Cercador
La fi del món
Un relat de: Carles LinaresTots agonitzen, un després de l'altre.
Ningú s'ho va creure.
Els havíem dit, el clima canviarà, de manera brutal, i si no reaccioneu ara, sou condemnats…
Ocells de mal averany, ens van contestar… Ocells…
Colla d’inconscients. O d’idiotes, per dir-ho més senzillament.
Això no passarà mai, no ens fareu por! I ara, tots aquells imbècils que es tapaven els ulls i les orelles estan morint...
Res no pot aturar el destí quan colpeja.
El seu regne s'acaba, el nostre comença.
Gràcies, meteorit gegant, caigut del cel!
Ah ah, adeu-siau, dinosaures estúpids.
A nosaltres el vostre món, a nosaltres, els petits, els peluts, a nosaltres, els mamífers.
Fa cent seixanta milions d'anys que estem esperant aquest moment.
No podreu dir que no n’hem tinguda, de paciència. Clar, ara no podeu dir res més... Només els vencedors escriuen la història.
La fi del món només és, al capdavall, la fi d'UN món.
*****************
Havia previst un conte de Nadal, però cada vegada esdevé més llarg i ara és massa llarg per l’estructura actual, i no crec que aconseguiré acabar-lo abans de Nadal. Us regalo aquest minirelat per fer-me perdonar ;-)
Comentaris
-
el paper del lector[Ofensiu]Carles Linares | 21-12-2021
Els comentaris dels lectors (i els que faig segurament ho són també) a vegades em sorprenen molt, perquè veuen el relat d’un altre punt de vista que el del qui l’ha escrit. Ho trobo divertit i molt interessant alhora. Aquest relat n’és un bon exemple. L’he escrit pensant fent humor introduint la temàtica actual del canvi climàtic en l’episodi de la desaparició dels dinosaures. En la meva lògica, era present > passat. Però els lectors ho entenen a l’inrevés, passat > present, la catàstrofe del passat es reproduirà de nou, etc. No és una crítica, de cap manera, he rellegit el text, des d’aquest punt de vista, i és tan vàlid com el meu. Repenso en la tesi d’Umberto Eco en el seu «Lector in fabula». Un text no és mai neutre, també no és el de l’escriptor, un text, una novel·la, un relat, és un marc, un model, i cada lector en crea la seva «instància», l’única realitat d’un text és allò que en fa cada lector llegint-lo. Fa del lector el personatge central de cada història.
Em penso que cadascú qui escriu i publica relats hauria de tenir-ho al cap.
-
El rei de la Creació[Ofensiu]llpages | 21-12-2021 | Valoració: 10
Que el que s'autoqualifica com a "rei de la Creació" (l'Home) pugui esdevenir el responsable de la seva desaparició és, pel cap baix, paradoxal. Però tot apunta cap a aquest destí si no hi posem remei (i ves que no sigui massa tard...). Un relat escuet però que té la potència d'una càrrega de profunditat. Bona feina, Carles!
-
Entre tots sacsejarem el món. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 20-12-2021 | Valoració: 10
Carles Linares, un relat molt entretingut i molt divertit.
Cal veure la fi del món que s'acabarà i finalitzarem entre totes les generacions... rere generacions. L'extinció del món, a saber com serà. Preparem-nos, perquè no sabem quan.
Saluts i BON NADAL...
Fins a l'altra...
-
Llàstima[Ofensiu]Prou bé | 20-12-2021
Perquè tens raó i la Iona també!
Només és bo que sigui el que sigui no ho veurem! (A no ser que el virus aquest que volta per aquí, ho precipiti tot).
Amb total cordialitat -
De pas[Ofensiu]Iona | 20-12-2021
Els mamífers es van expandir i evolucionar gràcies a la fi dels dinosaures.
Nosaltres no veurem en quina direcció evoluciona la vida, amb la fi de l'Homo sapiens.
Haurem dedicat la nostra intel·ligència en modificar el medi fins a fer-lo inhabitable per l'espècie humana, fins al punt culminant de la nostra extinció.
Quines espècies prendran el relleu?
Només és qüestió de temps.
l´Autor
57 Relats
200 Comentaris
12281 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
De nacionalitats francesa i Suïssa, visc a Alemanya i sóc una barreja de catalana, murcià, savoyarda i suís alemànic.M’he enamorat de la llengua catalana i encara l’estic aprenent i treballant, i el camí és llarg...
Si us plau, perdoneu les faltes que encara en trobareu massa en els meus textos, però, com es diu, de mica en mica s’omple la pica i el meu objectiu és que cada vegada n’hi hagi menys, però també publicar aquí textos que us faci riure i somriure.
Si trobeu faltes més grosses que una casa, m’ho podeu dir als comentaris, moltes gràcies per endavant.

RIURE DE TOT ABANS D'ESTAR OBLIGAT D'EN PLORAR (Beaumarchais)
charles.linares@gmail.com
Com ho podeu veure, en el nom d'usuari, he tret la H per catalanitzar-lo ;-))
Últims relats de l'autor
- Avui he tingut sort
- El gat negre
- Ningú no el pot matar Part final
- Ningú no el pot matar Tercera part
- Ningú no el pot matar Segona part
- Ningú no el pot matar Primera part
- Has perdut els amics
- Fantasia per als amics dels animals (nova versió)
- Fantasia per als amics dels animals.
- Vinyes verdes vora el mar
- Sant Jordi (2) La princesa rebel·la.
- Plou i fa sol
- El cosí de Suècia
- Les aventures d’en Noè (4) Un altre naufragi.
- Si jo hagués estat Gandalf