L'Agnès

...Atlantis, m'ha agradat molt aquest relat, perquè, malgrat el situes fa unes dècades, això encara passa a pobles petits de la Catalunya interior. L'espai està molt connotat i una dona sola no sempre encaixa amb els costums del lloc. Jo mateixa ho he viscut a un poble de la Conca de Barberà, on el noi del bar em va dir que no hi estaven acostumats a dones que hi anessin soles. Ara, al segle XXI, eh? Enhorabona pel relat i gràcies per llegir-me. Cordialment, Magda.

Una bona exposició de sentiments i situacions característiques d'aquesta soferta professió que ha donat lloc a la dita "passar més gana que un mestre d'escola".

Si hagués de posar-hi un "però" seria al context històric. Em sembla que la reacció a la presència de la nova mestra en el bar, que tu situes a l'època immediatament posterior a la mort de Franco, correspon a un temps anterior, posem quinze anys abans. Crec que va ser amb l'embranzida econòmica dels anys seixanta, quan el televisor va permetre veure què passava en altres llocs del món i el 600 va permetre viatjar a molts que, si no, potser mai no haurien anat més enllà de la seva comarca.

Aprofito per fer-te una pregunta, que ja em contestaràs on i quan et vagi bé, si la saps i et va bé contestar-la, és clar: saps si el convocant del present RepteClàssic, Galzeran (homefosc) és la mateixa persona que també respon a l'álies TerricheT? Ho pregunto perquè tots dos tenen certa tendència a generalitzar, elevant a la categoria de norma objectiva, el que des del meu punt de vista són únicament opinions personals sobre com ha de ser un microrelat, això sí, absolutament respectables.

Molt ben explicat el moment en el que passa l'acció. Veig que tots els que hem comentat el relat vam viure aquella època, així que ens hem fet a la idea ràpidament, tan ràpid com va reaccionar la protagonista en demanar la camamilla. La trobada amb l'alumnat mereixeria un altre relat.

Gràcies, Atlantis, per la teua opinió sobre el meu relat: Alça't i posa't en camí. Sí, és així, és un relat místic, com em dius.
Cordialment.

La figura del delegat patriarcal havia de correspondre al mateix batlle, responsable de l'ordre públic i el decòrum..., dedueix la mateixa narradora...
Per això, la gosadia d'irrompre, la nova mestra,al santa santorum patriarcal s'ha de fer digerible amb una mica de camamilla, no fos cas.

Un relat que retrata molt bé una època que començava a albirar les llibertats perdudes amb la dictadura. En aquest despertar cap a la reivindicació de drets, la protagonista opta per una velocitat reduïda i guanyar-se primer el seu entorn social, una estratègia intel·ligent que li donarà més fruits en un futur proper. Desconeixem el que de real té la situació al bar del poble, però podria molt ben ser. Molta sort al concurs, Atlantis!

Adaptar-se en un nou indret i situació política, no és tan senzill, però l'Agnès ho va saber conduir molt bé des del principi. Una situació en plena transició, on les mestres, com tants altres col·lectius, comencen a exigir els seus drets.

Salutacions, Atlantis.

Rosa.

Vaja!, m'ha impressionat com has descrit un nou relat, amb pèls i senyals. Des del principi està dedicat a la nova mestra. Tota l'acció al voltant de la mestra, que aplegava per a tots.
Molt bé. Enhorabona, Atlàntic.
Cordialment.

Això de les mestres als pobles sempre ha fet parlar molt. Al meu poble n'hi va haver dues que els deien "les Begonyes", ja que una es deia així.

Destaca l'ambientació històrica, el final del franquisme i el començament de l'astuta democràcia. També destaca el contrast entre una noia moderna i la vida pobletana. La manera de ser cosmopolita i la vida tradicional dels prioratins fa un contrast molt fort.
Ben descrita la sorpresa amb que es rebuda a l'entrar al bar. Ella demostra ser molt intel·ligent i se sap adaptar de manera molt ràpida.

Un relat molt bonic i evocador d'una època i una cultura tradicional, amb contrast amb un naixent cosmopolitisme.