La calaixera.(Continuació)

Un relat de: Atlantis
La calaixera. (Continuació)
Ei, ei- va dir la Cati- pareu!... la calaixera!!!
La furgoneta de l’ajuntament va frenar bruscament mentre el conductor li deia: Què passa ara?
- És que hi ha hagut una confusió- va respondre la Cati amb la veu més càlida que va saber- la calaixera no us l’heu d’emportar.
- No es pensi que li pujarem a casa eh?-contestà malhumorat el conductor.
- No, no, me la baixeu de la furgo i prou, jo ja m’espavilaré.
La Cati va respirar fondo, quan la va veure a la vorera davant de la qual ara seria casa seva.
- Nico! Nico! – va cridar dirigint-se al balcó de la casa del costat – pots ajudar-me?
El Nico va treure el cap i va dir-li: ara baixo. Si la Cati li demanava qualsevol cosa no s’hi podia negar. S’havien conegut de petits amb la Cati quan vivia pràcticament amb els avis a l’edifici del costat. Aleshores es van fer amics, jugaven un a casa de l’altre i celebraven l’aniversari junts, ja que havien nascut el mateix dia però de diferent any. Ell era tres anys més gran. Durant un temps s’havien distanciat, però quan va saber que la Cati aniria a viure a la casa dels avis, que ja no hi eren, van anant recuperant l’amistat.
- I ara per què la vols la calaixera?-va preguntar-li
- Mira Nico, l’àvia sempre m’ho havia dit, aquesta calaixera serà per a tu. Inclús ho va incloure en el testament en un document a part. I jo no li puc fer aquest lleig...
Entre els dos van pujar els tres pisos amb penes i treballs... i la van col·locar a l’habitació on la Cati dormiria.
-Uf- va dir en Nico- pesar pesa...
- Una cerveseta? Li contestà amb un somriure murri la Cati.
Es van escarxofar al sofà de la sala, ell amb un braç aguantant-se el cap i la Cati, fent un gest que tenia estudiat, va tirar-se cap avall la minifaldilla texana, es va treure les sabates i allargà les cames. Les mitges negres foradades que duia van omplir tot l’espai. A morro se la van anar bevent.
Per la finestra entrava un raig de sol que li feia brillar el pírcing del nas i ressaltava encara més els seus cabells vermellosos de henna.
En Nico no recordava que fos tan maca. Però ara, ell que era maldestre en el vestir, amb ulleres de miop, amb camisa de quadres i uns texans esfilagarsats, la veia com una e les gràcies de la Primavera de Botticelli que li havien mostrat avui a classe d’art a la Uni.
Van sospirar els dos alhora.
-I què en faràs de la calaixera?- li va dir el Nico, no perquè li importés gaire, més aviat per trencar el silenci una mica tens, que s’havia instal·lat entre els dos.
- Mira em sembla que li serraré les potes i la pintaré de vermell. Què et sembla?
En Nico va fer una ganyota, que no quedava clar si era d’assentiment o de rebuig, mentre li relliscà el braç amb el qual es recolzava el cap i va fregar-li suaument el maluc. Ella es va aixecar de cop i va anar cap a la nevera a buscar un parell de birres més. Feia calor i unes gotetes de suor li relliscaven pel clatell. En Nico es va aixecar del sofà i les hi va eixugar delicadament amb el palmell de la mà. La Cati es va girar i amb les seves mans li va acaronar la cara imitant el gest de treure-li la suor.
-I si ens dutxem?- van dir els dos a l’hora.
Des de l’altra cambra, la calaixera va somriure i va dir-se en veu baixa: –Em sembla que aquests dos aniran per feina. Encara sort que m’han tornat a casa meva.

Comentaris

  • MOBLES DISCRETS[Ofensiu]
    Eula Ferma | 15-10-2021

    Trobo molt original com inicies el relat amb una calaixera i, aquest fet dona lloc a un desenllaç molt maco.
    De fet, considero que si els nostres mobles expliquessin de nosaltres... La dita, si les parets parlessin...jo sempre dic, si els meus mobles parlessin.

  • Tot té un preu[Ofensiu]
    Montseblanc | 15-10-2021

    Buf, jo no em puc treure del cap que li serraran les potes i la pintaran de vermell. Lo del color, encara, però amputar-li els membres...
    Però s'ha salvat, sí, tot té un preu i podrà continuar vivint amb el que queda de la família que, potser més endavant, podria créixer i tot.

  • Una calaixera pensant. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-10-2021

    M'ha fet molta gràcia tot el contingut d'aquesta segona part de la calaixera, que és realment molt interessant, fins que tot acabà bé.
    Molt bon relat que ressalta com deixaven el moble i mal condicions.
    Enhorabona.

  • Complement.[Ofensiu]
    SrGarcia | 14-10-2021

    Molt diferent de l'anterior, el complementa perfectament.
    Ben portat el ritme de la tensió sexual que va creixent a poc a poc.

  • Bona 2n part [Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 14-10-2021

    Si els objectes poguessin parlar, crec que ens enrojaríem del que han vist, han sentit, etc.
    Molt ben desenvolupat, m'ha agradat cap a on anat la història.
    Felicitats!
    Fins aviat
    Neus

  • Molt ben aconseguit!![Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 14-10-2021 | Valoració: 10

    M'agrada molt aquest relat!!

    Quines aventures que viu la calaixera, amb el seu nou propietari i la seva diguem-ne amiga!!

    Les calaixeres antigues tenien molta gràcia, eren precioses en general, i així, convertides "realment" en éssers que "pensen", són bons personatges literaris.

    ¿Faràs la tercera part de la calaixera?

    Bé, ens veurem per Relats, salutacions Atlantis maca.

  • Ostres, la recordo,[Ofensiu]
    kefas | 14-10-2021


    segur que li tremolen els calaixos per l’emoció de veure’s una altra vegada a casa. I quan es torni a sentir plena i comenci la setena vida, fins i tot miolarà de satisfacció. No entén què pot haver passat, al principi sentia dir que, per norma, tot era immutable i ara comença a sentir que la mutabilitat és la norma. A veure què passarà quan tornin aquests dos. Ara mateix riuen com dues criatures, segur que és perquè estan contents d’haver-la tornat a casa.

  • Ai! L'àvia[Ofensiu]
    Prou bé | 13-10-2021

    La intuïció de les àvies! O això m'agrada pensar! Un final coherent que s'escau a una història deliciosa! Bon camí per la prosa!
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

90 Relats

590 Comentaris

55300 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogira@hotmail.com