Erupció (segona part)

Hi ha gent que sempre fan el contrari del que han de fer. Si no s'han d'embolicar amb la secretària, s'hi emboliquen. Si s'han de morir, no els dóna la gana de fer-ho. A veure si serà d'aquests! Sort que la Rosa és la ma ferma del destí.

per un per si de cas, era l'Alfons. A qui anava aquella trucada. Si no l'agafa la dona, ni el fill, aleshores qui serà?
M'ha fet pensar tota una història en quatre frases.
Enhorabona, Montseblanc.

Tenint en compte com va ser la primera erupció, la cosa és francament inquietant. El pitjor és que l'Alfons hagi sobreviscut; el millor que hagin trobat el seu mòbil i truquin al primer número.
La seva fredor, tantes vegades mostrada, s'haurà de posar a prova amb aquesta trucada que et deixa amb l'ai al cor.

Potser respondre a l'encapçalament d'aquest comentari ajudaria a confeccionar-lo.
Estic una mica despistat, m'encomano a l'autora i a la resta de comentaris.