Cercador


Llista categories

Les vídues negres. [temps real de lectura: 2 minuts]

Un relat de: Joan Colom
Elles es coneixien de l’institut; ells —que eren un bon partit, per negocis familiars, tant l’un com l’altre—, de quan festejaven: Marc amb Marta i Nil amb Neus.

El matrimoni d’aquests darrers no durà gaire: Nil —de qui no es coneixia cap cardiopatia—, morí al llit, de fallada cardiorespiratòria, amb vint-i-vuit anys. La desconsolada vídua aviat trobà consol en Marc, traint la seva amiga. I, aprofitant que Marta visitava sa mare els dissabtes al matí —sola, perquè Marc estava renyit amb la sogra—, Neus anava a casa d’ell. Duien ben bé tres mesos reunint-s’hi.

Neus era capricioseta i de vegades li proposava jocs poc convencionals. Aquell dia li feia gràcia lligar-lo i s’havia endut uns cordons gruixuts i de tacte suau. A Marc no l’entusiasmaven aquestes sofisticacions, però la deixà fer: jegué al llit panxa enlaire, amb els braços estirats cap enrere com Crist crucificat, i Neus li lligà a consciència els canells als barrots més extrems del capçal. Mentre ho feia, Marc s’excità; però no mantingué massa temps l’erecció, en veure que Neus s’aixecava, anava a la porta i l’obria per deixar passar Marta, que esperava fora.

Les dues dones avançaren, somrients i abraçades per la cintura, fins al peu del llit. Atònit, Marc no deixava d’observar-les. I l’embolic s’aclarí:

—No és casualitat que avui sigui a casa —va començar Marta—, perquè et reuniràs amb Nil abans del que et pensaves. Ni ell ni tu mai heu estat gran cosa al llit, per a mi.

—Ni tampoc per a mi —va afegir Neus—. Ens ho passem millor juntes, soletes. Així que, sentint-ho molt, et donarem el passaport, com férem amb Nil.

De res li valgué a Marc regirar-se movent les cames: mentre Marta se li asseia damunt dels genolls i l’immobilitzava els peus, Neus agafava el coixí lliure i li posava sobre la cara, apretant-lo amb els braços i tot el pes del cos. Així romangueren les dues fins que les convulsions de Marc cessaren.

I Marta i Neus, hereves abintestades dels respectius marits difunts, convisqueren molts i molts anys en pau i harmonia.

Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCL (tema: QUI NO VULGUI POLS QUE NO VAGI A L’ERA) i consta de 350 paraules —entre elles "casualitat", "embolic", "enrere" i "mai"— segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

Afegir comentari
  • Abintestades[Ofensiu]
    SrGarcia | 31-05-2023

    T'has ben lluït, xeic. Infidelitats, assassinats, sado-masoquisme, lesbianisme (no està clar, però ho sembla) i el pitjor de tot: abintestades totes dues.

    "Aquest fragment explora temes de traïció, desig i manipulació, mostrant un gir sorprenent en la trama i el desenllaç tràgic dels personatges." (ChatGPT, ara el podem fer servir per comentar, aviat per escriure relats)

  • Marta i Neus assassines... [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-05-2023 | Valoració: 10


    Un relat molt complet i molt detallat punt per punt, que pota realment al terror. Els negocis li anirien de l'anell al dit, assassinant als dos, un darrere l'altre.
    M'ha fet la pell de gallina.
    Enhorabona, Joan Colom.
    Ah, sí! Gràcies per la teua visita i el teu amable comentari al meu relat Aquell dia estiuenc.
    Que tingues una bona nit i fins a l'altra.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Després d'aquesta lectura...[Ofensiu]
    llpages | 27-05-2023 | Valoració: 10

    no em deixo lligar ni per fer escalada! Quin mal rotllo! Les protagonistes tenen els dies comptats per anar a la presó, que el crim és barroer i esgarrifós. Ara bé, l'argument està ben trobat i té un punt d'inesperat que m'ha agradat. Una reeixida prosa (malgrat la mala sensació que et queda al cos). Seguim escrivint i llegint, Joan!

l´Autor

Joan Colom

309 Relats

811 Comentaris

92259 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >