)

    Nonna

  • Caminant[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-04-2012 | Valoració: 10

    Si volies descriure vitalitat, ho has aconseguit! Si volies donar-nos una abraçada de positivisme, ho has aconseguit! És un breu i intens poema, que descriu amb senzillesa allò tan difícil d'acceptar a vegades: la pròpia vida. I a més, pensa que les fulles dels arbres, amb pluja reneixen. La natura la sap llarga. Un poema vital, bategant. Una abraçada.

    aleix

  • la vida ens els teus versos[Ofensiu]
    magalo | 31-03-2012

    Queda molt cami. Molt a fer. Es tanquen les portes de la primavera però s'obren de bat a bat les de la tardor. Cauen les fulles dels arbres i en neixen de noves.Queden enrrera uns poemes, mentre d'altres com aquest, s'omplen de vida i optimisme.
    Gràcies Pilar per compartir amb nosaltres aquest poemàs.

    petons
    Marta

  • Camí de primavera d’hivern[Ofensiu]
    rautortor | 29-03-2012

    A la tardor també se la coneix com a primavera d’hivern. Mai més ben dit. Tancar cicles és un destí indefugible i necessari per nosaltres que algú s’obstina en qualificar-nos d’éssers mortals. Tancar, obrir... per què no prosseguir, continuar, perllongar, estendre, tornar-hi..?
    “Avanço trepitjant les fulles seques; alço els ulls [...] portant il•lusions a les butxaques”. Justa la fusta! Tot i que les mateixes fulles no retornen a les branques i que la pluja desdibuixa roderes, estàs disposada encara a beure’t a glops el temps que et resta. Després de la hivernada tornarà la primavera d’estiu i llucaran els arbres i podrem encetar nous camins perquè les pluges hi puguin esborrar les petges amb la mateixa llibertat que nosaltres els hem obert.

    Un poema d’acceptació i d’alliberament digne d’elogi.

    Gràcies.

    Raül

    P.S. Has llegit el meu poema “Arrelat a la rauxa” que tinc penjat a la meva pàgina de RC? Va per aquí.

  • M'ha captivat.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 29-03-2012

    M’ha captivat la música dels versos, la exuberància de les metàfores, la força del sentiment. Preciós.

  • preciós Pilar[Ofensiu]
    joandemataro | 29-03-2012 | Valoració: 10

    una passada de bonic, delicat, elegant,...

    sense paraules em deixes sempre
    abraçades
    joan

Valoració mitja: 10