Fenòmens futuristes

Un relat de: Mercè Bellfort

Fenòmens futuristes


Em presento: em dic Pol i tinc cinc mesos. De ben petit he comptat amb l'amor incondicional dels meus pares i familiars que m'han fet créixer com l'escuma. La meva mare va començar la tasca d'ensenyar-me un parell d'idiomes quan encara estava a la seva panxa. Segurament pensava que alguna cosa aprendria i em vaig adonar, tot astorat, que al llarg dels quatre mesos d'estar lligat a la mama no perdia el temps i anava assolint totes les explicacions i raonaments que em donava. Així doncs, quan vaig néixer, a part de riure, vaig ser capaç de dir "Bon dia" en català i anglès. El català em va semblar, no sé, més fácil, més proper i el parlo amb gran fluïdesa; en canvi, l'ànglès ja em toca més el voraviu. La veritat és que em suposa una mica més d'esforç però gràcies als bessons George i Thomas que són els meus veïns anglesos puc practicar converses interessants sobre el medi ambient, economia submergida, budisme, sexualitat… En fi, allò de jugar ja ha quedat enrere: amb un mes en vaig tenir prou. Els meus pares em van comprar un cavallet de fusta i un trencaclosques de cinquanta peces però jo m'avorria com una ostra. Vaig pensar que estava en la fase crítica de l'adolescència ja que tenia unes ganes enormes de rebel·lar-me, de dir la meva. De fet em notava molt neguitós i sentia una mena de papallones a la panxa cada vegada que veia l'Esther, la meva cosina. És tan bonica amb la seva pell bruna i els cabells rinxolats i uns ulls enormes de color mel que et desfàs només de mirar-los. Cada cop que penso en ella tinc la sensació que no estic a la seva alçada. És clar que l'Esther té vuit mesos i és més alta i intel·ligent que jo. Suposo que d'aquí poc ja li hauré robat el cor amb l'estirada que faré i la saviesa que hauré adquirit. Qui sap si d'aquí un any ens podem ajuntar! Bé, serà qüestió de treballar-ho. De moment estic immers en l'estudi d'unes oposicions per ocupar la plaça de Director General del C.I.I.P.C.
Aquí on visc, a l'àrea dels blocs polièdrics, fa una calor que et deixa ben aixafat. En aquest racó de món la població és molt jove, els més vells freguen els deu anys. Es respira vitalitat pels quatre costats. Tothom té bones perspectives de feina i projectes científics molt ambiciosos com el futur del nostre planeta.
Fa poc que m'he emancipat i em guanyo uns calerons donant classes de llengües i minerologia, que sempre m'ha fascinat. Estic en contacte amb el meu mestre, en Fitus, que ja ha complert tres anys i és un pou de cultura. No li arribo ni a la sola de la sabata, és clar, però estic segur que gràcies a ell i a la meva voluntat me'n sortiré. D'aquí un parell de dies ens reunirem tots els opositors a la gran sala del Palau cònic per exposar oralment els nostres coneixements. No es pot dir que estigui nerviós perquè després d'estudiar tota una nit un centenar de temes feixucs tinc plena confiança en mi mateix. He de confessar, però, que m'ajudo amb unes vitamines fèrries per suportar el meu stress, i també prenc unes pastilles d'espinacs i fruits secs que em deixen nou. Sempre he tingut present que cal cuidar-se des de ben petit per estar a ple rendiment.
S'acosta l'hora de la veritat. Sort que el temps, aquí dalt, transcorre en un no-res. Desitgeu-me sort!

………………………….

Han passat uns minuts, vist i no vist, i ja se saben els resultats de l'examen. El tribunal, format per savis d'entre vuit i deu anys han dictat el veredicte. En Pol, com era de suposar, ha guanyat la primera plaça amb un mil sobre mil. Els pares estan molt orgullosos de veure el seu fill, fet tot un home, vestint la bata blanca que lluirà en el Centre d'Investigació Immunològica del Planeta Catalonia.

Comentaris

  • Hauries de fer un pensament[Ofensiu]
    Xolnir de Groc | 07-06-2010

    i escriure un dels capítols que proposa en Marc Freixas sobre allò de "a l'univers ja parlaven la nostra llengua.
    Avui al fòrum hi ha un enllaç a tot plegat.

    I sobre el relat, ja saps que en penso, ja t'ho vaig dir més avall.

    X

  • Original[Ofensiu]
    Naiade | 07-06-2010 | Valoració: 10

    Un relat divertit i sobretot realista, sinó que ho diguin a les àvies.
    És magnífic com has pogut empescar-te aquesta historia, que de ben segur farà les delícies d'en Pol i estarà orgullós de ser el protagonista del conte de la seva àvia.

    Una forta abraçada per tu i un petonet per en Pol

  • Fenomen relataire[Ofensiu]
    Unaquimera | 24-05-2010 | Valoració: 10

    Tu si que estàs feta un fenomen, Mercè!

    No només ets una autora centenària d'RC amb un nivell creatiu inqüestionable i amb un sentit de l'humor envejable, sinó que a més escrius relats boníssims de qualsevol categoria que et vingui de gust fer-ho... i si no, aquí està la prova: un de ciència-ficció amb tots els ets i els uts, i a més amb el punt just d'ironia.
    Tant difícil que trobo jo aquest gènere... i tan bé que m'ho he passat llegint-te!

    T'envio una abraçada i una reverència per a tu, i un parell de petonets per al Pol,
    Unaquimera

  • molt bo Mercè![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 19-05-2010

    Així que també toques la ciència ficció? Doncs molt bé. Has recreat un ambient força creïble i també coherent, que ja costa en aquest camp. Una forta abraçada i endavant a per tres anys més! Jo vaig assolir el dia de Sant Jordi el tercer aniversari, ens duem gairebé un mes, però tu em portes trenta relats d'avantatge.

    Bona feina!


    Ferran

  • M'ha encantat![Ofensiu]
    uanra | 18-05-2010 | Valoració: 10

    Quin país més estrany. Els embarassos són de quatre mesos?

    Jo ja seria vellet si visqués a Catalònia!

  • Potser li recomanaré al uanra.[Ofensiu]
    nuriagau | 15-05-2010 | Valoració: 10

    Sempre he dit que els nadons neixen essent molt intel·ligents i que, a l'adolescència, s'idiotitzen. El cas del Pol, però, és extraordinari.

    M'ha agradat molt la història i el to humorístic del relat. Veig que no et canses d'anar creant històries amb diferents registres.

    Enhorabona, Mercè i petonets per al Pol.

    Núria

    PS: Què t'ha dit del conte la mare de la criatura?

  • L'has brodat, Mercé[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 14-05-2010 | Valoració: 10

    Amb aquest m'has deixat amb la boca més badada que mai. És divertit, original i amb una fantasia simpàtica que m'ha despertat molts somriures. Estic convençuda que el Pol és un nano molt eixerit i, encara que només sigui a través del subconscient, és fàcil que l'inici del seus dos t'hagi pogut inspirar un conte tan encertat.
    A més, pensa en la il.lusió que li farà de gran, quan pugui llegir-lo.
    Fantàstic, Mercé, et felicito.
    Una abraçada

  • Hola Pol[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 13-05-2010 | Valoració: 10


    Quan ens vàrem conèixer, el diumenge 13 de desembre de 2009, a L'Escala, ja vaig veure que eres un xicot trempat i eixerit. Ara bé! No podia imaginar-me que als cinc mesos ja poguessis fer la competència a la teva iaia. Quines sorpreses ens dóna la vida!
    És de suposar que l'any vinent per Sant Jordi, si es torna a editar un llibre de Els contes dels més petits de relatsencatala.cat tu en formaràs part.
    Petonets!
    -Joan-

  • Molt bo![Ofensiu]
    brins | 12-05-2010 | Valoració: 10

    Que eixerit que deu ser el teu nét, Mercè, perquè t'hagi pogut inspirar aquest relat! Penso que tot allò que escrivim, tot i que sigui fantasia, sempre té quelcom amagat entre tínies que reflecteix el sentiment de l'autor.

    Com sempre, l'has brodat! Et felicito!

    Un suau petonet per al teu nét, i una fortíssima abraçada per a tu.

    Pilar

  • Futurisme! [Ofensiu]
    copernic | 11-05-2010


    Veus...una faceta desconeguda en tu i que no devies ni saber que també dominaves. El relat està molt ben construït donant al lector les dades calculades per que vagi entrant poc a poc en la història i es vagi intrigant pel final. La història és molt divertida, un punt irònica, fins i tot. Només d'imaginar-ho ja et vé un somriure ampli de tendresa i satisfacció. I la cirereta com sempre, molt ben trobada i sorprenent. Un record des de l'observatori, relataire!

  • Divertit[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 09-05-2010 | Valoració: 10

    i, especialment, ple de sorpreses. Tot llegint, la lectora es fa la idea d'una cosa i resulta que n'és una altra, i així fins a arribar al final on trobem la sorpresa més inesperada amb el Planeta Catalonia.
    Gràcies pel teu comentari i per visitar el meu bloc.
    No has anat mai a veure la teva cosina? Si ho fas espero que ens podrem veure a Toronto.
    Una abraçada,
    Shaudin

  • En primer lloc [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 08-05-2010 | Valoració: 10

    vull donar-te, un cop més, l'enhorabona per aquest magnífic relat escrit en clau d'humor. Aquest Pol i tots els seus companys són uns superdotats ! i
    Però també em pregunto : què passaria si tot el que expliques esdevingués, algun dia, realitat? A on quedaria aparcada l'època daurada de la infantesa amb els seus jocs, il-lusions i innocència?
    M'ha agradat molt la referència al Planeta Catalònia.
    Un petonet al Pol i una forta abraçada per a tu, estimada Mercè.

Valoració mitja: 10