Ho sé

Thanks for the blog post buddy! Keep them coming...
digitizing services for embroidery

Gràcies Pallars, pel teu amable comentari on em dius: Molt sentit i que té sentiments.
M'alegre que t'haja agradat el meu poema Cauen les estrelles, dedicat a la meua mamà.
Perla de vellut

Hola Pallars, tu ho saps i la majoria de nosaltres també. I aquesta foscor que s'escampa i cobreix a poc a poc tot allò que té de bo la primavera, amenaça a fer niu en el nostre cor. No li hem de deixar. Jo sé que és difícil en aquest temps que ens ha tocat viure, però em de foragitar les ombres i esperar que quan tot s'acabi, en sapiguem fer un bon ús de l'aprenentatge. Una abraçada.

Jo també ho sé. Sé que llegir-te és un petit plaer que regala un seguit de frases que t’atrapen.
També sé, que ets suficientment forta perquè els comentaris adversos no et desanimin. Endavant, sempre endavant!
—Joan—

Algú ha entrat en el meu perfil, no sé com, i ha posat un comentari que no utilitza el meu vocabulari mai.
Vaig a canviar les dades, no vull que el meu nom quedi tacat per un sonat hacker.

Marca'l com ofensiu sense vergonya, jo no utilitzo aquest llenguatge, i em sona qui pot ser. I sigui qui sigui és una mala persona, jo molesto, puc ser mosca collonera, però no falto mai al respecte de la gent.

Em sap greu el tràngol.

Fidel Català

M'ha impressionat.
Amb les teues paraules, comprenc que tot està en l'esperança. Hi ha una dualitat amb el coronavirus que ens fa pensar que està matan moltes persones, però tindrem l'esperança de que algun dia l'home vencerà al virus.
Salutacions...

Jo porto una setmana amb una grip, no sé si és corona o ceptre, que m'ha fet passar tres dies d'insoportable mal de cap i dolor muscular...Avui m'he llevat millor, però ara, amb angines i alguna altra punxada de dolor a la closca. He fet tres rentadores , m'he afeitat, m'he dutxat i he sortit al carrer per anar a comprar menjar. Mentre la màquina rentava la roba, m'assegut, arrecerat, en una cadireta al balcó. Feia un solet manyac, el llimoner de la veïna groguejava de curull de llimones que estava, les clivies es mostraven bellíssimes amb la seva floració taronjada. Tot plegat he apreciat un instant de pau que abans de tot aquest malson del Coronavirus no hagués valorat amb els mateixos ulls. El teu "HO SÉ", palesa aquesta dualitat, que existeix entre totes coses creades per a bé de la humanitat. Salut, Nil.

que coincideixen, ara, amb l'esclat de la primavera. Gràcies per relatar-nos aquest troçest de jardí primaveral i recordar-nos que malgrat aquesta foscor que ens acompanya, és necessari cultivar l'esperança. Una salutació esperançada!