Ara ja no és mai

Un relat de: Marta Aubà Salvadó
Per que el temps que corre,
sempre és una venjança
que mai s'atura
i ens deixa sense paraula.
Atrafegats en una vida
que no té pausa ni espera,
cada instant somiat
és un ara del passat,
que ningú desitja.
El secret no és viatjar
a cap racó no explorat,
sinó el poder dir
que no em sentit
que ara,
ja no és mai.
Que hem aprofitat
totes les abraçades,
els petons,
les rialles
i les llàgrimes
i que de tot,
hem aconseguit fer una vida
que poc a poc camina,
encara que aquesta
tingui una fi.
Per que mai ningú pugui dir
que no voldria tornar a viure
per sentir,
que té l'esperit lliure
del temps que corre
encara que aquest,
ens faci patir.

Comentaris

  • Viure la vida![Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 11-08-2012 | Valoració: 10


    Un poema molt maco i interessant.

    Describeixes molt bé com ens va marxant el temps però el més positiu és que quan se'n va anant i li saps anar traient profit, "no marxa en va".

    Val la pena viure i saber viure. Val la pena marcar-te objectius i arribar-los a complir. Val la pena saber buscar i trobar la felicitat. Val la pena ANAR SEMPRE ENDAVANT!!!

    Gemma

  • Bon poema per a fer una cançó[Ofensiu]
    pixa-pins | 09-08-2012

    Bon poema que pel seu ritme faria una bona cançó si algú li posés música. El pas del temps, que sembla que s'emporta la vida, és precissament la vida mateixa, perque viure és aquest esdevinir constant. Em recorda una frase de John Lennon: la vida és allò que ens passa mentre nosaltres ens entestem a fer altres coses.

    Enhorabona.