Cercador
Infusió de menta
Un relat de: Nua DedinsNi recollint-ne els trossos en farien res de mi.
Aquell divendres li havia tocat treure la pols a la torre que aquella escriptora de renom tenia en aquell poble costaner. Minuciosament, un a un, prenia amb cura el llom dels llibres i els hi feia un lleuger massatge amb el drap. Flirtejava amb cadascun d'ells i s'imaginava protagonista de les històries que intuïa a través dels seus títols. Netejar les cases dels altres no l'espantava i a la Costa Daurada n'estava ple de famílies adinerades. Amb els anys s'havia fet un nom, havia après la llengua del país i això també l'ajudava a que li confiessin moltes feines al llarg de l'any. Enamorada d'aquell mar que havia hagut d'abandonar feia tant de temps, era una bona manera de sentir-se'n més a prop. El gaudia a diari i aquella olor la traslladava a l'altra banda de l'Atlàntic.
És el mateix treballar que fer feina.
Mentre remullava i escorria enèrgicament el drap per fer neta aquella àmplia vidriera amb aquelles vistes al port, s'imaginava recolzada a la roca d'aquella cala que veia des de dalt del turó brodant un mocador de seda. Les onades, desbocades, en removia el fons i l'hi esquitxaven la cara.
Aquesta cadira comença a trontollar una mica, també...
Encara no havia pres la infusió que va notar-se els llavis salats. Es va fregar els ulls. Va tibar-se un 'kleenex' i es va eixugar aquell mar de llàgrimes. Els vidres de les ulleres no li deixaven veure-hi clar. Més tard, perduda en els seus pensaments i mirant d'anar-los ‘surfejant’ per no ofegar-se, va apropar-se la tassa i va fer un glop. Ja no cremava. Va sospirar. La menta era refrescant. Poc a poc, aquell sanglotar que l'encegava va desaparèixer. Es va tranquil·litzar i va fregar les ulleres.
Quina nit més serena!
Mentre es prenia aquella infusió, va prendre consciència que havia de fer neteja per dins. Depurar-se. Cuidar-se. Conèixer-se. Tota aquella energia que bolcava en aquella feina l'havia d'utilitzar també per mimar-se més. Feia massa temps que s'havia abandonat. Calia treure's la pols. Buidar calaixos. Fer endreça. Sinó era impossible veure-hi clar, desamarrar la barca i explorar noves rutes. L'autoconeixement era la clau per desplegar les veles cap al seu destí.
La lluna brillava més clara que mai. La infusió s'havia evaporat. El repòs seria reparador aquella nit.
Segur que si!
Un relat dedicat a totes aquelles persones que lluiten per conduir el seu timó direcció als seus somnis a través de l'autoconeixement.
Comentaris
-
L'autoconeixement. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 09-08-2023 | Valoració: 10
Hola, Nua Dedins. M'ha agradat molt aquest relat, que fas a poc a poc, com és una persona en la vida i comença a dedicar-se a fer les coses bé. La infusió de menta està mot ben reeixit. Molt ben plantejat, tota l'acció.
Gràcies per la teua opinió al meu darrer poema.
Salutacions cordials.
La pau siga amb tu.
-
Introspecció [Ofensiu]Prou bé | 08-08-2023
Un relat que, malgrat la duresa que conté, expressa amb senzilla tendresa la decisió de fer un pas endavant després de tants anys...
Ben escrit i ben descrits els pensaments i sentiments. Bona posada en escena.
Amb total cordialitat -
A la deriva[Ofensiu]ales de foc | 07-08-2023 | Valoració: 10
De vegades tots hem d'acudir a les golfes I remenar i destriar el que ja no serveix I utilizar el que ens fa més forts per seguir navegant dins el mar que es la vida
Enhorabona I merci pels teus comentaris encoratjadors!!!! -
NUA DEDINS [Ofensiu]Fidel Gangonells i Borràs | 07-08-2023
suggereixes fer "neteja de dins"...
El teu relat, més enllà d'aquesta neteja necessària, em porta a pensar en totes aquelles moltes persones que han hagut d'abandonar llocs i persones a fi de trobar una oportunitat, per dura que sigui.
M'identifico amb les llàgrimes de la protagonista.
Bon relat!
Salutacions,
Fidel Gangonells
PD
Gràcies per llegir i, a voltes, comentar els meus poemes. -
Correcció [Ofensiu]Joan G. Pons | 07-08-2023
Varies vegades....
-
Informació [Ofensiu]Joan G. Pons | 07-08-2023 | Valoració: 10
Relat molt complert. Per llegir ívares vegsdes. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions cordials,
-
Autoconeixament[Ofensiu]Rosa Gubau | 07-08-2023 | Valoració: 10
Encegats amb el tragí del dia a dia, sense prendre consciència del nostre interior. Un fet que acaba conduint-nos inevitablement a una pèrdua de l'autèntic sentit que té la vida.
Una circumstància bastant habitual redactada amb cura i delicadesa i molt ben estructurada.
Fantàstic Nua Dedins.
Rosa.
Valoració mitja: 10
l´Autor
54 Relats
273 Comentaris
20512 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Permeteu-me que manllevi aquest eforisme de l'amic Jordi Solà que tant m'agrada."Per mi les paraules són engrunes.
Escric per poder tornar a l'origen i no perdre el camí"
(La mirada perifèrica, Jordi Solà)
Últims relats de l'autor
- Duc els meus morts ben vius
- Aixopluc de lletres
- Escrivint la meva història
- A cor obert
- I és aleshores... quan tot passa
- Mentre couen les mongetes, escric
- Creixeran noves flors
- Ens som refugi (última part)
- Ens som refugi (3a part)
- Ens som refugi (2a part)
- Ens som refugi (1a part)
- La bellesa d'un gest
- Excavant dins meu, tot bressolant-me els gallarets
- La nuesa dels intramurs
- El caliu de la memòria