Comencem pel principi?

Un relat de: Marta Aubà Salvadó
Tinc una poesia lenta que em marca la inconsciència, un batec que em diu que la veritat és un paper mullat, sóc el color estrany d'una valenta sense pressa, i el petó enorme d'un nen petit esperant el demà.
La primavera que mai arriba, i l'estiu que es fa de pregar, la sorpresa d'un somriure, i el somni que està per començar.
La pluja que tot ho asseca, i el vent que no deixa de mullar, el moment, l'ocasió, la vida, i un petit espai de cel on et convido a volar.
El temor de les hores dèbils, el refugi entre dues mans, el temps, l'ara i el mai, un instant, una paraula, molts silencis, i potser alguna cosa més, qui sap...

(Comencem pel principi?)

#trossetsdelquepenso

Comentaris

  • Extraordinari!![Ofensiu]
    Rosa Gubau | 15-10-2022 | Valoració: 10

    Quin poema Marta, t'acabo de descubrir, i m'ha agradat molt fer-ho, tot i que veig que fa molt que no escrius aquí. Jo fa poc que estic a la pàgina i t'animo a que segueixis escrivint aquí perquè m'has esbalait.

    Moltíssimes gràcies !!

    Cordialment.

    Rosa.

  • Poema[Ofensiu]
    Prou bé | 20-10-2021 | Valoració: 10

    Una prosa poètica? Un poema preciós que diu molt i que m'ha arribat molt endins. Gràcies
    Amb total cordialitat

  • m'agrada...[Ofensiu]
    res al cap | 19-10-2021 | Valoració: 10

    ... I molt
    Pq és subtil I sincera.

Valoració mitja: 10