La decisió

Un relat de: Pallars
Sempre que arribava la data de l’aniversari que mai no es va poder celebrar, la mare -a qui el destí, cruel, li va arrabassar una vida que bategava dins el seu ventre- imaginava el seu fillet bufant les espelmes d’un pastís inventat. I cada any que passava hi afegia una espelma, i una altra, i una altra. A mesura que la criatura anava creixent en el seu imaginari també creixia la seva angoixa. Ineludiblement el pes de l’absència es va anar fent tan gran que el turment la desbordava. Talment com un riu salvatge que arrossega tota mena de deixalles cap avall tot cercant el mar on abocar-les per tal de tornar a fluir tranquil. Serenament.
Va tardar uns anys a adonar-se que sostenir aquella creu no li feia cap bé, ans el contrari. Així que va prendre la decisió de deixar de repetir-se aquelles tres paraules que havien esdevingut el seu mantra particular: “Avui hagués complert…”
I, mica en mica, aquella decisió en va portar una altra, i una altra. Es mereixia un canvi de vida; una nova vida.
Ara que ho veu des de la perspectiva que donen els anys sap del cert que el pas del temps va jugar al seu favor. Però, sens dubte, l’arribada al món de l’Estel, li va obrir definitivament les portes de l’univers.

Comentaris

  • pèrdua[Ofensiu]
    MariaG | 25-05-2020

    De totes les perdues que ens depara la vida, la d'un fill és la pitxor. I no cal haver-lo parit, n'hi ha prou en haver-lo sentit dintre teu. I el cervell, que no calla mai i que massa sovint ens recorda allò que hauríem d'oblidar per passar pàgina i continuar vivint. M'ha agradat molt el teu relat i estic segura que moltes persones s'hi sentiran identificades.

  • Espelmes.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 24-05-2020 | Valoració: 10

    Pocs cops en un escrit tan concís et deixa, llegint-lo, un impressió tan gran. I tant! que és un bon relat... A ma mare se li va morir un nena amb cinc anys i moltes vegades li sentia dir: ara ja hagués fet la comunió, ara ja tindria xicot, ara ja estaria casada, ara ja tindria fills... Fins que un dia llençant trastets, va desfer-ser d'una nina gegant que havia estat d'ella. D'aquell dia en avant ja mai més la va anomenar... gràcies i enhorabona per fer-nos gaudir de la teva creativitat literària. Nil.

  • Valenta decisió[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 23-05-2020

    "Avui hagués fet..."
    Quin mal fa aquesta frase!
    Has sabut tractar un altre aspecte del tema d'aquest mes, Pallars. Trist i bonic, i amb final feliç doncs la protagonista decideix afrontar, superar, aquest dol (el naixement de la nova criatura hi ajuda, però jo prefereixo pensar que, sense ella, també se'n hauria sortit.
    Fins al proper curs relataire!

  • El poder del cap[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-05-2020 | Valoració: 10

    El cap, la testa, els nostres pensaments, la psicologia, la psiquiatria i la mare que la va parir han convertit el cervell en el gran protagonista d'avui. El seu poder és infinit, tant per bé com per mal. Una forta abraçada.

    Aleix