Fèiem tan bona parella!

Un relat divertit, A mida que vas llegint ja t'esperes un final inesperat, però no he estat capaç de veure per on anava la cosa fins que m'ho has descobert.
Encantat d'haver-te desobert.
Salutacions

no sé si aquest fenòmen del desaparellament ve provocat perquè es deixen malmetre pel pas del temps. Ja saps, primer uns petits indicis de que 'clarejen', després un petit foradet que cada cop esdevé més gran fins que es torna inaguantable. Suposo que molts, davant d'això prefereixen desaparèixer a haver de suportar aquesta decadència.
Jo però no en faig massa cas i si s'asemblen una miqueta faig noves parelles, que d'entrada s'entenen molt bé gràcies a la novetat ;-)))

Enhorabona mestre astrònom per aquest divertidíssim relat!!!

Una forta abraçada!

Leela

Ps. sóc un cas, ara veig a la teva bio que has nascut a Portbou. No m'estranya que em semblés veure't per allà!!!

...només hi ha un 'canvi de nom'. Amb l'avantatge que tu jugues més que ell amb el doble sentit, la ironia, la sorpresa. I del vocabulari, un igual que el del sr. Quim!
I, company, no me'n vaig per les rames! Ni els elogis són desmesurats... Cadascú on li corresponga -la 'fama' -bona o dolenta- la deixem a un costat.
Molt bé! Que n'hi hagen molts com aquest!
Salut i rebolica!

Amic copernic, m'has trobat la rialla, que aquests dies tenia una mica perduda.
Tendre, amb final inesperat i enginyós...D'aquesta mena de separacions n'hi ha a totes les cases. Almenys jo n'he patit unes quantes i no he aconseguit que es retrobéssin. Molta sort!!!

Una abraçada.

...a casa meva en tinc tants que feien tan bona parella!!!! I jo sempre els guardo per si de cas els altres tornen. Pobrets...

M'agrada la reflexió que hi ha al darrera el relat, la idea i el to d'ironia i humor que utilitzes!

Una forta abraçada!

Està molt bé, escrius molt bé, però és un pèl llarg.

Apa! adéu.

encantador dels poetes

És evident que mentre vas llegint esperes alguna sorpresa al final, d'entrada sembla la consulta d'un doctor, després esperes alguna implicació més directa de l'interlocutor en la parella, però no.. són mitjons! Francament divertit.
Em deixes també que et comenti un tema gramatical? És una qüestió personal eh? sempre utilitzes la forma "ésser" de l'infinitiu d'aquest verb, quan a la parla gairebé només s'utilitza la forma "ser", igualment vàlida pels textos. Això fa que els teus "éssers" em trenquin el ritme del text, em sonen forçats, i és una llàstima perquè la teva prosa és fluida, acurada, però ja et dic, és qüestió personal. Això sí, en segons quins llocs com "Érem inseparables, pot ésser perquè ens permetíem una certa llibertat", jo diria que has d'utilitzar el "potser" directament.

Salut company,
Per cert, vas veure la convocatòria per la Nit de poesia d'aquest divendres?
T'hi apuntes?

El final m'ha sorprèsmolt gratament. Aquets relats curts, un xic absurds i amb un toc d'humor m'entusiasmen. Visca la imaginació i, pel que he llegit de tu, si et queixes no tens perdó. Déu n'hi do quin anyet!

A mi també em recorda a Pere Calders.
Mentre llegia ja em pensava que no seria una parella convencional, però no m'esperava pas una parella de mitjons!

Fins a la pròxima,

potolet

Tres dels ingredients literaris propis de la literatura del meu admirat Pere Calders.
Has jugat amb ells de forma magistral, amb enginy, reblant-l'ho amb aquest gir inesperat i simpàtic.
Et felicito pel teu relat 169. Si el 69 és la pera, això ja deu ésser la repera. No sé, tu ho sabràs millor que jo.
Enhorabona i la meva abraçada.
Mercè.