Cercador
Sense pronunciar paraula
Un relat de: Marta Aubà SalvadóHi ha una part del dia
on somio que la teva ombra
és la meva companya.
M'acaricia l'esquena
i dibuixa somriures
en la meva boca.
Em porta lluny
on no hi ha cap problema
i em diu a cau d'orella
que sé fer màgia.
No sé si diu mentides,
doncs no en conec d'altra
que vingui a les nits
a dir que sóc seva.
Tanco els ulls
i me'n fio d'on em porta.
Amb els anys,
s'ha guanyat el títol
de guia en la fosca.
Qui sap on és ara amagada
i si aquesta nit tornarà
a dur-me,
on la lluna n'és guardiana.
Jo l'espero com sempre,
entre l'estrella del cel
i la seva boca
allí on sempre diu,
que en faig màgia
sense pronunciar paraula.
on somio que la teva ombra
és la meva companya.
M'acaricia l'esquena
i dibuixa somriures
en la meva boca.
Em porta lluny
on no hi ha cap problema
i em diu a cau d'orella
que sé fer màgia.
No sé si diu mentides,
doncs no en conec d'altra
que vingui a les nits
a dir que sóc seva.
Tanco els ulls
i me'n fio d'on em porta.
Amb els anys,
s'ha guanyat el títol
de guia en la fosca.
Qui sap on és ara amagada
i si aquesta nit tornarà
a dur-me,
on la lluna n'és guardiana.
Jo l'espero com sempre,
entre l'estrella del cel
i la seva boca
allí on sempre diu,
que en faig màgia
sense pronunciar paraula.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- JO, SEMPRE
- Les hores bruixes
- Em vaig oblidar de viure
- AIXI VA SER COM VA COMENÇAR LA PAU
- No en dubtis, no sé quan, però et trauré
- En un atac de luxúria
- Fins a la propera vegada
- Motius i causes
- Comencem pel principi?
- Sense pronunciar paraula
- Ara ja no és mai
- De pell coberta cirera
- Amb la gana de tenir-te
- Intens
- Digues en silenci