En un atac de luxúria

Li deixà caure el dit per l'esquena resseguint l'ànima en un atac de luxúria, perquè el misteri sempre embruixa al silenci, i la pell àvida de calor es desfà en sinuosa travessia.
Dels llavis en sortiren gemecs buscant consol d'uns altres, però aquests ja s'havien perdut en la geografia d'un plaer indescriptible, on posar-li adjectius al moment seria quasi impossible.
I si no fos perquè el temps tenia el seu espai l'hauria aturat per sempre, per morir de plaer, una vegada i una altra, dins d'un orgasme sense paraules.

© Marta Aubà Salvadó
EN UN ATAC DE LUXÚRIA
#trossetsdelquepenso