AIXI VA SER COM VA COMENÇAR LA PAU

La nit era porpra, terra enllà encara retronaven canons de guerra amb olor de pólvora encesa per tots els racons. La ciutat, al vespre era un gemec constant d'ànimes en pena sense refugi ni batec, mentre que de dia, era l'esfereïdora realitat d'una fotografia en blanc i negre. Les rialles havien fugit cames ajudeu-me a una vida millor, i els bons records s'havien amagat per por de perdre'n l'essència. Respirar cada cop era més feixuc, i la por feia de les seves quan en tancar els ulls buscàvem somnis impossibles en un món imaginari. Però, encara que el terra s'enfonsés, i la vida fes olor de mort, a fora, aquella primavera va fer créixer tímides margarides que van portar tímidament flaires nous, i a poc a poc, els canons van deixar de cridar, i un dia, sense saber com, el silenci va esclatar de dins de la terra. Ningú sabia per què, però així va ser com va començar la pau.