L'HOME-ANIMAL

Un relat de: Sergi Elias Bandres
L’HOME-ANIMAL

peus fornits de fullaraca morta
cames empolsinades d’arena de desert
cul premsat d’asseure’m a les roques
sexe indomable de fornicar a dojo
esquena d’agulles electritzants
panxa amb estómac de menjar resina
pit d’ales trencades de corbs
que he devorat amb la meva boca,
dura i dentada i acerada
orelles que abasten dimensions discontínues
nas que olora el destorb
i mans que se’l treuen de sobre
coll encetat per sagetes i sagnant
ulls penetrants en la foscor dins les coves
cabell que el vent guia com jo guio
el meu cos,
fart de la parafernàlia absurda
que ens envolta


Sergi Elias
20/11/2016

Comentaris

  • tenim esperança?[Ofensiu]
    Yanira | 06-06-2017

    M'ha remogut. les teves paraules penetren fins linconscient, i quan me nhe adonat compte tenia el cor en un puny, un nus a l'estómac i una llagrima traient el cap.
    Merci per sentir de la manera en q ho fas

  • Sí...[Ofensiu]
    brins | 10-12-2016 | Valoració: 10

    Sí...és cert. Tots portem a dins l'home-animal que ens descrius en el teu poema, de la mateixa manera que la nit porta foscor o la tristesa, llàgrimes, però, sortosament, a dins també hi tenim altres coses... hi tenim la imaginació, la comprensió, la humilitat, la bondat, l'amor...uns valors que ens poden apaivagar el morbós mossec de qualsevol monstre.

    Una abraçada molt amical, Sergi,

    Pilar

  • Hi ha moments[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 05-12-2016

    en els quals, l'ésser hmà es converteix en animal.A alguns els hi durà tan sols un moment però, malauradament, n'hi ha d'altres que els hi dura tota la vida.

    Un relat molt del teu estil : un xic surrealista però sempre ben escrit.
    Gràcies pel teu comentari, benvolgut Sergi.

    Una abraçada.

  • narturalesa antropològica[Ofensiu]
    Marteta | 03-12-2016 | Valoració: 10

    Al començament del poema passava pel meu cap una imatge terrorífica, trista, d'una bèstia, quasi marginal, un monstre. Però amb les darreres últimes sentències ha canviat el color del poema. T'aplaudeixo.

    Salut

    Marta

  • Rebel[Ofensiu]
    Montseblanc | 03-12-2016

    M’ha fet la sensació com si veiés un gòlem que s’alça del terra del bosc per lluitar contra el que ens envolta, tot el que no és natural, ni bo… Un nou súper heroi que en realitat només busca l’equilibri perdut en aquest planeta fet malbé...

  • ets tu?[Ofensiu]
    llacuna | 02-12-2016 | Valoració: 10

    Ets tu, aquest guerrer, no?
    És difícil passar per circumtàncies difícils com les que relates i tenir encara la força d'aquest personatge, tot i que no és impossible

    Gràcies i salut

  • Deixar-se anar[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-11-2016 | Valoració: 10

    Si et deixes anar i et converteixes en un animal pots acabar com el protagonista d'aquest poema. M'has recordat una gent amb la que he conviscut cinc dies aquest any en una comuna hipi autèntica. Ara només et cal definir aquest home animal interiorment; me l'imagino... Una abraçada, Sergi.

    Aleix

  • Precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-11-2016 | Valoració: 10

    Quins versos més bonics

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: