I jo pregunto II

Es el que ma quedat al llegir-te. Sembla que no pugui ser, que formi part d'una broma macabra. Sovint passo temps sense veure les noticies doncs m'afecten massa, i llavors be lo de " pareu el mon que vull baixar! Em costa molt acceptar les coses tal i com son, i de tan en tan procuro tancar la referencia negativa, si no no puc viure,l'angoixa m'agafa i em "mata", el cervell no pot assimilar-ho. Que fem espècimens tan diferents de gent visquen al mateix mon, be planeta !! I mira que tots em de millorar i molt..però aquestes coses...valguem deu!! Que foten allà dalt? Dormen?
Anna

Bona critica Nonna , algú te que cridar al cel recriminant tanta maldat.
Una abraçada plena de complicitat

gràcies pel teu comentari, em fas sentir tan valorat que em creix un somriure per dins...

una abraçada plena
joan

En el nostre país les noves generacions creixen amb aquests problemes, i si no obrim tots els ulls ara i feim alguna cosa ens espera un futur pitjor a tot això d'ara... perquè tot és una roda que gira en un mateix sentit, i cada cop és fa més i més forta, fent que aquests crímens s'incrementin sense cap mena de càstic.


Gran i PENOSA veritat!!


Una besada maca:)

Hola Nonna,

Com van les vacances, més enfainada que mai (parlo per mi)?

Ostres noia, els nens fan vacances de cole, els papes dels nens, depend, ho fan vacances de la feina o també passen uns dies fora SENSE NENS i els avis...
millor que per l'any que ve programin anar a passar una setmaneta sencera a Menorca, per exemple, amb això vull dir que sempre tens més possibilitat de PODER PASSAR UNA SETMANA TRANQUILS... per deixar-te el nen... haurien d'agafar l'avió.

No ho penses això de tant en tant? - noia, per molt avia que siguis, s'agraeix poder disposar d'uns dies per poder ESTAR TRANQUILS!!!

Un petó guapa, espero que vagis passant un bon estiu.

Gemma

comprovar la hipocresia de la nostra societat que conviu diàriament amb imatges com la que descrius d'una forma punyent i sagnant i el passeig dels especuladors que ja ni es posen els guants per cometre les seves malifetes....

Ho hem de denunciar, no hem de restar indiferents ni immòbils al davant d'aquestes injusticies... Un plaer llegir-te


leonardo

el nostre malestar i que demanem responsabilitats fins el final... és un moment de canvia està clar nonna !!

una abraçadeta i gràcies per visitar i comentar els meus escrits

joan

...en aquest món, si hi ha alguna cosa que és comú en tots els tipus de societats i maneres de viure, és la gran capacitat que tenim de fer que el débil pagui i sigui castigat (segurament per tenir gana i procurar-se menjar) i el poderós surti indemne de robar, estafar i riure a la nostra cara de ramat ensopit.

Ho trobo superegoista. L'ésser humà ho és. Hi ha la dita 'cadascú agafa aigua del molí, encara que sigui del veí' (no sé si és ben exacta). La frase 'aquesta no és la nostra realitat' me la va dir una persona una vegada que li vaig dir que a X país amb 1 euro passaven un dia i vaig continuar amb el tema misèria, tercermundisme... i ella em surt, i sense ironia ni egoisme amb 'aquesta no és la nostra realitat'. Què cal respondre? Podem anar a fer res per cadascú que té una realitat diferent, si no és denunciar-ho o fer pinya per ajudar d'alguna forma humana, posa també econònica????
El nen de la barra, el fet, és terrible, espaordidor, un malson.
El que passa al país no ho comentaré. M'he quedat amb l'infant. Pot arribar a ser, en futur, un fill o nét nostre.
Cal denunciar, lluitar, estimar. Posar les coses a lloc i és que 'el río se ha ido mucho de madre'. Un país en la ruina...què és el següent?

Mena

No hi ha paraules per expressar que se sent en veure la imatge tan punyent d’aquesta foto que ens parles, fa temps la vaig veure per internet i vaig quedar esgarrifada. Voldria creure que ara ja està prohibit aquest acte tan abominable, que tu ens descrius tan real i cruel.
I la teva pregunta … És tan certera! Però per desgràcia ho és tant com la immunitat de que gaudeixen “ els lladres de guant blanc” .
Aquesta reflexió teva caldria publicar-la en algun periòdic, ja ho sé que no serviria de res, però és tan encertada la comparació que potser a algun d’ells faria una mica de mal.

Nonna, m’has fet molt feliç amb el teu comentari, ara escric poc, tinc quasi cada dia tota la família per casa, i quan tinc una estoneta entro a RC, però estic tan cansada, feliç, però cansada, que em queda poc esma per esplaiar-m’hi.

M’alegra veure que tu vas publicant, tot i que veig que participes poc en els reptes, bé, tot té el seu moment.

Una gran abraçada i que tinguis un bon estiu.
Núria

Per sort, no vaig veure aquestes imatges tan esfereïdores, Nonna, però a través de les teves paraules he viscut l'horror d'aquell moment. Ho has explicat amb l'espontaneïtat i encert que et caracteritza, i he quedat aclaparada per tanta crueltat i injustícia. Sembla mentida que avui en dia alguns governs encara puguin portar a terme càstigs tan inhumans i que països més civilitzats no puguin impedir-ho.

Fa dies que volia escriure't Nonna, però ja saps que he passat una mala temporada; em vaig reincorporant a RC a poc a poc. Ahir em van donar, per fi, l'alta; l'ultim TAC ha sortit net, sense residus de l'hematoma que se'm va produir al cervell al cap d'un mes de caure a terra. Tan sols em queden algunes molèsties a causa, sembla ser, de les cervicals. El cop que vaig rebre, en llançar-me el gos contra el sòl, va ser fortíssim; he tingut sort de poder-lo superar.

Una forta abraçada,

Pilar

Moltes felicitats Nonna, tot i que... ja han passat tres dies. Se'm en va anar el sant al cel, però "tots els sants tenen vuitada", no?

Espero que vagis passar un dia molt feliç amb tots els teus.

Una abraçada.

Gemma

Hola Nona, en primer lloc i encara que amb dos dies de retard, desitjo que el passat dia del Carme hagi sigut molt feliç per a tu i els teus.
.La malaurada notícia que relates tant debò hagi ferit els sentiments de tota la humanitat.
"Homo sapients" el més perfecte dels sers del planeta però també, entre altres atributs, el més cruel, depredador, cobdiciosa, bandoler, pirata, explotador, torturador, i exterminador de la seva pròpia especia.
No ho puc entendre.
Una abraçada.
Lluís

Estem en un món tan injust que sento vergonya com a ésser humà. Vergonya i dolor de pertànyer a un món que s'ha begut l'enteniment i que només aprecia el poder i els guanys sense importar la procedència. El contrast entre el noiet que ha robat per a poder menjar i la corrupció que prolifera en el nostre país és indignant i fa pensar que la injusticia és el pa nostre de cada dia, aquest pa que necessiten els afamats de la Terra. Per això hem d'aixecar la nostra veu i no deixar de cridar per a que ens sentin els poderosos i els polítics, que han permés que hi hagi més lladres fora de la garjola que a dins.
Bona reflexió, Nonna_Carme.
Una abraçada.

Quan vaig llegir aquesta noticia, igual com m’està passant ara, el primer que em va venir al cap va ser i ha sigut la gran obra de Victor Hugo, ELS MISERABLES.
Els Miserables contenen la història de les històries. Ens parlen del mal, del bé, de la bondat i la perversitat, de la justícia i la injustícia, de la marginació, dels indigents, de la revolució, de la guerra, de l’amor i del dolor, de la vida i de la mort, ens parlen de... de... tot.
Aquesta història basada en el poble francès de l’any 1815, vols dir que varia gaire del món en general que vivim ara? Quants Jean Valjean trobaríem condemnats com ell a portar el segell d’indesitjable per haver robat un tros de pa, tot el que poden aconseguir per posar-se alguna a la boca i quants mal nascuts es donen la gran vida ferint i matant despietadament a criatures, dones i éssers indefensos? – Acabarà tot en una revolució? – Deu no ho vulgui però, son molts els que passen gana i en aquest món de bogeria que ens ha tocat viure, no solsament una injustícia es toca a l’altra, sinó que van caient com els allaus...
Una abraçada Nonna i més val intentar veure les coses des de un prisma més optimista.

Gemma

És un maleït retorn al passat, on les classes socials predominants tenien plena impunitat. Anyus després, segles després, tornem al mateix lloc. Però el que m'esfereeix més és pensar: I d'aquí un any, només un any, on serem? Una abraçada Nona.

Aleix

I moltes més preguntes que ens podríem fer respecte les injustícies d'aquests temps tan estranys que ens ha tocat viure. Darrerament, però, sembla com si tot plegat estigués més desbocat i descompensat. Imatges horroroses, impossibles d'assimilar, com la d'aquest nen, que, pel fet d'haver nascut en un país on els governants tenen el cervell capgirat, ha de pagar la seva "culpa" amb un càstig inhumà, esgarrifós contrasta estrepitosament amb la indulgència d'altres governs, a tocar de casa, que en saben un niu de treure el pa de cada dia de la gent que ha de fer mans i mànigues per tirar endavant les seves famílies. I quin és el càstig que rebran? Ah! això són figues d'un altre paner ( per dir-ho suaument!)
Bona denúncia, bona pregunta, estimada Nonna.
Una abraçada ben forta!
Mercè