L'ascensor (1).

M'he tornat a llegir el vostre comentari "Bon dia" i, pel que fa a la penúltima frase "De tant en tant penseu en el validador, sols en tenim un, i quan se'n cansi, ja podeu anar a demanar al papa que us validin els relats", em dóna a la sensació que us volíeu referir al Papa de Roma i no al meu pare, cosa que em sembla més acceptable. És com si haguéssiu dit "De tant en tant penseu en el validador, sols en tenim un, i quan se'n cansi, ja podeu anar a demanar al sursum corda que us validin els relats". I és que entre papa i Papa encara hi ha diferència, encara que no sigueu creients.

Entenc la bona intenció que us guia i és per això que no us tindré en compte la sortida de to de la penúltima frase, entre altres coses perquè tinc setanta-cinc anys i el meu pare ja en fa molts que va morir.

Suposo que deveu anar força enfeinats i és per això que no us heu pogut llegir els autocomentaris precedents, en particular el que du per títol "Respostes:" i va adreçat a SrGarcia i a Fidel Català. Altrament sabríeu que la duplicitat del relat "L’ascensor (1)" no obeeix a un joc enginyós i és l’única vegada que em permeto fer una cosa així.

Un advertiment: per evitar problemes, en lloc de claus angulars <> faré servir claudàtors [].

En el penúltim relat, "La xocolata no mata", vaig posar en pràctica per primera vegada l’ús d’una lletra de mida 3, més gran que la que surt per defecte, que és la 2, mitjançant la inclusió del codi HTML [font size=3] a l’inici i [/font size=3] al final. El resultat va ser satisfactori: per llegir-lo no havia de forçar tant la vista. Però el signes de puntuació punt, dos punts, coma i punt i coma, sortien molt esmorteïts i se’m va ocórrer escriure’ls en negreta, posant [strong] just abans de cada signe i [/strong] just després. Tot i ser més senzill no volia passar a negreta tot el relat, perquè d’aquesta manera podia utilitzar discrecionalment les negretes.

Això ho he posat en pràctica en el present relat, "L’ascensor (1)". Per poder comparar els resultats m’he permès publicar les dues versions: sense reforçar visualment els signes de puntuació esmentats i reforçant-los. I també perquè m’interessava conèixer l’opinió dels lectors. Però això no tornarà a passar: d’ara endavant, enviaré només la versió reforçada, amb una informació complementaria en el tìtol, que farà referència al remps real de lectura.

Perquè els temps de lectura són l’altre factor a tenir en compte: es veu que els de Relats per calcular el temps estimat de lectura fan servir un dispositiu que compta caràcters alfanumèrics o paraules, sense fer distinció entre el text que forma part del relat i el codi HTLM que determina l’aspecte visual d’aquest text. I així ha resultat que, si la versió sense reforçar tenia un temps estimat de lectura de 4 minuts, la reforçada surt amb un temps de 6 minuts, un 50% més. Com que hi haurà lectors disposats a llegir relats de N minuts però no de 1,5*N minuts, el que penso fer amb els relats que em publiqueu a partir d’ara és donar al lector una informació fiable sobre el temps de lectura, ampliant el títol del relat. Per deixar-ho més clar, si només hagués deixat la versió reforçada del present relat, el títol seria "L’ascensor (1). [Temps real de lectura: 4 minuts]" (aquí sí que els claudàtors són claudàtors).

Com que no sé com ho he de fer, per fer-vos arribar aquests aclariments, us els envio per partida doble: en Relats, com a resposta al vostre comentari i per correu electrònic a associació.relataires@gmail.com. Ja esborrareu el que us faci nosa.

Malgrat entendre que és un joc personal, el tema de les paraules que no surten en el relat fa que s'allargui un relat o l'altre en el comptador de temps (joc molt enginyós, per altra banda), el validador de relats, (amb tot l'afecta que es mereix cada autor), et demana que la pròxima vegada ho facis constar d'alguna manera en el títol, no repetint el mateix.
En revisar el relat abans de validar-ho vaig veure que l'apòstrof era diferent en cada relat, i això em va decidir a validar-los els dos, però va anar d'un pèl que no m'espero que esborressis tu mateix un dels dos.
De tant en tant penseu en el validador, sols en tenim un, i quan se'n cansi, ja podeu anar a demanar al papa que us validin els relats. Amb total estima.

Quan s'ensopega en una pedra es fàcil ensopegar en unes quantes més. El text esmenat era aquest:

Se’m va ocórrer provocar que aquests signes sortissin en negreta, cosa que s’aconsegueix escrivint "strong" just abans de cada signe i "/strong" just després, ambdues expressions emmarcades entre els signes "<" i ">". Deixar en negreta el relat no m’interessava, perquè escriure’l sense engruixir totes les lletres em permetia utilitzar les negretes discrecionalment.

El problema ha vingut per una altra banda: es veu que, per quantificar el temps estimat de lectura, els de Relats fan servir un algorisme que compta el nombre de caràcters alfanumèrics tant si són text ordinari com si són codi HTML, com els "strong" d'abans.

Com pots veure, l'ús de codi HTLM juga males passades. Perquè no passés el que ha passat en la meva resposta, hauria d'haver escrit:

El problema ha vingut per una altra banda: es veu que, per quantificar el temps estimat de lectura, els de Relats fan servir un algorisme que compta el nombre de caràcters alfanumèrics tant si són text ordinari com si són codi HTML, com "strong" i "/strong", ambdues expressions emmarcades entre els signes "<" i ">".

A SrGarcia:

Gràcies pels immerescuts elogis. Pel que fa a la recomanació, la seguiria si no fos, com malauradament sóc, un perepunyetes. D’altra banda, escriure en negreta tots els signes punt, dos punts, coma i punt i coma no és tan entretingut com sembla, amb l’opció d’edició "Buscar i reemplazar" de Word.


A Fidel Català:

Per saber d’on ve tot això del relat repetit, et recomanaria que llegissis els meus autocomentaris al relat "La xocolata no mata", "Resposta" i "He fet un descubriment".
Però, per estalviar-te l’esforç, ara te’n faré cinc cèntims.

Com més amunt deia a SrGarcia, sóc un perepunyetes i, a banda del contingut dels relats, també em preocupa la presentació. Potser és pels molts anys que tinc que cada vegada em costava més de llegir els relats, per la lletra tan menuda en què sortien (per defecte, en mida 2), i així que vaig saber com podia aconseguir una lletra més gran, ho vaig posar en pràctica: va ser precisament en el relat "La xocolata no mata" i no vaig voler utilitzar lletra de mida 4, com SrGarcia, perquè acostumo a fer els paràgrafs més llargs i amb aquesta lletra gran haurien agafat unes dimensions inconvenients. He triat la mida 3 i ja em semblaria prou bé si no fos perquè els signes de puntuació punt, dos punts, coma i punt i coma gairebé no es veuen. Se’m va ocórrer provocar que aquests signes sortissin en negreta, cosa que s’aconsegueix escrivint "" just abans de cada signe i "/" just després. Deixar en negreta el relat no m’interessava, perquè escriure’l sense engruixir totes les lletres em permetia utilitzar les negretes discrecionalment.

El problema ha vingut per una altra banda: es veu que, per quantificar el temps estimat de lectura, els de Relats fan servir un algorisme que compta el nombre de caràcters alfanumèrics tant si són text ordinari com si són codi HTML, com "" i "/". És per això que en la primera versió del present relat hi figura un temps de lectura de 4 minuts i en la segona de 6 minuts. Aquest és l’unic relat en què m’hauré permès publicar les dues versions, i ho he fet perquè els lectors tinguéssiu l’oportunitat de copsar la diferència, diferència que, per cert, tu no has sabut veure. D’ara endavant penso enviar només la versió amb els signes de puntuació en negreta, però, com que tampoc m’interesa que es publiquin amb un temps de lectura hipertrofiat, el que penso fer és posar el temps real en el títol. Per exemple, si del present relat només hagués enviat la versió de 6 minuts, el títol seria "L’ascensor (1). [Temps real de lectura: 4 minuts]".