L'avui del demà

Un relat de: Bonhomia
L’AVUI DEL DEMÀ


Avui que la lluna es desdibuixa, avui que el sol crema les artèries de les balenes, avui que l’electricitat apaga el món, avui que el ferro punxa… avui ja no hi ha santuari al món que es pugui alçar en nom de res.

Avui que la tempesta endimoniada es menja les flors, avui que l’aigua dels rierols és pols encastada, avui que l’aire envelleix les joves pells trèmules dels qui som homínids, avui que els animals haurien de manar, avui se’ls tortura.

Avui que l’economia és un abisme sense fons, avui que la política està feta de diners i que la guerra mutila tot el que és terrenal a canvi de l’artifici, avui que la geometria serveix per a construir centrals de química que es dilueix en l’aire cada cop més brut, avui és difícil estar content.


Avui que falta això… avui que falta allò… avui que ens sentim discriminats… la foguera dels somnis que tenim no ha de congelar res, ha de perviure, ha de ressonar, ha de donar pas al dia següent, que com avui, no ha de fer que posem mala cara al dia a dia, sinó estimar el que estimem per naturalesa, entusiasmar-nos i sortir dels enganys, i sortir de les vies d’un tren que cada vegada corre més i que haurem d’anar frenant, el tren de la desesperació de que sempre és l’últim dia.

Comentaris

  • Duresa, rebel•lió, força![Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 21-08-2012 | Valoració: 10


    En el teu poema descrius de dalt a baix totes les penúries que estem vivint.
    T’expresses amb duresa, et rebel•les i tot plegat et dona força per lluitar i seguir endavant.
    Hem de saber fer frenar el tren, encara que sigui poc a poc, però que ens deixi viure.
    M’agrada’t molt Sergi.

  • El camí...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 19-05-2012

    se'ns fa difícil i sembla que cada dia cau una gota més dins del got de la desesperança, però hem de seguir caminant cap al nostre objectiu. És a dir, en direcció contrària. I, per a fer-ho, hem de creure que ho podem canviar, que encara som a temps de fer que el tren redueixi la marxa i fins i tot canviar de via. M'agrada com has descrit totes aquestes sensacions i sentiments: de desencis, d'injustícia, de defalliment, però també d'esperança.
    Una abraçada

  • La foguera dels somnis[Ofensiu]
    Unaquimera | 18-05-2012 | Valoració: 10

    Quin text més interessant, Sergi!

    Has controlat perfectament el ritme i has dosificat bé les frases, de tal manera que el missatge arriba, des d’elles i a través de la pantalla, nítid.

    El començament resulta impactant, i el final, malgrat el panorama descrit, és encoratjador: “la foguera dels somnis que tenim no ha de congelar res, ha de perviure, ha de ressonar, ha de donar pas al dia següent...”

    Som-hi, doncs, cap al dia d’avui, amb els somnis per bandera!

    T’envio una abraçada de les que ressonen endins,
    Unaquimera

  • La foguera encesa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-05-2012 | Valoració: 10

    Hem de mantenir la foguera ben encesa, amb troncs de fusta ben seca i calor, molta calor al seu voltant. I si fa fred, ens hem de preocupar, ens hem d'escalfar. La foguera és sinònim de festa. I el teu preciós relat està farcit d'imatges que ens poden ajudar en aquest sentit. Les veritats,agraden tant! Una abraçada ben forta Sergi, per fer-nos gaudir.

    Aleix

  • frenar i no cedir[Ofensiu]
    franz appa | 12-05-2012

    tres paràgrafs per descriure la crisi del món en què vivim, en què haurem d'escarrassar-nos per no matar-lo i no matar-nos, sona com una cançó la crida a l'esperança del darrers paràgraf. Cal alentir aquest tren sí, que ens duu a l'abisme, la forsca i el desert. I cal reunir forces per no sucumbir a la desesperació.
    Una abraçada,
    franz

  • Impressionant !!![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 12-05-2012 | Valoració: 10

    Un relat de denúncia que arriba al fons de l'ànima. I jo em pregunto : Reflexionem tots plegats el que pot esdevenir ?

    M'ha agradat moooolt !

    Una abraçada, amic Sergi.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514075 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.