Fart de la merda

...que viuen feliçment al fons del mar, entre les nostres merdes.

Una abraçada

Pinya de rosa

Els romans van capgirar la merda per fer-ne dret. I jo he aprofitat l’avinentesa per fer-ne un acròstic.

AD REM

Matèria tan dúctil com suor de gandul
Emplena les tasses i els humans terrats,
Retorna a la terra el que li hem robat
Després d’un viatge que acaba en el cul
Ad rem l’anomenen governs i togats

Hola, Sergi,
El teu relat de moment m'ha sobtat... però en rellegir-lo, m'he adonat que els pensaments que arrecera em són força propers; entenc perfectament que vulguis exterioritzar, amb paraules planeres i sinceres allò que no trobes just.

Rep una cordial abraçada,

Pilar

A primer cop d'ull, en llegir el teu relat, hom es pregunta: com gosa aquest paio emmerdar un espai com aquest, temple de la poesia i estança de les muses? Però qui sóc jo per a assenyalar-te amb el dit.... quan els meus poemes, per més embellits que es mostrin, palesen aventures d'allò més libidinoses i sòrdides. Perquè una cosa és llegir i l'altra rellegir. Ah! aleshores si que copso la veracitat del teu relat, el missatge "pensant" que transmet. Allò que put i que la majoria de la gent s'estima més ignorar, tirar pel dret i no mirar enrere. Perquè ens queixem de les merdes de gossos, però no pas d'aquesta merda invisible que dirigeix les nostres vides i les fa feixugues fins a la desesperació. Deia el Vell Santiberi que tant important és el menjar com el desmenjar i tu pel que veig, atenent a la teva ressenyes biogràfiques, i tu diu un peu terrós o aixafaterrossos com jo que amb prou feines es va treure l'EGB, saps desmenjar molt bé, sort d'això, i a damunt et permets el luxe de dir que, malgrat tot, ets feliç !. Enhorabona, Nil.

A UN ASSUMPTO LLÉPOL (començament)

No serà persona cuerda
ni manco estimada en res,
ni tampoc bon portuguès
qui dirà mal de la merda.
Que encara que sia verda,
blanca, negra, parda o groga,
no és just que ningú se moga
per dir que sia dolenta,
perquè, encara que és pudenta,
és antiquíssima droga...

Francesc Vicenç Garcia
(rector de Vallfogona)

Merda, o pols, com li vulguis dir. Som això. Res més. I nosaltres estem al cantó dels que han tingut sort. Podria ser molt pitjor. Però al final tots pols, o merda.
M'ha agradat molt la frase "respiro ones de banderes".

Algunes vegades m'ha passat aquí, a Relats, que em sorprèn el fet, suposo que casual, de parlar de temes semblants o de vegades iguals. Això sí... cadascú a la seva manera.

M'ha fet gràcia, que a rel d'un desafiament, jo escrigués un poema sobre la merda i, just el mateix dia surti publicat el teu amb el mateix tema. Tal com he dit abans, vist desde diferents perspectives.

Salut, i com es diu en cercles de teatre, molta merda.

Jordi