Estudis de vocabulari (1) Equimosi

Un relat de: Carles Linares
És important conèixer el sentit exacte de les paraules per poder emprar-les correctament. Els seus orígens també ajuda sovint a dominar-les, més enllà de l’etimologia senzilla.

Llegir que un mot A prové d’un mot B, sota la influència del mot C, no serveix de res, si no s’entén en quin context històric i social es va desenrotllar la transformació. Seria com llegir que «la papallona prové de l’eruga», sense saber res de la crisàlide.

Començo doncs avui una sèrie d’estudis molt seriosos sobre la vida, sí, puc fer servir el terme, de les paraules.

He d’afegir, ho sento, però he de dir la veritat, que tots els diccionaris actuals són farcits d’errors i d’enganys.

Però, tranquil, jo conec la veritat, tota la veritat i només que la veritat.
Us ho juro sobre el cap de la meva sogra!

Sogra? Què passa? M... he de trucar un metge?... però què cony li passa? Sogra, em sents? Cap de... ja no té pols... és...és... morta?

Equimosi

Una equimosi és, o era a l’origen, un hematoma a les natges o a l'esquena, causat per la caiguda des de l’esquena d'un cavall. Això és l’etimologia veritable.

No he d’insistir, forma part de la família dels nostres solípedes domèstics, com, per exemple, èquids o equitació.

Aquesta darrera paraula era la denominació comuna de l’esport anomenat avui waterpolo, contracció de equi-natació, perquè es jugava abans amb cavalls.

El Barça, fa uns anys, volia crear un equip de waterpolo, però havent negat la meitat de les bèsties durant el primer entrenament, amb també un bon terç dels jugadors que no sabien nedar, ha abandonat el projecte. L’assumpte va quedar secret, perquè no volien problemes amb els defensors dels animals.

Però tornem a la paraula d’avui, l’equimosi.

Els jueus han manllevat i adaptat la paraula i l’equimoisi és el resultat d’un gipó de llenya que es donava als qui havien pertorbat l’assemblea durant la lectura de la Torà. Avui en dia, aquesta pràctica només sobreviu en els barris ultraortodoxos de Jerusalem.


Existeix una variant rara, l'esquimosi, que és el resultat d'una pallissa per part d'un Inuit, però aquesta paraula encara coneguda al Canadà, a l’Alaska i a Groenlàndia, és tan poc utilitzat a Europa, que a França, l'Acadèmia Francesa la vol treure del seu diccionari.

A casa nostra, l’Institut d’Estudis Catalans sempre l’ha rebutjat, amb l’excusa fal·laciosa que no havia passat mai tal cosa per aquí.

Amb aquesta lògica, hauríem de treure moltes paraules i expressions dels nostres diccionaris, com per exemple, el primer que se m’acudeix espontàniament, «corrupció».

Esquimosi, definida com la marca deixada per la ferida causada per la mossegada d’un cuc de terra enastat a l’ham, em sembla una fake news. Si es troben pescadors entre els lectors, potser ens en podrien contar més sobre aquest punt?

Els Nord-americans també empren la paraula equimoosi, que designa el blau resultant d’haver estat trepitjat per un ant (Alces alces), però els Quebequesos, aquests francòfons del Canadà, el rebutgen, considerant-lo com un Anglicisme i com no sabien com anomenar-lo, el govern autonòmic del Quebec ha decidit exterminar tots els ants de la «Belle Province».

No és la primera vegada que s’utilitza mètodes extrems allà, recordeu-vos de llur campanya famosa: «Salveu els nostres boscos, mengeu castors!».

És tot per avui, m’alegro molt d’haver enriquit la vostra cultura i satisfet la vostra curiositat. Amics lectors, estigueu segurs d’una cosa: amb mi, aprendreu una pila de coses que no us serviran mai de res, però això és la definició per excel·lència de la cultura.

Comentaris

  • gràcies pel suggeriment[Ofensiu]
    Carles Linares | 15-11-2021

    És una miqua llàstima que no es pugui contestar a un comentari, doncs ho faig amb un commentari ;-)

    Moltes gràcies, Sr Garcia, per les suggestions, Idees en aquelles dirreció, ja en tinc unes quantes, des del clàssic manuscrit perdut i redescobert fins a... les possibiltats on multiples. M'agrada el vostre "tocat de l'ala" ;-) però tot això forma part d'una segona etapa.

    Com ho dic a la meva presentació, encara estic aprenent la llengua i fa un mes que he comencat a esciure en català (bé, l'idea la tenai abans, però no ho havia gosat fins ara, aquesta "maledicció francesa" de la llengua perfecta que explica en gran part per què els francesos semblen tan incapacos de parlar altres llengues... aquesta "por a la falta" m'ha blocat molt de temps).

    Doncs, pel moment, és tractar d'escriure, escriure i encara escriure, i quan, amb un poc d'optimisme, dins dos o tres anys, hagi publicat 50 o 100 o mès estudis de vocabulari com aquest, quan tingui prou material per fer-ne un possible recull, en aquesta segona etapa, la questió de la forma i de l'autoria es posarà (capítol per tema, com un mena de diccionari...).

    I també, espero que d'aquí a dos o très anys hagi fet prou progressos en el nivell de català per poder tornar a treballar els relats i produir noves versions sense faltes.

    Abans de fer el planol de la casa, encara he de fabricar els maons ;-) i d'aprendre l'ofici de paleta ;-)

  • Una vella enciclopèdia.[Ofensiu]
    SrGarcia | 14-11-2021

    Està molt bé, sí. Vost``e perdoni si li sugereixo una manera de millorar-lo: en lloc d'una introducció , potser hauria sigut millor atribuir les seves dèries a una enciclopèdia desconeguda, a un erudit tocat de l'ala... Potser millor que parlar en nom propi, atribuir a algun autor inventat.
    Però potser m'equivoco. Borges ho hagués fet així, però això ja és massa altura.

  • Equimosi[Ofensiu]
    Prou bé | 12-11-2021

    I espero que en vinguin més. Imaginatiu, creatiu, divertit i ben escrit. Molt bé
    Amb total cordialitat

  • Això promet![Ofensiu]
    llpages | 12-11-2021 | Valoració: 10

    Disquisicions delirants sobre temes etimològics banals.
    M'ha fet somriure, bona feina!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carles Linares

30 Relats

98 Comentaris

2893 Lectures

Valoració de l'autor: 9.55

Biografia:
De nacionalitats francesa i Suïssa, visc a Alemanya i sóc una barreja de catalana, murcià, savoyarda i suís alemànic.
M’he enamorat de la llengua catalana i encara l’estic aprenent i treballant, i el camí és llarg...
Si us plau, perdoneu les faltes que encara en trobareu massa en els meus textos, però, com es diu, de mica en mica s’omple la pica i el meu objectiu és que cada vegada n’hi hagi menys, però també publicar aquí textos que us faci riure i somriure.
Si trobeu faltes més grosses que una casa, m’ho podeu dir als comentaris, moltes gràcies per endavant.

Bilder hochladen

RIURE DE TOT ABANS D'ESTAR OBLIGAT D'EN PLORAR (Beaumarchais)

charles.linares@gmail.com

Com ho podeu veure, en el nom d'usuari, he tret la H per catalanitzar-lo ;-))