AIXI VA SER COM VA COMENÇAR LA PAU

Un relat de: Marta Aubà Salvadó
La nit era porpra, terra enllà encara retronaven canons de guerra amb olor de pólvora encesa per tots els racons. La ciutat, al vespre era un gemec constant d'ànimes en pena sense refugi ni batec, mentre que de dia, era l'esfereïdora realitat d'una fotografia en blanc i negre. Les rialles havien fugit cames ajudeu-me a una vida millor, i els bons records s'havien amagat per por de perdre'n l'essència. Respirar cada cop era més feixuc, i la por feia de les seves quan en tancar els ulls buscàvem somnis impossibles en un món imaginari. Però, encara que el terra s'enfonsés, i la vida fes olor de mort, a fora, aquella primavera va fer créixer tímides margarides que van portar tímidament flaires nous, i a poc a poc, els canons van deixar de cridar, i un dia, sense saber com, el silenci va esclatar de dins de la terra. Ningú sabia per què, però així va ser com va començar la pau.

Comentaris

  • La pau[Ofensiu]
    Prou bé | 31-10-2021

    La pau esperada, desitjada i que pren forma en una flor! Molt i molt bonic! Llàstima que abans de la pau la guerra ho destrueix tot.o potser no....si hi queda esperança!
    Ja saps que m'agrada tot el que es rius!
    Amb total cordialitat

  • quan comença la pau?[Ofensiu]
    Atlantis | 28-10-2021

    És un relat molt ben escrit, com si algú que no sabés de què va la guerra observés els moviments i sorolls que succeeixen....És podria explicar els interessos que han portat a fer la pau, la correlació de forces, els tractats...però tu et fixes en les margarides.

    Malgrat tot, jo quan veig una imatge de guerra o de dolor sempre em fixo amb les margarides...

  • prosa poètica[Ofensiu]
    capficada | 28-10-2021

    Què dur... i què ben escrit. El final és fantàstic.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: