Cercador
Llibreries i biblioteques
Un relat de: Montserrat Agulló Batlle- Compartir:
L’aparador de la llibreria del barri em convida a entrar. Un cop dintre perdo la noció del temps. Busco les ultimes novetats, els premis atorgats recentment, fullejo alguns dels llibres que darrerament m’han recomanat. L’olor i el tacte de paper nou, és omnipresent i tangible a lo llarg de les prestatgeries on autors coneguts i novells em conviden a aturar-me. Cada cop a més llibreries hi trobes seients confortables on poder asseure’s i llegir tranquil•lament. Anar-te fent teu un llibre, és el primer pas per enamorar-te’n i .... comprar-lo.!
Quan entro en una biblioteca, ho faig amb el respecte amb que un entra en un lloc de culte. El silenci hi ajuda. Molts dels llibres han sigut llegits per lectors que hi han deixat d’alguna manera la seva empremta. Llibres que formen part de la cultura més íntima i compartida d’un poble, d’una ciutat.
Sempre m’agrada donar un cop d’ull a la secció infantil de les biblioteques. Els contes, un punt rebregats, no arriben a estar malmesos. Per quantes mans han passat? quin impacte hauran tingut en els petits lectors?
Llibreries i biblioteques comparteixen, tot i que de manera diferent, llibres, escriptors i lectors. Siguin els llibres nous de trinca, o bé hagin sigut llegits per molts, crec que el més important és de quina manera arriben a les nostres mans, i qué ha motivat les ganes de llegir-los.
Comentaris
-
Llibres de paper i electrònics.[Ofensiu]Joan Colom | 10-03-2025
A més dels llibres físics, de paper, cada cop tidran més importància els llibres en format electrònic. Tenen alguns avantatges, com la possibilitat de rastrejar cap enrere per veure quina era la primera aparició d'una paraula o d'un personatge, per exemple. En canvi, tenen un greu inconvenient: són més fàcils de piratejar.
-
Com a casa[Ofensiu]llpages | 09-03-2025 | Valoració: 10
Les llibreries i les biblioteques em fan sentir com a casa, I aquest entranyable relat, també. Agraït, Montserrat!
-
Santuaris[Ofensiu]Marina Márquez | 09-03-2025
Quin gust de relat. Les biblioteques i llibreries són santuaris on em podria quedar a viure. Moltes vegades, porto llibres a sobre, tot i que sé que no els podré llegir, només per tenir-los a prop, a les històries, a les escriptores i escriptors. La connexió que es pot arribar a sentir amb algú, només a través de la paraula escrita, és del millor que hi ha a la vida.
El meu somni és tenir una llibreria com la de la Bèstia; s'ha d'estimar molt a algú per regalar-li.
Al club de lectura de la llibreria del meu barri, llegirem La metgessa el mes vinent, si no l'has llegit, crec que et podria agradar. -
Comparteixo...[Ofensiu]Prou bé | 09-03-2025
... Amb tu l'atracció i gairebé fascinació per les cases de llibres.. . Les hores s'escolen voltada d'allò que tan estimo. La imaginació vola pensant en qui ha escrit i en qui ha llegit i llegirà aquell bé de déu!
Amb total cordialitat -
Llibres...[Ofensiu]Rosa Gubau | 08-03-2025
amb històries fascinants, cultura de tota mena, distracció, acompanyament,...
Espais on la ment pot viatjar, gaudir i endinsar-se silenciosament.
Un relat molt encertat.
Salutacions i bon cap de setmana.
Rosa.
l´Autor
51 Relats
188 Comentaris
8495 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Montserrat Agulló Batlle. Barcelona,1946He conegut Relats en Català gràcies a la meva filla gran que, sabent la meva afició a escriure, em va animar a apuntar-m'hi.
Vaig néixer a la postguerra i recordo que a l’escola, on l'ensenyament era malauradament tot en castellà, ja m’agradava fer ‘redacciones’, algunes d’elles bastant fantasioses, segons les monges.
A la família sempre hem apreciat molt els poemes de la meva mare Mª Dolors Batlle (1910-2000). Els que va escriure de jove durant els temps convulsos de la guerra civil, transmeten amb molta força el que va representar per ella i per tants l’horror d’aquells anys. A vegades, pensant amb ella, he intentat escriure poesia, però sempre ho he trobat extremadament difícil. La narrativa és el gènere en el que em trobo més bé.
A part de relats curts he escrit dues memòries, en una explico les vivències dels dos anys en que vaig fer d’au-pair a Londres i en l’altre el dia a dia d'una joguineria de Cardedeu (El Gat Corneli).
Des de fa més de 30 anys visc a Cardedeu. Tinc quatre fills i sis nets, a qui de vegades dedico alguns dels meus escrits.
Compartir els meus relats em fa il·lusió i és alhora un repte per mi. Espero viure aquesta nova etapa com una mostra més de la meva estima per l’escriptura.