SOLSTICI D'ESTIU

Un relat de: J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

Un vaixell de cabotatge solca l'horitzó alhora que l'espessa boira embolcalla una nau de tres pals, mastelers amb gàbies plegades per manca de vent, navega doncs a força de motor dibuixant a popa una escumosa estela.
S'albira l'alba, i amb ella en la llunyania el mar agafa un color plomís claret, contribuint que en l'aigua llueixin inquiets resplendors.
A ponent, la boira es fa més espessa alhora que s'allarga aspirant entrar a terra ferma.
L'ambient humit du l'agradable olor a mar
Del moll salpen unes barques de pescadors i veig com, fora de l'escullera, s'arrengleren en formació. La fresa dels seus motors arriba fins els meus oïdes quan arribada l'hora, i tots a una, acceleren els motors encarant la proa a llurs caladors.
Les gavines més matineres comencen el seu vol, tot planejant mouen el cap amb el fi d'enfocar be la visió sobre el mar i així poder sorprendre el peix que els servirà d'aliment.
La boira ha vençut en el desig de penetrar terra endins i ja envaeix les valls més properes.
A mar obert els pescadors s'allunyen amb rapidesa deixant darrera seu un mar d'aigües batudes.
A l'est, i acompanyat d'una peculiar lluminària groguenca resplendent i amb tons rogencs ha començat a despuntar el dia.
Fa goig de veure!.
Els meus ulls segueixen per un instant clavats en aquell punt per captar la primera imatge del Sol matiné reflectit en el mar.
Escampades sobre la sorra humida unes algues arrencades de qui sap on, uns troncs vells secs i escorçats que l'aigua de la riera ha traginat fins a la costa, i més enllà uns trossos de fusta vingudes de mar endins.
Els primers raigs de Sol ses tavellem en uns vells bots que calafatats i pintats de nou romanen amarrats damunt d'unes travesses de fusta amarades pel mar.
Tot el que veig em sembla encisador.
Prop de la costa uns nostàlgics llaguts i gussis esperen ancorats prop d'unes embarcacions mes modernes.
El vaivé transparent d'unes xiques ones somouen sobre la sorra petites i arrodonides pedretes refregant-les per la vora de la platja
Uns nens amb salabres i galledes a les mans, a corredisses i tot guaitant dins l'aigua, s'escampen saltant entre les roques més properes provant nerviosament si poden capturar alguns crancs.
La boira segueix aferrada terra endins curullant amb mil gotes la vegetació i refrescant les valls, que des de els cims, es contemplen submergides sota el humit llençol que el mar els ha enviat, boira nascuda una matinada de finals de primavera.
El Sol ja és eixit quant d'entre les roques que separen la platja del passeig han aparegut una parella de gats; blanc i negre l'un, gris amb ratlles més fosques l'altre i els dos, asseguts sobre les roques abraçant-se una natja amb la cua i amb moviments repetitius es llepen les potetes davanteres per seguidament rentar-se la cara.
A la platja una màquina garbella i pentina la sorra mentre uns empleats municipals buiden les papereres.
Algunes persones han sortit de casa. Pel passeig ha començat el moviment humà, uns hi passen amb marxa esportiva, d'altres amb bici fan mil ziga-zagues entre el mobiliari urbà, uns saltimbanqui s'entrenen en la sorra.
Els més grans tornen de la fleca amb l'esmorzar uns, i amb el diari d'altres.
La boira ja s'ha esvaït de les planes deixant els boscos frescos i humits.
Veig que a la platja, i a la vora del mar, s'han estès les primeres tovalloles. I es que el solstici d'estiu ja és aquí i això per uns vol dir festa, per altres treball, per algú records i melangia, per alguns amor. I per uns desesperació o misèria.
El Sol però com cada dia ha sortit per tots, igualment que el mar ens banya sense distinció.

10 de juny del 2009
J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

Comentaris

  • Estiu, mar i sol[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-08-2009 | Valoració: 10

    Anava a llegir i comentar el teu darrer relat, amic J.Lluís, quan he decidit tornar a gaudir primer d'aquest Solstici... quina ha estat la meva sorpresa en veure que no hi havia per aquí cap comentari meu! Em reservo el següent per un altre moment i em poso a omplir el buit que acabo de descobrir...

    És un text preciós, realment, ric i generós.
    Molt teu, es podria dir, però molt meu també ( si m'ho permets... ), o sigui que molt nostre!

    M'he recreat a bastament en les frases que has escrit i en les imatges que dibuixen, i contemplant-les he fruit de valent.

    T'envio una abraçada en mig de l'estiu,
    Unaquimera

  • LA MEVA ÈPOCA IDEAL[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 21-07-2009 | Valoració: 10

    Has escollit per aquest relat el solstici d'estiu, lèpoca de l'any que em roba el cor, mai voldria que passes aquesta estació, amb tanta claror, la caloreta, el sol quasibé de "mitjanit" quasibé... I una història fantàstica. He gaudit moltissim llegint-he. Felicitats per aquesta "ploma" que fas correr pels teus dits! Gràcies pel teu segon comentari al meu Regal del Sant. Jo de gran vull ser com la meva mare, que és la protagonista de la meva història!...

  • Dius...[Ofensiu]
    brins | 18-07-2009 | Valoració: 10

    que tot el que veus et sembla encisador, i nosaltres, els teus lectors, també quedem encisats del paisatge que ens descrius; el
    podem veure i sentir a través teu.

    Potser tu no te n´adones, tot i que els teus admiradors t´ho diguem moltes vegades, però, creu-me, les teves descripcions són genials.

    Gràcies per oferir-nos-les!

    Pilar

  • He assaborit les teves descripcions![Ofensiu]
    príncep del país del vent | 11-07-2009 | Valoració: 10

    Sempre és un veritable plaer llegir els teus relats, són acurats i plens de sentiment alhora.
    Rep la meva admiració per les paraules que empres i per com les saps conjugar.

    Cordialment,

  • prosa[Ofensiu]
    ANEROL | 11-07-2009

    poètic. Quin domini de la llengua, fen ús d'imatges boniques en un relat descriptiu, que no es fa gens pesat. Llegint-te s'assaboreixen les paraules i les composicions

  • No hi ha dret![Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 04-07-2009 | Valoració: 10

    No hi ha dret! No sé pas, i suposo que no ho sabré mai, com te les arregles per a fer aquestes descripcions tan acurades.
    Les meves més sinceres felicitacions!
    - Joan -

  • Dibuix natural versus ésser humà[Ofensiu]
    Bonhomia | 03-07-2009 | Valoració: 10

    Jo aquí hi veig un paisatge descrit amb una naturalesa especial, per passar a l'invasió de l'ésser humà, que dóna per entès que aquest mar i aquesta terra, encara que no ho vulguin, li han de pertànyer, trencant així amb els dibuixos descrits al primer tram del relat.


    Sergi

  • De nou quedo meravellada[Ofensiu]
    nuriagau | 29-06-2009 | Valoració: 10

    Una nova meravellosa descripció de les teves, en aquests ocasió has escollit amb precisió, també, la data de publicació.

    Tu no deixes de sorprendre'm i, en canvi, jo lamento no saber aportat cap idea novedosa al meu comentari.

    Núria

  • Magnífica descripció[Ofensiu]
    Cendra de flor | 27-06-2009 | Valoració: 10

    A més de captar tots els detalls com una càmera fotogràfica, fas de les imatges que descrius quadres, art perquè hi aportes amb les paraules una màgia semblant a la poesia.

    Felicitats!

    Cendra de flor

  • Imatges encisadores amb un vocabulari ric.[Ofensiu]
    JoanaCarner | 27-06-2009 | Valoració: 10

    Potser perquè estimo el mar, potser perquè estimo les paraules... Per tot plegat i per com fas gaudir de les imatges -tan ben descrites, tan viscudes-, m'ha agradat moltíssim aquest solstici d'estiu.
    Enhorabona per aconseguir unes imatges tan encisadores, amb un vocabulari tan ric.

  • Quan llegeixo [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 26-06-2009

    una de les teves precioses descripcions tinc la impressió que els teus ulls són com una càmara fotogràfica que va retenint cadascun dels detalls del teu entorn i després, amb la destresa de sempre, ens ho fas arribar a la resta de relataires.
    Amb el teu relat he après dues paraules : llaguts i gussis. Gràcies, mestre.
    Saps que et posaria un merescut 10 però fa pocs dies que ja no valoro.

    No et cansis de escriure, J. LLuis.
    Bon estiu!
    Nonna

  • Meravellós![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 26-06-2009 | Valoració: 10

    Del preciós paisatge muntanyec del PIRINEU passes amb la mateixa mà d'escriptor-pintor al paisatge marítim. Una meravella de relat , encisador i precís amb les paraules adients que commouen el lector de començament a final. Llegir-te és com si veiés sempre una pel·lícula on les imatges et captiven plenament. He vist aquest mar, aquest vaixell, aquests gatets, aquesta gent, aquest Sol que, sortosament, surt cada dia per a tots, sense distinció.
    T'envio una abraçada, J. Lluís.
    Mercè

  • Molt aconseguit[Ofensiu]
    Naiade | 25-06-2009 | Valoració: 10

    Un relat molt adequat per aquestes dates.
    Com és possible que d'un dia qualsevol se'n pugui extreure tanta bellesa? Aquest relat m'ha captivat des del primer moment i m'ha semblat com si jo mateixa participes d'aquesta deliciosa excursió; em les teves acurades descripcions m'he sentit passatgera del teu vaixell, primer la boira m'ha encegat, i he notat els esquitxos de l'escuma de popa. Gaudint de la visió de la mar en moviment, variant les tonalitats i aspiro la deliciosa salabror, fins que el primer raig de sol m'enlluerna. M'ha encantat com va cobrant vida el nou dia, aïnant-hi afegint detalls quotidians. El detall dels gats no te desperdici.
    Una forta abraçada

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

49 Relats

588 Comentaris

97084 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sabadell onze de maig del 1943
Català.
Vull gaudir el present
El passat és un record
Els records els tinc endreçats en un arxiu de la memòria, d’una memòria però que camina a l’oblit.
Lluito perquè no agafi una drecera.
Entretant per qui em vulgui llegir escric aquí, a Relats en Català, i si a més em vol comentar millor.

ELS 58 RELATS PREFERITS DELS SEUS AUTORS


ELS 43 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS

Per qui el vulgui el meu correu és: llcusido@gmail.com