Malalts...

Ets del "morro fort", tu!!, molt gust en conèixer-te, J. Lluís.
Visca la rebel.lia...Que tants "cuentus"...Que tant polític correcte...Tal com raja, això!, bé...perdona les expansions d'aquesta iaia esvalotada...i arrugada de tanta rebel.lia senil..., je, je..
Gràcies per comentar-me malgrat la teva ,diguem-ne animadversió vers la poesia...T'ho agraeixo de veres . Molt gust en conèixer-te i..., visca la rebel.lia!!

Esfereïdora narració de sensacions, ritme dolorós d'accions sobre un cos defallit, malalt, però amb prou consciència per a fer també literatura d’aquesta experiència.

El millor per a tu i els teus en l’Any Nou, Bones Festes, J.Lluís,

Empar

Amb un ritme trepidant i amb molta cura, ens parles d'uns moments esfereïdors que arriben directes a la sensibilitat del lector. Tant de bo que els oblidis aviat i puguis gaudir plenament d'aquesta natura que tu tant estimes i tan bé saps descriure.

La tardor m'ha donat un missatge per a tu...J. Lluís...M'ha dit que està esperant amb delit que li dediquis un dels teus bells relats. Ella ja t'ha ofert els seus colors...

Li faràs cas?

Una càlida abraçada,

Pilar

que tot va quedar en un ensurt, cosa que m'alegra enormement, ja que m'agrada disfrutar dels teus escrits! PErò en aquest descrius magistralment l'activitat frenètica d'un hospital que lluita contra la mort. Enhorabona per aquest bon relat que ens fa revitalitzar-nos i agrair a la vida que ens embolcalli amb molta salut. Per a tu també jo et desitjo molta, molta salut!

...tan ben descrit que esgarrifa.
Sento molt que sigui biogràfic, si no fóra així, no podries haver-ho explicat tan bé.
Unes vivències que et van portar a relatar cada segon de la teva consciencia en aquells moments tan durs.
El fet de tenir el valor d'escriure-ho i per tant reviure-ho pas a pas, diu molt de la teva valentia. Encara que mai puguis oblidar aquells moments que devien de semblar eterns, al escriure-ho t'has alliberat una mica del patiment.
Estic molt contenta de que estiguis bé i ens continuïs oferint els teus excel·lents escrits.

Una forta abraçada

que tot va ser un ensurt i que, gràcies a Déu ho estàs superant.
Tan sols un mestre com tu podia fer-nos esgarrifar tot llegint aquesta experiència tan amarga.
Una forta abraçada, amic J.LLuis i cuida't molt.
Un petó també per la teva dona que imagino el que deu haver patit.

Sento moltíssim tot el que vas haver de passar. Ho descrius amb una exactitud impecable. Et desitjo que no hagis de tornar mai més a passar una experiència tan dura com aquesta. Per sort, ja estàs recuperat i no saps com me n'alegro. Cuida't molt, J. Lluís. Endavant!
Una abraçada ben forta.

Mercè

Llegeixo aquest text, introduït per un títol preocupant, tranquil·litzada per saber que l'ensurt ha estat superat, tal com tu mateix em vas dir.

Els ensurts són experiències que de vegades ens voldríem estalviar, però un cop passats, encara que per força que no per grat, poden servir per ser més savis, més pacients o més agraits.
És clar que una vivència com la que va descrivint frase a frase el teu darrer relat és una lliçó dura, que ningú voldria rebre.

M'alegra que tot quedés en res, amic J.Lluís!

T'envio una abraçada ben càlida,de les que fan passar el fred,
Unaquimera

és impressionant com descrius, l'últim alè de vida.
enhorabona
avant