Jo vull ser com en...

Un relat de: Prou bé


Va ser el primer naixement a la família després de molts anys i va ser una nena. Després van arribar els xicots, uns quants.
Era una nena preciosa, menjava bé, dormia tota la nit, plorava poquet i era molt alegre i riallera. I molt belluguet. Sobretot ja al bressol feia anar les cames com donant puntades de peu i no parava mai, ni quan dormia!

Si fos un noi, feia l'avi, aniria per a futbolista!
I encara que no n'era de noi, la va associar al club dels seus amors: el Barça, que tothom sap que és més que un club, seguia dient!
I així va començar a endur-se la neta a tots els desplaçaments que feia la penya blaugrana del poble cap al Camp Nou. Li va costar tenir el permís dels pares, que deien que encara era molt petita. Però se'n va sortir. Anaven sempre de tronc avi i neta i ni l'arribada dels vailets la va desbancar del lloc de privilegi.

Va anar creixent. Al pati de l'escola s'estava sempre amb els nens. Mentre les seves amigues jugaven a tocar i parar o saltaven a corda, ella corria darrere una pilota.
Ja ningú se n'estranyava i tots la miraven meravellats de com dominava el joc de peus.
Quan li preguntaven, i tu de gran que voldràs ser? Sempre contestava el mateix: jo vull ser com en Rivaldo!

Només amb sis anys ja va començar a jugar al seu primer equip, però poc temps després va passar al planter del Barça.
Ara bé, no tot era futbol: amb el pare i germans anava al cine. En ser minoria entre nois, no podia triar i acabava sempre veient pel·lícules d'acció. La mare la compensava anant al teatre a veure musicals. La música, una altra passió.

Aquest és l'inici, mig veritat i mig inventat, de la història d'algú que ha fet història.

Segueixo: diferents equips li van anar al darrere, alguns de mixtes; no li feia res jugar amb nois i als nois els agradava tenir-la a l'equip.

Va arribar un dia que això es va acabar i els que eren autoritat futbolística van decidir que les noies amb les noies… També s'hi va trobar molt bé. De fet, ella el que volia era jugar a futbol. I com al seu referent, en Rivaldo, la va fitxar el Barça. Tornava a casa, i ja no sé n'hi va moure més.

És tan llarg i ample el llistat de partits guanyats, gols entrats, assistències, trofeus, guardons de millor futbolista, finals amb triomfs aclaparadors, copes pel club, seleccions on ha jugat, copes d'or… és tan extraordinari on ha arribat que no faré cap llista. No voldria deixar-me res, però si vull remarcar que sempre ha fet equip i reconeix els seus èxits com de tot l'equip: El Barça femení que ens fa vibrar!

2022 Relat presentat al RepteClàssic "Futbol"

Comentaris

  • El futbol femení...[Ofensiu]
    llpages | 24-11-2022

    s'ha guanyat amb escreix un lloc de portada als medis de comunicació per l'única raó vàlida: saber jugar, i molt bé, a futbol. Bon recull d'una història que, per sort, cada vegada té més exemples.

  • La nena futbolista: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-11-2022 | Valoració: 10

    Tota una història d'una nena que va aplegar ser futbolista, on la seua vida la va dedicar a l'esport. Molt bé relat. Tota una dona dedicada al gol.
    M'ha agradat com l'has plantejat.
    Cordialment.

  • Remarcable....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 22-11-2022 | Valoració: 10

    valorar l'èxit de l'equip femeni de futbol, del Barça. L'història ha de fer referència a Alexia Putelles, tot un exemple de bona companya i bona jugadora, i tot un orgull d'un equip per la lluita, l'entrega i les victòries aconseguides.

    Fantàstica explicació.

    Cordialment.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

137 Relats

1328 Comentaris

53359 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com