Fèiem tan bona parella!

Un relat de: copernic

- Vostè m'entén, oi?

- Sí, és clar que sí

- Fèiem tan bona parella! Difícilment es podrien trobar dos éssers tan semblants, dues ànimes bessones amb un futur tan esperançador. Érem inseparables, pot ésser perquè ens permetíem una certa llibertat, una distància que no ens engavanyés, que no ens resultés carregosa. D'aquesta manera anàvem per tot el món, alternant amb saviesa els moments més independents i els més íntims...

- Me'n faig el càrrec

- Però un dia, no sé com ni per què, va desaparèixer entre la multitud. Al principi, no em vaig preocupar. En aquest entorn en el que ens movem, aquestes coses solen passar, però les separacions no solen durar gaire. Al cap de poc temps els dos membres de la parella es tornen a reunir. Però, poc a poc, el cuc de la sospita em va començar a rosegar. No sóc gelós, o al menys no me'n considero, però reconec que, en aquells moments, una inquietud que no podia controlar s'havia apoderat de mi. Imaginava que estava amb un altre, a recer de mirades indiscretes, però de seguida em renyava a mi mateix per haver-me deixat portar per la desconfiança. Esperava amb delit el moment de la nostra retrobada...

- Però no va ésser així...

- No. Al cap de pocs mesos es va produir un fet que va esvair tots els meus dubtes ..Tot va ésser molt confós. Em vaig sentir, de cop i volta, manipulat... El cas és que, després d'aquella maleïda tarda, em vaig adonar que m'havia quedat definitivament sol... El sentiment de pèrdua, que fins aquell moment havia quedava soterrat per la tènue llum de l'esperança va aflorar amb força...I després vostè m'ho va acabar de confirmar...

- Sí, aquella tarda de dissabte, a sobre del llit, estàvem tots aparellats menys vostè. Però no desesperi. Sigui fort. Pot ésser... algun dia...

- Ho dubto...Se'ls veu tan feliços a tots vostès! I és que és tan trist ésser l'únic mitjó desparellat del calaix!

Comentaris

  • berenguer | 23-09-2008 | Valoració: 10

    Un relat divertit, A mida que vas llegint ja t'esperes un final inesperat, però no he estat capaç de veure per on anava la cosa fins que m'ho has descobert.
    Encantat d'haver-te desobert.
    Salutacions

  • Leela | 16-09-2008

    no sé si aquest fenòmen del desaparellament ve provocat perquè es deixen malmetre pel pas del temps. Ja saps, primer uns petits indicis de que 'clarejen', després un petit foradet que cada cop esdevé més gran fins que es torna inaguantable. Suposo que molts, davant d'això prefereixen desaparèixer a haver de suportar aquesta decadència.
    Jo però no en faig massa cas i si s'asemblen una miqueta faig noves parelles, que d'entrada s'entenen molt bé gràcies a la novetat ;-)))

    Enhorabona mestre astrònom per aquest divertidíssim relat!!!

    Una forta abraçada!

    Leela

    Ps. sóc un cas, ara veig a la teva bio que has nascut a Portbou. No m'estranya que em semblés veure't per allà!!!

  • D'ací al sr. Monzó...[Ofensiu]
    rnbonet | 16-09-2008

    ...només hi ha un 'canvi de nom'. Amb l'avantatge que tu jugues més que ell amb el doble sentit, la ironia, la sorpresa. I del vocabulari, un igual que el del sr. Quim!
    I, company, no me'n vaig per les rames! Ni els elogis són desmesurats... Cadascú on li corresponga -la 'fama' -bona o dolenta- la deixem a un costat.
    Molt bé! Que n'hi hagen molts com aquest!
    Salut i rebolica!

  • Molt bò!![Ofensiu]
    bocidecel | 16-09-2008 | Valoració: 10

    Amic copernic, m'has trobat la rialla, que aquests dies tenia una mica perduda.
    Tendre, amb final inesperat i enginyós...D'aquesta mena de separacions n'hi ha a totes les cases. Almenys jo n'he patit unes quantes i no he aconseguit que es retrobéssin. Molta sort!!!

    Una abraçada.

  • Clar de lluna | 16-09-2008

    ...a casa meva en tinc tants que feien tan bona parella!!!! I jo sempre els guardo per si de cas els altres tornen. Pobrets...

    M'agrada la reflexió que hi ha al darrera el relat, la idea i el to d'ironia i humor que utilitzes!

    Una forta abraçada!

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    Brisa d'or | 16-09-2008 | Valoració: 10


    Està molt bé, escrius molt bé, però és un pèl llarg.

    Apa! adéu.

    encantador dels poetes

  • sorprenent[Ofensiu]
    manel | 16-09-2008

    És evident que mentre vas llegint esperes alguna sorpresa al final, d'entrada sembla la consulta d'un doctor, després esperes alguna implicació més directa de l'interlocutor en la parella, però no.. són mitjons! Francament divertit.
    Em deixes també que et comenti un tema gramatical? És una qüestió personal eh? sempre utilitzes la forma "ésser" de l'infinitiu d'aquest verb, quan a la parla gairebé només s'utilitza la forma "ser", igualment vàlida pels textos. Això fa que els teus "éssers" em trenquin el ritme del text, em sonen forçats, i és una llàstima perquè la teva prosa és fluida, acurada, però ja et dic, és qüestió personal. Això sí, en segons quins llocs com "Érem inseparables, pot ésser perquè ens permetíem una certa llibertat", jo diria que has d'utilitzar el "potser" directament.

    Salut company,
    Per cert, vas veure la convocatòria per la Nit de poesia d'aquest divendres?
    T'hi apuntes?

  • Genial![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 16-09-2008 | Valoració: 10

    El final m'ha sorprèsmolt gratament. Aquets relats curts, un xic absurds i amb un toc d'humor m'entusiasmen. Visca la imaginació i, pel que he llegit de tu, si et queixes no tens perdó. Déu n'hi do quin anyet!

  • Divertit[Ofensiu]
    Flanagan | 16-09-2008

    A mi també em recorda a Pere Calders.
    Mentre llegia ja em pensava que no seria una parella convencional, però no m'esperava pas una parella de mitjons!

    Fins a la pròxima,

    potolet

  • Incertesa, imprevist, absurd.[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 16-09-2008 | Valoració: 10

    Tres dels ingredients literaris propis de la literatura del meu admirat Pere Calders.
    Has jugat amb ells de forma magistral, amb enginy, reblant-l'ho amb aquest gir inesperat i simpàtic.
    Et felicito pel teu relat 169. Si el 69 és la pera, això ja deu ésser la repera. No sé, tu ho sabràs millor que jo.
    Enhorabona i la meva abraçada.
    Mercè.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

347041 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...