La Plaça de Sant Sebastià

Un relat de: Aleix de Ferrater

Després d’uns anys treballant a l’Àfrica Oriental, experiència que detallaré en una altra ocasió, vaig tornar a Barcelona empès per un crit intern de la mare i la seva salut delicada. Havien estat dotze anys molt intensos i enriquidors alhora, però la veritat és que cada cop notava més la manca d’una bona paella a l’estómac; enyorança vull dir. Vaig quedar amb en Lluís, el meu germà, per tal de fer un vol pel centre de la ciutat que sempre m’havia apassionat tant.
-Ja coneixes els darrers canvis de la ciutat, de la Via Laietana, oi? –em digué només trobar-nos a les portes de l’Estació de França.
-No sé de què em parles. A què et refereixes?
-No saps res?
-Res de què, Lluís. -vaig respondre encuriosit- No veus que allà baix no ens arribava pràcticament cap notícia del món civilitzat? Si amb prou feina teníem coneixement del que passava al poble del costat! Com volies que sabés alguna cosa de Barcelona, a tants milers de quilòmetres de distància?
-Redéu, no fotis que no saps res! Ara entenc -digué en Lluís donant-se un cop al palmell de la mà- que em retornessin totes les cartes dels darrers sis o set anys! Allà t’ho explicava tot.
-Què és tot, quines cartes, de què es tracta?
-Redéu Eusebi! -en Lluís va inspirar profundament, féu una pausa i continuà- A part de coses de la família, la salut delicada de la mare i el creixement dels nanos, coneixent el teu interès històric per la ciutat, no podia deixar-te sense cap notícia de la reforma, dels darrers canvis.
-Quins canvis?
En Lluís va moure el cap negativament, donant a entendre la seva incredulitat.
-Doncs ja veuràs. Crec que t’he portat al lloc adient. És bestial!
Vam creuar el Pla de Palau pel costat de les Set Portes i davant la Llotja en Lluís m’aturà i em digué:
-Mira Eusebi, el que veuràs a partir d’ara no té res a veure amb el que tu coneixies. No sé si explicar-t’ho bé o donar-te la darrera carta que encara guardo a casa. Crec que obrint bé els ulls en tindràs prou.
Amb tota la curiositat del món vam tombar a mà esquerre pel carrer del Consulat de Mar. Allà mateix va començar a obrir-se’m la boca. Vaig quedar-me absolutament absort pel que els meus ulls observaven. Estava astorat.
-Però, però què ha passat aquí? Què és tot això? -vaig preguntar amb tots els punts suspensius possibles.
-Mira noi, -respongué en Lluís- tot això, tot el que veus t’ho vaig explicar en aquelles cartes que no et van arribar mai. Crec que és millor que anem passejant i et vagis fent càrrec a poc a poc de tot el que vagis veient. Ja fa sis anys del canvi i jo, encara no m’hi he acostumat. Hi ha tantes coses per veure!
Estàvem aturats al centre d’una preciosa plaça porxada, farcida de paradetes amb tendals ratllats, on es venia de tot; semblaven els Encants. Al seu darrere sobresortia el campanar punxegut d’una església desconeguda per a mi.
-Què és tot això, -vaig preguntar- on som?
-Eusebi, estimat germà, et presento la Plaça de Sant Sebastià. També és coneguda com els Porxos dels Encants. És l’indret precedent dels Encants de la plaça de les Glòries, te’n recordes? Mira, l’església que hi ha al seu darrere és el convent de Sant Sebastià.
-Però, però, aquí no hi havia la plaça d’aquell, de l’Antoni López i l’edifici de Correus?
-Sí, efectivament. Però tot això ja no hi és, ho van enderrocar. Tot ha canviat de dalt a baix, tot ha tornat als seus orígens. Mira, vine, segueix-me i respira profundament.
Vam començar a caminar a poc a poc, absorbent tot el que bonament els meus ulls podien captar. Carrers molt estrets per aquí, més estrets encara per allà, placetes diminutes plenes de bars i bon ambient, tot farcit de botiguetes de tota mena. Vaig adonar-me que molts carrers només tenien botigues d’un sol gènere, talment com si fóssim a l’edat mitjana amb els carrers dels diversos gremis. Hi havia molts turistes, molts, majoritàriament anglesos , nord-americans i russos. De tant en tant es sentia algú que parlava català.
Vaig començar a llegir els noms dels carrers i places amb entusiasme. No els havia sentit mai, però els notava molt propers, molts d’ells amb ressonàncies magnífiques: carrer dels Abaixadors, Aimerich, Arc de Sant Francesc, carrer de l’Avellana, de la Bacea, dels Fenosa, carrer de les Donzelles, de les Filateres, del Fondet, o el carrer dels Graciamat.
També ens vam entretenir molt a les diverses placetes que s’obrien i airejaven el meu agitat cervell, com la plaça de l’Oli, la plaça dels Argenters o la dels Àngels.
-Aquí, en aquesta plaça, -vaig dir desconcertat- no hi havia l’estació de Jaume I i aquell horrorós edifici d’oficines que feia cantonada amb el carrer Princesa?
-Sí. -respongué en Lluís- L’entrada de l’estació és al teu darrere i l’edifici horrorós el van tirar a terra, per horrorós.
Allà al costat vam veure una preciosa església gòtica. I més enllà, una altra.
-Són les esglésies de Santa Marta i el convent de Santa Caterina. -m’informà el meu germà.
-El del mercat?
-Sí. El mercat és al seu costat.
Vam continuar caminant dins d’aquell laberint de carrers i carrerons, places I placetes de noms meravellosos: carrer de l’Hostal de Manresa, de l’Infern, dels Malla, carrer de la Riera de Sant Joan, de les Magdalenes, del convent de les Magdalenes, o el carrer de les Tres Voltes. La gentada que es veia era molt eclèctica. Hi havia de tot, gent del país, poqueta, turistes, molts turistes, molts badocs també i encara més turistes. Estava absolutament al•lucinat.
-Lluís, si us plau, em podries explicar exactament què punyetes ha passat aquí? On soc? On és la Barcelona que jo coneixia? Què és tot això? No sé si és fantàstic o horrorós de tant turisme, però què és tot això?
-Mira Eusebi. Tornem a la plaça de Sant Sebastià. Conec una granja encantadora on fan uns suïssos de por. Trucaré a la Berta, que vingui i porti la darrera carta que no et va arribar mai. Has de saber exactament què ha passat, per què ha passat tot això.
Vaig mirar el nom del local abans d’entrar-hi: Marquès de Monistrol.




Barcelona, març del 2.023

Estimat Eusebi:
Fa molt temps que no sabem res de tu. Esperem i desitgem que tot et vagi molt bé. Ens hem posat en contacte amb SOS SOMALIA, però ells també diuen que és molt difícil la comunicació amb el vostre campament, que fan tot el que poden, però que les condicions bèl•liques fan gairebé impossible cap comunicació, que tinguem paciència i tot això que es diu.
Per aquí tot va bé. El nou govern va progressant de mica en mica. Després de les dificultats inicials causades per la llarga crisi, les coses van millorant. L’economia es va refent, Espanya cada cop ens accepta millor i Europa ha començat a enviar-nos els ajuts promesos.
Ja coneixes l’èxit que vam assolir l’any passat amb els Jocs Olímpics d’hivern, oi? Tothom encara parla de les magnífiques infrastructures I organització que vam oferir. Les pistes artificials d’esquí de Collserola, Sant Llorenç del Munt i, sobretot, les espectaculars de Montserrat van deixar a tothom bocabadat. O les proves d’esquí de fons per la carretera de les Aigües. No diguem res dels salts de trampolí per sobre la Font Màgica de Montjuïc. Impressionant!
I en aquest camí continuem. Ara ha arribat el torn de la Via Laietana. Ja saps que darrerament Barcelona s’està convertint en un parc monotemàtic de turisme i oci. L’ajuntament i el nou govern en són ben conscients i, per tant, volen esprémer aquest camp a fons, per tal d’aconseguir els diners necessaris que la nova Catalunya necessita. Total, que amb l’ajut econòmic d’Europa han decidit reformar el centre de Barcelona. Volen reformar tot l’espai que ara ocupa la Via Laietana i tornar al seu aspecte original, al d’abans de 1.908. Ja no saben què fer amb tants turistes; no saben pas on posar-los! El Parc Güell, les Rambles i la Sagrada Família són espais impossibles de visitar. La gentada és ofegadora. Però com que els turistes continuen venint, atrets ara per la nova Catalunya independent, doncs això, han decidit retornar l’aspecte inicial a la zona de Correus fins la plaça Urquinaona.
Diuen que el trànsit contaminava massa, que era perillós pel Barri Gòtic, que s’havien de cercar nous horitzons sostenibles i que reconstruir la Barcelona medieval per als vianants i, sobretot, turistes seria tot un èxit.
Les obres estan gairebé enllestides. Van començar per enderrocar l’edifici de Correus, que amb les noves tecnologies ja no feia servir ningú. El primer edifici que van refer va ser el primer que també es va enderrocar quan es va construir la Via Laietana el 1.908, el Palau dels Marquesos de Monistrol, al carrer Ample, tocant la plaça de Sant Sebastià, on abans hi havia la d’Antoni López i Correus. Han continuat cap amunt, refent tots els carrerons, places, edificis I esglésies que hi havia abans de la construcció de la Via Laietana. Ha sigut una feinada impressionant. Tot estava molt ben documentat i per tant, la feina de molts aturats ha tornat aquí, al totxo, te’n recordes del totxo i la mare que el va parir?
En fi, que la nova Barcelona, capital de la nova Catalunya no té res a veure amb la que tu coneixies. Tots tenim ganes que vinguis i ho vegis, sabent el teu amor històric per aquesta ciutat nostra. La mare no està gaire bé, però va fent. Els nanos van creixent exageradament. Espero que aquesta carta t’arribi d’alguna manera o altra.
Rep una forta abraçada del teu germà Lluís.

Comentaris

  • Tornar allà on érem?[Ofensiu]
    T. Cargol | 29-10-2013

    I girar en cercle? Si fos una espiral, que sembla girar però que progressa en alçada!

    Jo dec ser un dels afectats per aquest principi de parc temàtic de què parles, referin-te a Barcelona. Ara ja no puc visitar sense pagar l'àrea monumental del Park Güell -llegat a la ciutat- , l'han reservat pels de turistes. T'has de convertir en turista de la teva ciutat.

  • Una Catalunya...[Ofensiu]
    AVERROIS | 26-10-2013 | Valoració: 10

    ...Independent, espero que sigui un relat de futur. Al menys si ens equivoquem ho farem nosaltres i no ens faran empassar rodes de molí, i donant les gràcies.
    Molt ben documentat, molts dels edificis que dius s'enderroquen, la veritat és que s'ho mereixen i si es pot aconseguir retrobar-se amb l'antiga Barcelona senyorial, ja és la imatge de la ciutat oberta al mar i amb afany de aprendre.
    Com sempre magnífic. No em canso de llegir-te.
    Una abraçada.

  • Un relat genial[Ofensiu]
    Naiade | 22-10-2013 | Valoració: 10

    Espero que tot el que expliques amb art i mestria sigui el nostre futur.
    M’ha agradat molt la passejada per la nova Barcelona.
    D’aquí en podria sortir una novel•la.
    Una abraçada

  • Ostres Aleix,[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 17-10-2013 | Valoració: 10

    M'encanta llegir els teus relats perquè sempre s'hi aprenen coses. Vas molt ben documentat i tinc la sensació de que quan toques algun tema, coneixes a fons de que es tracta el que vas a dir, no són casualitats, con coneixements, tot i que, aquesta vegada t'has superat!

    Descrius una història de la Barcelona antiga, l'actual i la que podria ser, amb un realisme que veritablement dona gust rellegir-ho. Molt bé Aleix.

    Referent al comentari que em fas a l'acabament del meu últim relat, EL MEU PRIMER DIARI​, només t'he de dir que...
    ets molt perspicaç!

    Una abraçada Aleix, m'agrada molt trobar un comentari teu en els meus escrits.

    Gemma

  • Crítica o lloança?[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 15-10-2013 | Valoració: 10

    Hola Aleix, acabe de llegir el teu nou conte, i no sé si prendre-m'ho com una crítica a tot el que està passant al vostre país o com una lloança, o potser siga, com bon escrioptor que ets una barretja de les dues coses alhora, de fet el turisme és el vell i nou cranc i càncer que pot portar-nos a la fi, amb o sense independència, perquè si no es fan polítiques lingüístiques adients i el turisme segueix creixent, per moltes arrels que assolim o reassolim en l'arquitectura de les ciutats, la llengua, el tret més important de catalans i valencians se n'anirà en orris, al meu poble ja va caure Oriola, després l'Alacantí, el Baix Vinalopó i ara està caient la ciutat de València.
    Jo no sé si una independència ens faria oblidar que no hem de deixar la llengua dels nostres pares i iaios, però el que sí sé és que el teu conte m'ha portat a la València, sense parlar d'ella, de la meua joventut, amb els seus carrerons vells i descrostats i la seua, per a mi i per a tu tant volguda llengua.

    Una forta abraçada i salutacions des del barri de Russafa de la ciutat de València

    Vicent

  • el futur...[Ofensiu]
    joandemataro | 13-10-2013 | Valoració: 10

    no sabem mai el que ens depara, però ben segur que ens sorprendrà com li passa al protagonista del teu relat, aleix.

    tan de bo els nostres anhels esdevinguin realitat i fins i tot els superin

    una forta abraçada ! ;-)

  • Desig?...Somni ? Realitat?[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 07-10-2013

    La teva ànima de periodista ha configurat, un cop més, un magnífic relat.

    Felicitats, amic Aleix!
    Una forta abraçada.

  • Fantàstic..[Ofensiu]
    Eloi Miró | 06-10-2013 | Valoració: 10

    ... tot un ideal i una il·lusió que a tots ens agradaria que pogués arribar a ser realitat, una Catalunya pròspera i independent!!... ho aconseguirem? Això no ho sabem, però l’esperança i la lluita sempre l’hem de tenir!! Gràcies Alex per aquesta il·lusió que si tot va bé i Déu vol, ben aviat serà realitat.

    Una abraçada!!

    Eloi

  • M'estic fregant les mans, o un somni meravellos!!!s[Ofensiu]
    Annalls | 30-09-2013 | Valoració: 10

    Anem per parts, em frego les mans, perquè en una obra d'aquest tipus es farien servir molts de rajols maons toves etc de les d'abans o sigui manual,, tema al que em dedico per viure. Oig que be m'aniria... I el somni es" tragifantastic," perquè recuperar aquests espais segur que agradaria a molta gent, però no a costa de veur-hi tants turistes ... Quin problema oi? No saber que fer amb els visitants, un amic del meu company, de st Feliu de Guixols justament, deia que ell faria arribar la carretera fins la platja i tots els barcelonins (ehem) al aigua de caps!!
    El relat magnífic, coneixes be l'historia de Barcelona i la seva actualitat amb el turisme. El somni convertit en realitat de Catalunya lliure i a sobre amb una Espanya que ens accepta... m'hi apunto.
    Gracies pel lo del roseral, no el conec, però ho anoto per anar-hi un dia.
    I no se com se ma passat el teu relat , pq no fa massa vaig anar a veure si havies publicat alguna cosa.
    Anna

  • Un bon relat, Aleix.[Ofensiu]
    Angelina Vilella Ros | 30-09-2013 | Valoració: 10

    Hola, Aleix, no t'arribo ni a la sola de les sabates. Quin relat! M'has fet viure uns anys enrere, quan havia anat a comprar al mercat de Sta. Caterina.
    Potser als novells no ho entendran però els que teniem una Barcelona només per nosaltres en llegir relats com el teu la nostàlgia ens aclapara.
    Bon escrit, molt bon escrit Aleix.
    Fins la propera.
    Angelina

    Ho sento, m'he equivocat i m'he posat a la meva pàgina el comentari. Sort que m'he n'he donat compte.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

120 Relats

2337 Comentaris

159164 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016) i "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019). .

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.