Ètica

Al que en diuen "religió" i no mes relliga amb l'horror...no mes ignorància i misèria!
...l'infern mes real: l'infern a la pròpia terra. HI ha quelcom mes horrorós?
Abraçada...de guerra!...de guerra de Pau i Treva!

No t'ho havia llegit i ara pense que està molt bé, és magnífic com vols que s'acabe el malson... serem sempre partidaris de defendre la raó de la fe i que no ens la tiren per terra. És meravellós llegir este relat, és estupend. Un gran salut de Rafael Molero Cruz

...una frase en castellà que diu "A Dios orando y con el mazo dando" i això és el que han fet sempre. No han sapigut dialogar amb cap nació que han tingut al seu costat. Ni Flandes, ni Portugal, ni Marroc, ni Cuba, ni les altres d'Amèrica.
Ja li van dir una vegada a la meva iaia a la policia..."señora hable en cristiano" Es veu que els castellans ja estaven en l'època de Crist imposant la seva llengua.
En fi estimat Aleix, mentre tinguin la paella pel mànec i els nostres polítics vagin fent "la puta i la Ramoneta" serà difícil que li donem la volta.
Ens consideren de la seva propietat i només els faltaria dir "Cataluña antes rota que independiente"
Una abraçada

Entenc la teva perspectiva adornada amb el teu art d'escriure fenomenal. Ara bé, tot i estar gairebé completament d'acord amb tu, Aleix, jo penso que tanta estelada i tant d'orgull català d'aquest poble nostre que regeix, enten-me, la dreta, estan fent que l'opinió del que ara és quasi tota la resta d'Espanya miri això amb certa sorpresa, amb enteniment, amb amor, qui més qui menys amb odi,... a mi el que no m'agrada és la proporció elevadíssima d'esperances polítiques a Catalunya doncs crec que després hi pot haver un cert declivi aquí, mentre l'esquerra espanyola va guanyant punts. Sé que és el poble, però anirem a votar polítics, no sentiments. Tinc aquesta por. Fa goig una estelada aquests dies, però... després? Una frontera? Espero que ens sapiguem entendre entre tots. La teva ética rotunda és brillant, per cert.


Sergi : )

Tots tenim "grans valors" a defensar, l'important no és tan el què si ó el per a què, és a dir, la finalitat. Jo crec que els catalans defensaven, per a ells i per a altres, una monarquis més justa, eficaç i moderna. Gràcies pel teu comentari. Avui dua l'agressió neoliberal s'empara en ka defena de la llibertat i em sembla una tapadora. No té sentit defensar estrictament la llibertat per sobre de la defensa dels vius, sense els quals no hi ha llibertat possible. En aquesta. Mancança els mitjans de comunicació contribueixen a tenir una consciència laxa, com deien els capellans.

... que amb tant d'acert t'han triat el relat !!! Anava a dir-te que era una critica ironica molt bona, perquè no s'acudeixen paraules "tecniques" millors.
Has llegit Victus? Te'l recomano ! Em va aclarir moltes coses.

ENHORABONA ALEIX !!!!

El poema que t'agraiexo m'haguis comentat, està escrit fa trenta cinc anys i no es correspon a un desencís... imaginació al poder !!


Fins aviat, sempre contenta de llegir-te !

Anna

Benvolgut / Benvolguda Relataire:

La teva obra, presentada a la convocatòria “Somnis Tricentenaris”, ha estat seleccionada per formar part del volum recopilatori que recollirà totes les obres finalistes. Els beneficis d’aquesta publicació seran destinats a la Marató de TV3 2014, dedicada a les malalties del cor.

És per això que et demanem que ens facis arribar, al més aviat possible, l'autorització perquè sigui inclosa al recull (Data màxima: 30 de setembre).

Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça concursos.arc@gmail.com, el text que adjuntem al final d'aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ SOMNIS TRICENTENARIS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,
Comissió de Concursos

- - - - - - - - - -

AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ SOMNIS TRICENTENARIS

En/na .........................................................................................................
amb DNI. número ......................................................................................
data de naixement ........................................................
i nick relataire ............................................................................................
AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure l’obra ...................................................................................................
de la qual en sóc autor/a, en el recull "Somnis Tricentenaris".

En el llibre vull constar amb el nom d'autor/a: .............................................

Així mateix també atorgo el meu consentiment per difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

Data .......................................

Sempre és un plaer fruir de la teva escriptura. Un relat ple de força.
Una abraçada ben gran.

dels "felipistes" va ser, és i serà sempre el mateix: en nom de Déu massacrem a qui entén la llibertat diferent de com l'entenem nosaltres.
Molt bon relat, Aleix.
Un petó
Glòria

tu sí qUe hi veus, amic meu estimat.....
Són tots els ALtres "que NO hi veuen gens"
quanta ceguesa integral....
com menyspreen els nostres valors...la nostra nissaga...
gràcies pel teu comentari...i...ENDAVANT....SEMPRE...

...és que realment les teves paraules encara avui s'escolten a molts llocs. Segueixen pensant que encara tenen un imperi...pobres il·lusos! Poc els hi queda del seu orgull imperial i si segueixen així encara els quedarà menys. Les illes canàries, Ceuta i Melilla són les restes d'un imperi que no van saber gestionar. El "tanto monta, monta tanto" que ens han volgut fer empessar com rodes de molí, és una fal·lacia. En fi Aleix, la gran bota de ferro encara està damunt nostre, però no s'adonen que té un gran forat.
Una abraçada.

Aquells governants que durant tants anys varen pensar que trepitjant el poble i parlant en nom de Déu aconseguirien la seva fita, després de tres-cents anys, se'ls acaba la bicoca. La seva ètica fa fàstic.
Un relat amb molta força. Vénen ganes de rematar aquestes serps verinoses que tan bé descrius. La meva enhorabona per aquest relat que et fa posicionar en la nostra ètica més que mai. Magistral!
Una abraçada!