Ensurt a la Mar Bella

Gràcies pel comentari ;

Si s’adrecen a l’estómac en el meu cas on han aconseguit, evito aturar-me en les estacions de servei d’aquest grup.

No ho esmento a l’article perquè no voldria fer-los ‘ publicitat’ gratuïta.

M'has fet tenir el cor en un puny durant tot el relat, Aleix. En principi pensava que ens anaves a explicar anècdotes quotidianes d'un dia de platja, però a poc a poc m'has endinsat dins d'un fet misteriós i interessant que m'ha embadalit. L'has explicat genialment. Felicitats!

Una abraçada,

Pilar

En el cor del relat arribes amb un lirisme pletòric.
Podríem dir que una banal circumstància mou un relat molt actual i molt nostrat. Mai no passa res, i si passa, millor no mirar-s'ho. Una mica idíl·lic que l'aigua estigui tant i tant neta, però ja pot ser veritat. Molt ben ambientat i amb aquella gràcia molt típica de la família Ulises del TBO que tantes bones lectures ens va oferir en aquells dies del segle passat.
Una abraçada Aleix!

Ferran

Hola Aleix,

He descobert els teus relats gràcies al comentari que em vas deixar. N'he llegit tres i tots m'han semblat magnifics. És un honor que un relataire com tu comenti alguns dels meus escrits.

Pel que fa aquest relat, m'ha lligat la sensació de por i soledat que sent el protagonista al mig del mar. Molt i molt ben descrita.

Felicitats pels relats, ens anem llegint.

Gràcies Aleix, pel teu comentari al meu conte "Un fet inesperat". Agraeixo molt que m'hagis llegit i totes les teves paraules, ja saps que a vegades necessitem d'aquest contacte per estimular-nos.

Com pots veure, sóc pràcticament novella a Relats i, sobretot, desconeguda. Són poques les persones que entren a la meva "parcel·leta" i visiten els meus escrits. Ja sé, que en part, és culpa meva per no donar-me a conèixer i no participar en concursos ni en el fòrum.

Bé, et torno a agrair la teva dedicació i que m'hagis trobat. Desitjo tornar a rebre els teus comentaris. Em pots dir amb tota sinceritat el que en penses, és la menera d'aprendre'n.

Una abraçada,

Materile

Hola, Aleix!

Quin relat més divertit! Els teus personatges, per uns moments, m'han semblat reals, i la Mar Bella, fa anys que no la trepitjo, però no crec que sigui d'aigües netes i transparents.

La teva ironia i imaginació ha fet que m'ho passés d'allò més bé. És un relat amb un bon fil conductor i unes escenes molt vives. Ha estat una tragèdia molt divertida.

Et continuaré llegint amb molt de gust. Una abraçada,

Materile

Gràcies per comentar-me! M'ha agradat el text perquè és entenedor i àgil, no es fa gens pesat a l'hora de llegir-lo!
Escrius molt bé.

Felicitats.

Bruna.

He pitjat el botonet de "m'agrada", perquè m'agrada aquest relat.
Sobre tot les descripcions del personatge al perdre la visó, i la relació entre la parella, autentica.
Un plaer llegir-te
Avant

ets molt amable amb el teu contacte tan proper. Gràcies per compartir tantes coses..
Aprofito per convidar-te a participar , junt amb els més veterans , els nouvinguts, els més joves, homes, dones, quitxalla... , al nou repte de minirelats( d'una llargària d'un full, per una sola cara , més o menys ) al fòrum de RC.

Aquí et deixo l'enllaç on ho explica tot i on pots penjar el teu escrit:
Rdm nº 1



T’hi espero .
Gràcies per endavant
Joan

...només hi ha les sogres..., encara que no sé quines fan més por...


Bon relat, Aleix, i dic el mateix, una bona dosi d'humor que, de tant en tant, sempre va bé i no fa mal i és barat, d.

,,,Aleix ho has brodat! Una narració perfecte sense paraules de més, tot al seu lloc i en el moment oportú. En fi molt bé.
Una abraçada.

Aleix, no recordo si t'havia llegit cap text. Hi ha tanta cosa per llegir, tanta gent per conèixer (en aquest cas, literàriament parlant), que de tant en tant em trobo algun oblit imperdonable. I no haver-te llegit a tu, n'és un.
Hauré de seguir fent-ho, quan disposi de temps. Anem tan atabalats, que no arribem a tot, oi?
M'ha encantat el teu "Ensurt a la Mar Bella". Jo hi vaig moltes vegades, a l'estiu, tota sola. Només hi prenc el sol i fico els peus a la vora. Però m'ha semblat veure, més d'una vegada, a la parella que defineixes. Els has retratat àgilment, amb un diàleg fresc i divertit, carregat d'humor. Quantes parelles hi ha, així...! Es parlen amb rudesa, s'escridassen per ximpleries, però estan fets l'un per l'altre. I així son aquest parell de dos.
Et seguiré llegint, de debò. No m'ho puc perdre.
Gràcies pels teus comentaris als meus relats. No son gran cosa (els relats, vull dir), però vaig prenent notes dels que ja en sou més veterans, en això de l'escriptura. Em queda molt per aprendre.

que diu: "Amores reñidos són los más queridos". Crec que aquest és el cas de la Carme i l'Albert. Vet aquí l'esverament d'ambdós quan no es troben dins l'aigua.
Un relat molt entretingut, escrit amb una gran dosi d'humor .El detall de la balena li dóna especularitat . Mooolt bé, Aleix.
Una abraçada.

i tendresa d'una parella de rondinaires que en el fons s'estimen molt més del que volen demostrar.
Et felicito i t'agraeixo molt el teu contacte tan amable
una abraçada
joan

Per cert no sé si ja ho has fet però et convido a llegir, si et ve de gust és clar, l'últim poema que he penjat al meu nouvingut blog, que tot just comença a caminar. El blog es diu “ ESQUITXOS D’UNA VIDA”.

El nou poema : UNA ESPURNETA MENUDA

Espero que t’agradi

Donat que la primera part del títol així ho anunciava, ja esperava algun ensurt en mig d’aquest relat... però el ritme que marca la narració des del començament i l’atmosfera recreada a partir dels petits detalls i els diàlegs entre els protagonistes aviat m’han distret d’aquesta búsqueda, i m’han permés gaudir com a observadora privilegiada de la intimitat de la parella i les seves personalitats, ben perfilades.

Tot i això, s’ha produit l’ensurt... i s’ha superat: m’alegro per l’Albert i la Carme, a qui mira per on, havia agafat una mica de “carinyu”, jejeje!

T’envio una abraçada bella i marinera,
Unaquimera

sensacional, Aleix...M'ha encantat...i he rigut...Molt bo, Aleix...Boníssim...
malgrat, pel que fa a les balenes, és molt trist...
una gran, immensa abraçada...........

M’ha cridat l’atenció la categoria del relat: Humor-Terror, que només llegint la història sencera s’entén.

M’ha agradat la descripció de la relació de la parella de protagonistes, una caricatura i una realitat alhora. Una relació d’exasperació i d’estimació al mateix temps narrada amb molta simpatia.

M’ha semblat fantàstica la descripció de les sensacions de l’evolució de la visió de l’Albert.

Ens seguirem llegint,

Núria