La partida de la vida

tenir algú sempre al costat, algú amb qui compartir tots els moments els bons i els dolents, i no només els teus si nó també els seus!!

Preciós, tant en contingut com en forma.

Hola Març! Bé, per mi Martetaaa!

Aquesta és la meva primera participació en aquesta pàgina, i bé el meu objectiu no és, com et pots imaginar, valorar el teu escrit sinó que m'agradaria transmetre com em vaig sentir aquella nit de cap d'any quan, acompanyada de la tonada del piano, ens vas regalar aquests versos...

Vaig veure l'il·lusió i l'agraïment als teus ulls, vaig sentir a traves de cada nota el que estaves sentint, vaig mirar al meu voltant, i al respirar profundament, va entrar dins meu l'amor, l'amistat que es respirava en aquell moment... em vaig emocionar, vas saber treure d'un moment molt dur per tu, uns versos que vas cantar amb alegria i amb amor jo diria.

El moment més bonic de la nit, de tot cor.

Recordar aquests moments em fa pensar que soc jo qui hauria de donar-te més sovint les gràcies... les gràcies... gràcies. Però com bé saps la meva capacitat comunicativa sovint és limitada, que hi farem! Però la connexió entre les persones no tan sols són paraules i això és molt bonic.

Bé nena, tira endavant amb aquesta iniciativa d'escriure que crec que és una molt bona manera de deixar anar fins el més remot sentiment que tens dins i que crec que t'està ajudant molt, això i el grup. Endavant amor!!!!!

Un petonàs!!!!!

Per cert, pot ser q et surtin 2 comentaris es q nose q he fet :P

HOLa Marta:
No se el que tha pasat, es fas pensar que un desengany es tingut.
Es fet be, d'escriure aquests poeme per agrair a las amigues el que et faigin costat.
A mi personalment m'agradat molt, i no en quede res més que dirte, que sigui el que sigui lo que et passa, u solucionis.
Anims i una abraçada.

No és pas una cançó d'amor, sinó una cançó d'agraïment a les meves amigues, "les meves nenes", que m'estan demostrant el seu amor en uns moments realment difícils per mi. Sé que per elles és difícil donar-me suport, perquè no saben quina és la millor manera de fer-ho. Suposo que a mi també em passaria.

El cas és que volia donar-los les gràcies i ho vaig fer de la millor manera que sé: amb una cançó, que explica què em donen i què els ofereixo jo.

Dit això, res més, moltes gràcies pels comentaris.

Marta

Si ens animessim tots a jugar el joc de la vida en companyia, les coses ens anirien més bé. Sembla una cançó d'amors. Potser perquè tu ets cantant, t'agraden més aquests temes, vull dir que sempre es canta coses d'amors, no?
El missatge és molt viu, juganer

Aquest poema està molt bé, març. Jugues amb el lèxic d'una manera molt enriquidora (cosa que, al meu parer, és difícil d'aconseguir) i te'n surts molt bé. M'ha agradat molt la teva biografia, (ja que estem per opinar), la trobo molt ben feta, i dius el que tens que dir i au, que es aixi copm s'ha de fer.

Wenu, a10 i molta joia!

desitges la continuïtat de l'amor quan has trobat la companyia. El teu poema desprèn un contingut vital, propi de qui ha trobat l'amor i no se'n vol desprendre passi el que passi, perquè com dius
"aquesta vida és bonica de jugar".

De vegades decau el ritme, però, crec, que és un poema en què el més important és el que es diu que com es diu.

algú em recités un poema com aquest, és clar que estaria disposada a jugar la partida de la vida!
T'he descobert avui (ho hauràs vist pels altres comentaris) i m'encanta com escrius!
ei, et passo el meu correu per si vols parlar de quelcom o compartir alguna idea: txe_underground@hotmail.com

Cuida't!
AtzaVaRa

comentaris, quin èxit...! je je je
escrius amb el cor, ho fas molt bé... però jo et diria ( amb carinyuuuuuu, eh? ) que més que un poema sembla una lletra de cançó... un consellet d´amic, si vols, eh?: no siguis esclava de la rima, no la busquis, no la forssis, no sacrifiquis paraules ideals per altres que s´escauen bé per a la rima, però no tenen tanta profunditat i poesia... ( si és per a una cançó, sí que em de vigilar la mètrica, per ajudar al ritme... ) però la rima... és molt secundària...
va, prova-ho, deixa brollar els sentiments i la imaginació... i si cau alguna rimeta, povale... si no... no passa res... sinó... podem caure en els horrorosos "rodolins" populars...
no t´enfadis, eh? però... sobretot... tan si rima com si no... ESCRIU, CANTA... que nosaltres et llegirem i t´escoltarem... sempre al teu costat ( sempre que ens facis alguna rebaixeta en el teu proper CD je je je... i si no ens la fas... pitjor per a tu: el comprarem pirata!!! je je je )
ànims, març, penedesenca, terra de bon vi... quina sort els nens petits... de tenir-te i de sentir-te cantar!!! ( si em vols renyar pel comentari que t´he fet : Capdelin@hotmail.com )
ptons i una abraçada entre cançó i cançó... la la ra la la

M'agradat les paraules, el que vols dir, el seu significat, però les rime sno m'acaben de fer el ps, de totes formes, jono sóc experta en poesia.
un peto

I si fas un pas avui
segur que et podré seguir.
Si t'atures l'endemà,
jo t'empenyo a caminar.

Juga amb mi
la partida de la vida

Tot i que les rimes consonant i asonants, no m'han acabatde convèncer mai, m'ha entrat foça bé.

Thalassa

Viure la vida i empènyer, tirar en davant i compartir. Ser feliç i fer feliç. Utopia? Si, segurament, però la fem realitat cada dia de la nostra vida.

... a jugar la vida! Juguem a escoltar-nos, a llegirr-nos, a estimar-nos...
A cantar, a somriure, a ser feliços...
A fer que la nostra felicitat s'encomane a les nenes i als nens, innocents i alegres...
Escriu! Somia utopies...! Moltes són realitzables!!!

Primerament gracies per aquest regal de nadal. La nit de cap d'any va ser bastant extranya per tots i per tant tampoc era el moment de dirte el que creia, per tant ara es el moment...

Quan tabraço i els meus braços et parlen es pq tinc ganes d'explicar les meves vivències en una distancia relativa...sense fronteres ja t'ho vaig dir. Espero, de veritat desitjo, que el viure, estar, estudiiar, treballar, sortir...en ciutats, persones, paisos...idees..diferents, aquestes distancies no suposin cap barrera per mi i per tu, per mi i per quatre més...ara que les coses es començen a posar al seu lloc, nosaltres, les nenes, hem avançat un pas molt gran, hem fet que tots els conflictes a més de separar-nos ens uneixin...
Espero que em segueixis en tots els passos que faig i que m'empenyis quan em pari la por...
Espero, que les meves paraules tinguin sentit per tu, que els meus intents vagin cap a on vagin, no siguin en va.

gracies per deixarme jugar a la teva partida, gracies per cridarme i deixar que et cridi, gracies per escoltarme i deixar que tescolti, gracies.

un peto!

És que m'havia quedat l'espineta clavada i no em trobava còmode. Vull dir amb allò de "rizar el rizo".

Ho he consultat al fòrum, un dels camins més ràpids, darrerament. I vés per on, he trobat al Josep Bonnín despert (és que en aquests moments són dos quarts d'una de la matinada) i amb ganes de donar un cop de mà!

O sigui que... rectifico: del meu comentari anterior, on diu "rizar el rizo", ha de dir "filar encara més prim".

Salut!

LLIBRE

una partida, i al final... trobem la mort, però pel camí, si ens ho proposem i els fats ens visiten, quant que ens podem divertir.

Tens detalls molt aconseguits, en aquest poema. O si més no, molt aconseguits des d'una òptica plenament subjectiva, és clar.

Per exemple, ens sorprens amb la no repetició d'una estrofa quan esperàvem la repetició. On?
T'ho explico.

Aquesta estrofa:

"I si fas un pas avui
segur que et podré seguir.
Si t'atures l'endemà,
jo t'empenyo a caminar.
Juga, juga amb mi
la partida de la vida."

ens la presentes com una mena de tornada, com si es tractés d'una cançó on de tant en tant es repeteixen els mateixos versos. I per què pensem que és així? Perquè després de llegir-la per primera vegada, al cap de tot just quatre versos, trobem de nou el seu inici ("I si fas un pas avui......."). Però si estem una mica atents, ens adonem que els dos darrers versos no són iguals. En la repetició escrius: "Vine i dorm amb mi, / somiarem la nostra vida".

Penso que amb aquest recurs aconsegueixes captar amb més força l'atenció del lector.

Però la cosa no queda aquí, perquè després fas allò que en castellà anomenen "rizar el rizo" (algú sap una expressió catalana que signifiqui alguna cosa similar?). I com ho fas? Doncs amb un altre recurs ben senzill però efectiu: ens repeteixes els dos versos que has escapçat de la suposada tornada ("Juga, juga amb mi / la partida de la vida") i els fas servir per cloure el poema.

Magnífic!

Salut, companya!

LLIBRE