JO, SEMPRE

Un relat de: Marta Aubà Salvadó
Jo sempre hi seré, perquè les carícies mai s'esborren d'una pell assedegada encara que el temps les cobreixi de distància, perquè sempre pot ser un instant, o una vida sencera, un sospir perdut dins d'un orgasme, o el record inesborrable del gust d'aquell petó (que per prohibit) va ser aquell que et va despullar l'ànima. Ja et vaig advertir, un dia et prendré l'esperit, i et quedaràs nu sense adonar-te, però tu cec i sord, no vas voler escoltar allò que sense cridar vaig dir-te: jo sempre hi seré, perquè les carícies mai s'esborren si es dibuixen en un batec on el de menys és viure, quan el que vols, és morir per elles.

Comentaris

  • I el record de la pell[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-10-2022 | Valoració: 10

    El record de la pell, de l’ànima, de l’amor, dels petons, de la vida que resta dins nostre, passi el que passi. Felicitats per aquest poema tan prosaic. Una forta abraçada.
    Aleix

  • Molt bonic i cert[Ofensiu]
    Atlantis | 20-10-2022

    Una prosa poètica preciosa. No puc dir res mes.

  • Sensibilitat...[Ofensiu]
    llpages | 19-10-2022 | Valoració: 10

    a flor de pell, i mai millor dit si ens remetem al poema. Cada frase és com una càrrega de profunditat que esclata en somort i arriba a tots els racons de l'ànima. Bellíssima reflexió, m'agrada rellegir-la, felicitats!

  • Sentiment[Ofensiu]
    Marina i punt | 19-10-2022

    Molt bonic. Quant de sentiment en poques paraules. M'ha agradat molt.

    Salutacions

    Marina

  • Bells records..[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 19-10-2022 | Valoració: 10

    I moments que el temps no pot esborrar, tant bells com el teu poema.
    Rosa.


  • Sempre[Ofensiu]
    Prou bé | 19-10-2022 | Valoració: 10

    Res que s'hagi viscut és en debades. En queda sensacions i records que nompots ni vols oblidar malgrat formin part del passat!
    Molt ben expressat i amb una prosa molt bella com bells són els sentiments que descrius.
    Amb total cordialitat

Valoració mitja: 10