Fregar els plats

Abans d’aixecar-se de la cadira, resignada, deixa anar tot l’aire fent un sospir. Es mira la taula de fit a fit i la mandra li cala fins al moll de l’os. Agafa el comandament i canvia de canal buscant alguna cosa que li faci companyia mentre frega els plats. Acaba deixant Kill Bill. Sostenint els plats amb les restes del pollastre, es queda embadalida mirant atònita com Kiddo, implacable, mata l’home que l’està a punt de violar. Li deixa una sensació d’empoderament plaent que se li fa estranya donada la violència que acaba de presenciar. I continua recollint plats i gots amb accídia mentre la ment se l’emporta a una altra banda. Primer, s’imagina vestida de groc amb una catana a la mà, però li sembla que no és gaire el seu estil, i ho canvia per la paella, que de fet, és el que té realment a les mans en aquell moment. S’atansa al seu marit per darrere, que jeu tranquil al sofà, i li casca una paellada al cap mentre indignada li retreu la falta de col·laboració amb les tasques de la llar, i després envesteix als seus fills i replica la mateixa acció acusant-los de ganduls i desconsiderats. Quan percep tota la sangada que ha causat, els seus pensaments tornen a la realitat, i deixa la paella a l’aigüera rumiant en la feina que després tindria a netejar. I li fa mandra. I decideix deixar-ho, potser, per un altre dia.