Digues en silenci

Un relat de: Marta Aubà Salvadó
Escolta,
digues en silenci
coses que ningú pensa.
Explica que la veu
és una arma secreta
i el batec del teu cor
la bala que dispara,
la nostra nuesa.
Per que potser quan arribi
la sensació de tristesa,
l'ànima ja faci temps
que sigui morta
i ens ensenyi el camí per enterrar-la
sense paraula.
Perquè escolta,
els sentiments es desfan en batalla
quan ens surten per la boca,
diluïts en mig de llàgrima.
La que mai calla.
La que mai pensa.
La que ens ensenya,
a que el dolor és una paraula
que es pot tatuar de per vida,
dins del que batega.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: