Cercador
LA FE MOU MUNTANYES
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
En Bernat i la seva dona van baixar del vaixell per visitar Esmirna, una de les parades del creuer que estaven fent per la Mediterrània.
A prop de la ciutat hi havia la casa on va viure i morir la Verge Maria. Les monges del Santuari venien unes àmfores petites amb aigua de la font miraculosa de la Mare de Déu. En va comprar una pensant en la seva mare que patia d'artrosi al genoll dret.
En tornar del viatge, la va anar a veure i li va donar el remei miraculós. Es va posar més contenta que un gínjol i li va preguntar si se l’havia de veure. En Bernat li va dir que era per fer-se fregues al genoll.
Sense pensar-s'ho dues vegades, la mare va destapar l'àmfora i es va fer un primer massatge.
Ho feia cada dia en llevar-se al matí mentre resava tres avemaries.
Al cap d’una setmana podia caminar sense la crossa, i passat el primer mes ja va sortir al carrer. Va anar a veure al rector de la parròquia per explicar-li el miracle que s’havia produït.
—I no li'n queda gens d’aquesta aigua miraculosa? —Li va demanar el capellà, que també tenia problemes amb l’artrosi del maluc.
—Ho sento mossèn, però l’he gastada tota en el genoll. Si sé d'algú que vagi a Esmirna li demanaré que en porti.
En Bernat estava convençut que la fe mou muntanyes, perquè el que ningú sabia, ni la seva dona, era que durant el viatge, se li havia vessat l’aigua de l’àmfora a la motxilla i que quan va arribar a Barcelona, la va tornar a omplir amb aigua de l'aixeta.
Bell esguard
A prop de la ciutat hi havia la casa on va viure i morir la Verge Maria. Les monges del Santuari venien unes àmfores petites amb aigua de la font miraculosa de la Mare de Déu. En va comprar una pensant en la seva mare que patia d'artrosi al genoll dret.
En tornar del viatge, la va anar a veure i li va donar el remei miraculós. Es va posar més contenta que un gínjol i li va preguntar si se l’havia de veure. En Bernat li va dir que era per fer-se fregues al genoll.
Sense pensar-s'ho dues vegades, la mare va destapar l'àmfora i es va fer un primer massatge.
Ho feia cada dia en llevar-se al matí mentre resava tres avemaries.
Al cap d’una setmana podia caminar sense la crossa, i passat el primer mes ja va sortir al carrer. Va anar a veure al rector de la parròquia per explicar-li el miracle que s’havia produït.
—I no li'n queda gens d’aquesta aigua miraculosa? —Li va demanar el capellà, que també tenia problemes amb l’artrosi del maluc.
—Ho sento mossèn, però l’he gastada tota en el genoll. Si sé d'algú que vagi a Esmirna li demanaré que en porti.
En Bernat estava convençut que la fe mou muntanyes, perquè el que ningú sabia, ni la seva dona, era que durant el viatge, se li havia vessat l’aigua de l’àmfora a la motxilla i que quan va arribar a Barcelona, la va tornar a omplir amb aigua de l'aixeta.
Bell esguard
Comentaris
-
Coi![Ofensiu]E. VILADOMS | 20-03-2018
Jo que ja estava a punt d'encarregar una ampolleta d'aigua d'Esmirna i resulta que la tinc més a prop que no em pensava, l'aigua. Però em manca la fe per a que em faci efecte, suposo.
-
Bona![Ofensiu]Aleix de Ferrater | 20-03-2018 | Valoració: 10
Si noi, la fe mou muntanyes! Relat clar i directe que defineix molt bé una de les accepcions de la paraula "fe". I que no ens falti l'humor! Una abraçada.
Aleix
-
Un bon relat.[Ofensiu]cuidador_d-ossets | 05-03-2018 | Valoració: 9
M'agrada molt el teu relat. Té gràcia, la simplesa dels miracles, la mare de déu afectuosa, les meravelles de l'aigua miraculosa... que al final no era miraculosa. Això demostra que la força de voluntat a vegades pot suplir fins els miracles. O, almenys, és la meva opinió.
Intentaré llegir-vos més relats.
Salut i força al canut.
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!