Jusq'au bout de ton âme (Melorepte 25)

Un relat de: deòmises

*
Clou els ulls i somnia'm;
Somnia que esdevens tinta
I impregnes cada porus del meu cos
Amb el tatuatge de la passió absoluta
I hi romans per sempre,
Captiveri per al meu esperit lliure.

Clou els ulls i demana un desig
I voldré besar-te els llavis
Com l'arrel creada per a la terra,
Arrapada a les seves entranyes.

Clou els ulls i descobriré
Els límits de les teves parpelles,
I sabràs l'infinit del delit
Per anhelar-te una vegada rere l'altra.

Clou els ulls i somnia'm
Amb l'ànima oberta com a ofrena
Del meu amor incondicional
I desconegut mentre et somnio...

Comentaris

  • Que maco i original---[Ofensiu]
    Annalls | 14-05-2013

    --- tinta per convertir-se en tatoo... es nova aquesta floreta, al menys no l'havia sentida mai!!...
    Et diexo, es hora d'anar a bona nit.
    Anna

  • Ei, flamant participant i guanyador de reptes![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 28-08-2008 | Valoració: 10

    Un poema d'imatges i de metàfores vibrants a flor de pell (mai millor dit tenint en compte la primera estrofa, tan sols!). Una d'aquelles petites perles que mostren la infinitud de l'amor en un paratge aparentment efímer com és el del cos humà (els llavis, les parpelles...), diminut palau d'una ànima immensa.

    El poema és magnífic, una perla, no caldria dir-ho, però és que les dues últimes estrofes són sensacionals, per treure's el barret! La penúltia estrofa il·lustra amb poques paraules la immensitat de l'amor ("I sabràs l'infinit del delit") i l'última per enllaçar el somnis de les dues persones protagonistes de l'amor en el primer i l'últim vers del quartet!

    Enhorabona i gràcies per tots els teus comentaris, deomises!!!

    Salut i lletres!

    V.

  • ben retrovat Lluís[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 18-08-2008 | Valoració: 10

    Has trigat en despertar d'aquest són cansat que duies en la realitat del viure, i ens has tornat a oferir somnis per somiar una vida més real o vital, on comences somiant i acabes entre somnis.

    Una abraçada

    Ferran

  • MESTRE..[Ofensiu]
    Jimbielard | 18-08-2008 | Valoració: 10

    com ja et vaig dir una vegada.. és una passada com rutlla el teu coco, com la musa et fa treballar alhora que en gaudeixes segur fent poesia.. i a nosaltres ens ho transmets aixi. Mestre de la poesia amb imperatius i les circunstàncies, entre moltes altres virtuds.

    Felicitats, amic Lluis, m´ha agradat molt.. moltissim!!

    Joan.

  • Jusqu'au bout de ton âme[Ofensiu]
    deòmises | 17-08-2008

    El títol hauria de ser aquest.

    Disculpes, d.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

373 Relats

1011 Comentaris

307204 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978