Fugida

Un relat de: marialluïsa



Per primera vegada a la vida s’adona de com una espurna de sol fugissera il·lumina un segment concret del mapamundi descolorit que presideix el despatx domèstic.

—S’ha acabat! —exclama l’Ernest conscient de tantes ordres rebudes en seixanta-tres anys. Dels pares, dels fills, els amos ... Fins i tot de la Irene, que en pau descansi,  amb aquell particular deix persuasiu però autoritari. Els troba tots a faltar cada matí, però també enyora la capacitat del lliure albir, davant l'actitud protectora de la Laura i el Toni acostumats a sorprendre’l amb visites inesperades.

El món, de manera literal, li mostra mil-i-unes rutes on fugir de la maleïda rutina que el consumeix a queixalades.

Previsor i metòdic elabora una primera llista d’objectes indispensables. Amb esforç i el sentit comú que el caracteritza, aconsegueix reduir-la a la cavitat d’una motxilla mentre un propòsit salvatge li pessiga la monotonia instal·lada entre pell i roba. Determinat a escapar, però encapsulat pels costums, li resulta difícil decidir el dia de la partença.

Marxarà un divendres, aposta finalment. Gaudeix com un infant dels dies previs dissimulant la impaciència d’una trapelleria sense mesura. La percep a l’estómac afamat d’emocions desconegudes, a la gola àvida d’engolir sabors desconeguts i als peus, davant un inhabitual calçat esportiu.

“VAIG A VEURE MÓN. JA TORNARÉ” anuncia un full mecanografiat damunt la taula de la cuina.

L’únic obstacle auto imposat per afegir un plus d’excitació és seguir fil per randa les indicacions dels senyals de trànsit en ruta. I a escassos cinc metres de la porta exterior observa un cercle assenyalant sentit obligatori a  l’esquerra. Sorprès per no haver-s’hi fixat amb anterioritat, avança el peu dret tot ajustant-se la motxilla a les espatlles i prement amb fermesa els bastons de caminar.

Quina gran odissea, pensa en la segona passa cap a un destí desconegut, fruit de l’atzar més capriciós, i  a la fi,  per voluntat pròpia. 

Comentaris

  • autorització publicació - error text[Ofensiu]

    Autorització publicació, error en el text.

    Per error hem escrit el nom del recull ANIVERSARI, quan ha de ser GÈNERES NARRATIUS.

    Disculpeu l'errada.

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista de l'XI Concurs ARC de Microrelats «Gèneres Narratius» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.
    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs en el recull, com bé s’indica a les bases del Concurs.
    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL ANIVERSARI, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió de Concursos - ARC


    /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////




    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na ......................................................................................
    amb DNI. Número .......................................................................
    i nick/pseudònim relataire ...........................................................

    AUTORITZO
    a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...........
    ..............................................................................................., seleccionat del mes de ......................................, dins del subtema ........................................., del qual en soc autor/a, en el recull de microrelats «Gèneres Narratius» que s’editarà a finals de 2021,
    on vull constar amb el nom d'autor/a .............................................. (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer en el recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).
    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • La gran aventura[Ofensiu]
    TerricheT | 29-01-2021

    Com deia l'estimat Groucho Marx; "el millor de la vida és viure-la".
    I si no ho va dir ell, és igual, aquest lema és bo en qualsevol moment de vida.
    Molt ben narrat l'esperit d'aventura del protagonista, en una redacció molt acurada, sense fissures, i amb la senzillesa de les coses ben explicades, fluïm per un relat molt ben estructurat i escrit.

    Envejo aquesta facilitat de paraula, jo que busco i rebusco el mot escaient, i sempre acabo per fer relats entortolligats i menys fluids que aquest teu. Enhorabona i sort en el concurs!


    FA

  • ELS PRELUDIS[Ofensiu]
    berguedana | 26-01-2021 | Valoració: 10

    Hi ha una coincidència bastant generalitzada que en els preparatoris d'un esdeveniment solem gaudir tant o més que del propi esdeveniment.
    En aquest cas és molt real, perquè es tracta d'un viatge i molts coincidim que ja el comencem a gaudir en la seva preparació.
    I has fet molt bé en no explicar-nos-el, ja que hem gaudit molt llegint aquesta preparació del protagonista per una aventura en la qual hi estava implicada la seva pròpia vida.
    Moltes felicitats pel teu elaborat text.

  • Escapar[Ofensiu]
    Pallars | 25-01-2021

    L'anhel principal del protagonista és escapar de la rutina. Per trencar-la no hi ha res millor que planificar una sortida, que en el seu cas resulta ser una fugida vital. Una experiència força real, ben portada.
    Salutacions.

  • Un final rodó[Ofensiu]
    fesolmenut | 22-01-2021 | Valoració: 10

    M'ha agradat com has portat tot el relat. D'una persona metòdica que vol escapar de la rutina, deixar-se portar. De totes formes acaba sortint un divendres. Se suposa que ha fet tota la feina que havia de fer de dilluns a divendres, no vol deixar res penjat. A més deixa en un full mecanografiat que marxa i quan surt el primer que fa és seguir un senyal de circulació que l'obliga a girar cap a una banda (per una regla metòdica que s'ha autoimposat).

    M'ha fet pensar en un dels personatges de "Cadena Perpètua" que el deixen marxar de la presó però no s'acaba de fer amb el món que troba i acaba enyorant la presó. S'ha "institucionalitzat". El mateix sembla que li ha passat al teu personatge. Porta tant de temps marcat per un horari i unes rutines que ho tindrà molt difícil per anar molt més lluny, encara que tingui un bon propòsit.

    Bé, és una interpretació de tot plegat.

    Molt bon relat!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: