La Carma

La Carma havia nascut d’una bessonada. Tenia una germana idèntica. El mateix cos, les mateixes formes i el mateix tarannà. Ningú sabia quina era quina. De petita era molt reservada i no sortia massa. De fet, es passava la majoria del seu temps a casa. Només sortia d’excursió molt de tant en tant. Havia anat a Les Fonts del Llobregat, al Poble Espanyol, al Tibidabo, al Zoo i poca cosa més. Durant la seva infantesa les sortides eren molt poc habituals i es convertien en esdeveniments que es preparaven amb dies d’antelació. A la seva germana li passava tres quarts del mateix. Havien fet les mateixes sortides i sovint les comentaven. Els hi agradava molt sortir del poble.
Amb el pas dels anys, a mesura que van anar arribant a l’adolescència i a l’adultesa, les seves sortides es van fer molt menys habituals. En aquella època es prioritzaven d’altres esdeveniments, com anar a la discoteca a ballar i a lligar, sortir amb amics i amigues a donar tombs, estudiar per poder anar a la universitat...Es quedaven a casa mentre que en Paper de Plata, en Film, en Vas i d’altres companys sí que sortien sovint. Van ser uns anys on semblava que havien quedat desfasades i se sentien poc desitjades. Ho varen viure amb el màxim de dignitat possible però certament això de no tenir activitats a fer fora de casa les havia fent sentir un pèl deprimides i aïllades.
Això va fer que poc a poc la pell de la Carma s’anés tornant menys brillant, més opaca, i fins i tot una miqueta groguenca. I és que no sortir de casa la va acabar afectant físicament. Estar tancada l’havia fet envellir precoçment. El seu cos es va tornar molt més rígid i fins i tot va detectar-hi arrugues i imperfeccions a la pell que no havia tingut de jove. Se sentia encarcarada, sense la flexibilitat que la caracteritzava.
Però, curiosament, des de feia uns mesos, la seva vida havia revifat donant un gir espectacular. Va començar a sortir cada dia. Cada matí la prenien per anar a treballar i el seu buit vital es va esvair completament. Se sentia novament jove i amb molta energia. Era com una segona joventut per ella. Els dilluns acompanyava la Verdu Reta, els dimarts en Mac Arrons, els dimecres la Trui Teta, i així successivament. Cada setmana tenia diferents acompanyants que li van fer la seva vida grisa molt més acolorida. I és que la Carma Nyola va tornar a sentir-se viva i útil.