La mirada diferent

Un relat de: TerricheT
La mirada diferent

Casum en l’os pedrer! Pel sol ja deuen ser gairebé les dotze. M’he adormit, ben segur. Per sort no faig tard per anar a comprar pa, no me’n queda al rebost. Això em passa quan m'estiro a fer bronzo al jardí comunitari; m’adormo, el temps em vola i m’oblido de la resta del món. Ja ho tenim això els artistes orgànics... com jo.

Un veí m’estava espiant entre cortines. Deu pensar que no me n'adono, i la veritat, no sé què hi veu en observar-me, més aviat soc escanyolit i no tinc pas un cos d’atleta, com si diguéssim. M’entaforo una florejada camisa lleugera, fa calor, però alguna cosa m’he de posar... ah, sí! També m'encasqueto el meu barret de palla, record esfilagarsat del Panamà que va ser un dia.

Camino pel carrer amb nervi i resolut en direcció al forn. Com sol ser habitual, la gent em reconeix al seu pas; no deixen de mirar-me. Em creua una coneguda beata de mitjana edat i davant meu se senya! També aquell altre senyor —un escriptor maleït, diuen— que duu sempre barret i mai em mira, avui em saluda. No sé pas què deu voler, però no m’aturo, faig tard!

Entro decidit a la botiga, veig que la fornera fa una cara desacostumada mirant-me la camisa, ella coneix la meva veta artística, sap qui soc, i no l’hauria de parèixer estrany que dugui una hawaiana vella. Li demano a la Mari si tenim pa de fajol; el fan bo aquí!

—I com pagaràs avui, Joan? —diu ella consirosa.

Miro d'entaforar la mà a la butxaca del pantaló i trobo la cuixa nua, casum l’olla! No m’he posat pantalons! Faig cara de circumstàncies, la Mari ja sap com soc i dic que li pagaré demà; avui ja no torno.

Ella sembla comprendre'm i m’allarga el pa, tallat de biaix com sempre, i encara afegeix. —Torna quan vulguis. Tanmateix, si no et fa res i pot ser... si més no... posa’t uns calçotets!

No li blasmo el penjament. Però ha sigut aleshores quan, per primer cop aquell matí, la seva mirada càndida m’ha fet sentir nu.

Comentaris

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/Benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XII Concurs ARC de Microrelats «La colla» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    En el teu cas no cal que ens enviïs l'autorització per haver estat finalista en una convocatòria anterior

    Cordialment,
    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

  • Si no duia...[Ofensiu]
    Fidel Català | 14-03-2022

    Si no duia ni pantalons... ni calçotets, anava en bimbes penjades! I una camisa, i un barret de palla!

    Tastaré el pa de fajol, ja en demanaré en el meu forn.

    Molt ben escrit, m'agrada aquest estil. Sort!

  • Divertit[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 13-03-2022

    Divertit, entretingut, i ben travat.
    Que tinguis molta sort,
    Salutacions,
    Neus

  • A vegades...[Ofensiu]
    Prou bé | 13-03-2022

    Necessitem que ens mirin per veure'ns a nosaltres mateixos tal com som!
    Divertit, ben escrit i ben resolt!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • divertit[Ofensiu]
    Atlantis | 11-03-2022

    i molt ben escrit. M'ha agradat.

  • Disculpes[Ofensiu]

    Aquest missatge d'autoria no anava en el teu relat, et demanem disculpes!
    No es poden tenir tantes finestres obertes a l'hora.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

  • Autor[Ofensiu]

    Relat presentat sota el pseudònim Estefania Guerra

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de TerricheT

TerricheT

13 Relats

98 Comentaris

7701 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
La fantasia és la música dels sentits, la realitat és la música del desconcert.
El desconcert és l'orquestra del caos, en el caos trobarem la melodia.


Sigues fantàstic, amic meu.
B.L.

Moltes vegades, els meus relats cerquen un cert aire de la mitologia, i si pot ser, la nostrada.


El meu nom l'he triat per fer homenatge a l'autor de fantasia Terry Pratchett, creador del MónDisc. No el llegiu terriche-T és TerricheT, tot seguit. La T majúscula final és sols una imatge que tanca el cercle, com el seu Món Disc.