De pell coberta cirera

Un relat de: Marta Aubà Salvadó
Vermella.
Suau i dolça.
De pell coberta
cirera.
Dels teus llavis somiats
la polpa,
imaginant petons
per tastar-la.
Per tenir el seu gust a la llengua
sempre en tinc pressa
i no et deixaré marxar,
sense haver provat la teva.
Pots deturar el temps
o trencar la norma,
per que quan et torni a veure
et menjaré la boca.
La que de cirera es pinta
vermella i dolça
i no deixa més temps,
que la que imagina
la necessitat de que sigui
per sempre meva.
Dibuixada,
entre l'anhel i l'avidesa
somio cada dia amb ella,
esperant que el temps me la porti
sense necessitat de robar-la.
Vermella.
Dels teus llavis somiats
la polpa,
imaginant petons
per tastar-la,
de la teva boca.

Comentaris

  • Atlantis | 28-10-2021

    un oda a la boca-cirera. No sé perquè aquest poema està sense comentaris. És molt bonic.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: