Cercador
La meva lluita. [temps real de lectura: 2 minuts]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
No us confongueu amb el títol: els meus bigotis no són un apèndix estret i ridícul, sinó amplis i funcionals; la meva lluita, que tot seguit explicaré, no ha estat per revengisme sinó per una alimentació millor, si no més saludable sí més plaent.
Tot començà quan vaig aterrar en una casa habitada per quatre personatges. No vaig trigar a reconèixer els dos més petits com a germans grans, meus, i els dos majors com la parella alfa de la gossada —d’ara endavant "els amos"—: no podia ser d’altra manera, si només em feien carantoines i em procuraven menjar. I del menjar, precisament, us vull parlar.
Els amos van seguir donant-me el pinso que prenia abans, d’ençà que em deslletaren. M’hi havia conformat mentre no vaig tastar cap altra cosa, però l’olor que emanava de la cuina i després, a taula, era temptadora. Ja m’havien educat perquè no m’enfilés, però el que feia era plantar-me, assegut a terra, amb el cap ben dret i els ulls planyívols, i no trigaren a caure cosetes, cada cop més. Però algun malànima els devia haver dit que allò era nociu, perquè el règim de pinso va esdevenir-se estricte.
Com m’ho podia fer, per assegurar-me compartir amb els amos les menges? Se’m va encendre la llumeta un dia que, remenant les escombraries orgàniques —els amos eren molt cívics i classificaven les deixalles— vaig cruspir-me peles de patata que em van caure malament, i quan em tragueren a passejar anava de diarrea. La mestressa va tenir dificultats per treure-la de la vorera amb la bosseta de plàstic amb què ho feia habitualment, i vaig percebre el fàstic que li produïa. La diarrea em va durar un parell de dies més, i em degueren veure tan fotut que es compadiren i tornaren a compartir amb mi el seu menjar.
Com que, per pura coincidència, just a l’endemà ja tornava a defecar amb normalitat, vaig ordir un pla: quan deixessin de donar-me extres proteïnics, tornaria a furgar la brossa per ingerir peles vegetals i repetir el cicle diarreic.
Els amos necessitaren tres seqüències més sols_pinso→caca_tova→pinso+tall→caca_dura per lligar caps, establint una relació de causa a efecte entre el que em donaven de menjar i la consistència de les femtes. Una sort, perquè jo ja no podia més i era a punt de deixar la purga. Va ser dur però ara puc dir que som cinc, a taula.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLXI (tema: GOSSOS) i consta de 400 paraules, segons el comptador de Microsoft Word.
Tot començà quan vaig aterrar en una casa habitada per quatre personatges. No vaig trigar a reconèixer els dos més petits com a germans grans, meus, i els dos majors com la parella alfa de la gossada —d’ara endavant "els amos"—: no podia ser d’altra manera, si només em feien carantoines i em procuraven menjar. I del menjar, precisament, us vull parlar.
Els amos van seguir donant-me el pinso que prenia abans, d’ençà que em deslletaren. M’hi havia conformat mentre no vaig tastar cap altra cosa, però l’olor que emanava de la cuina i després, a taula, era temptadora. Ja m’havien educat perquè no m’enfilés, però el que feia era plantar-me, assegut a terra, amb el cap ben dret i els ulls planyívols, i no trigaren a caure cosetes, cada cop més. Però algun malànima els devia haver dit que allò era nociu, perquè el règim de pinso va esdevenir-se estricte.
Com m’ho podia fer, per assegurar-me compartir amb els amos les menges? Se’m va encendre la llumeta un dia que, remenant les escombraries orgàniques —els amos eren molt cívics i classificaven les deixalles— vaig cruspir-me peles de patata que em van caure malament, i quan em tragueren a passejar anava de diarrea. La mestressa va tenir dificultats per treure-la de la vorera amb la bosseta de plàstic amb què ho feia habitualment, i vaig percebre el fàstic que li produïa. La diarrea em va durar un parell de dies més, i em degueren veure tan fotut que es compadiren i tornaren a compartir amb mi el seu menjar.
Com que, per pura coincidència, just a l’endemà ja tornava a defecar amb normalitat, vaig ordir un pla: quan deixessin de donar-me extres proteïnics, tornaria a furgar la brossa per ingerir peles vegetals i repetir el cicle diarreic.
Els amos necessitaren tres seqüències més sols_pinso→caca_tova→pinso+tall→caca_dura per lligar caps, establint una relació de causa a efecte entre el que em donaven de menjar i la consistència de les femtes. Una sort, perquè jo ja no podia més i era a punt de deixar la purga. Va ser dur però ara puc dir que som cinc, a taula.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLXI (tema: GOSSOS) i consta de 400 paraules, segons el comptador de Microsoft Word.
Comentaris
-
La recollida absent[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 29-10-2023 | Valoració: 10
Fantàstic relat, ple de realitat, d’originalitat. Si la majoria de la gent fes com la protagonista del relat, recollir les caques dels seus gossos, tots en sortiríem guanyant. Malauradament no és la realitat. I jo, com a persona cega, les trepitjo massa sovint. Abraçades.
Aleix -
Una bona estratègia[Ofensiu]Rosa Gubau | 26-10-2023
Aquest gos sabia el que es feia, malgrat haver de passar per unes quantes vegades per les diarrees, va sensibilitzar tant els amos, que va aconseguir el seu propòsit. Per ell l'hora de menjar es va convertir en un festí.
Molt enginyós i entretingut aquest relat.
Rosa.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre PRIMERENC/NOVELL [temps real de lectura: 3 minuts]
- Pi i la quadratura del cercle. [temps real de lectura = 4 minuts]
- Hem begut oli.
- Llegir i escriure.
- Divagacions macabres. [temps real de lectura: 1 minut]
- Mentider! [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre ESGLAONS I GRAONS [temps real de lectura: 3 minuts]
- Fibonacci, punt final. [temps real de lectura: 42 minuts]
- Fibonacci, punt i seguit. [temps real de lectura: 26 minuts]
- Crim i càstig.
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre LLEPAR [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.