Ensurt a la Mar Bella

Un relat de: Aleix de Ferrater

El dia era esplèndid. Uns ideals vint-i-cinc graus, molt poca humitat I, posats a demanar, quatre núvols de cotó fluix per fer bonic. Que bonic! Alt i gros, potser massa, calba de frare i barba retallada, l’Albert tenia al seu davant un d’aquells dies per a no queixar-se de res, cosa difícil en ell; era un rondinaire de mena. A més, la Carme, la seva dona, cabell castany recollit, ulleres de sol de mussol i amb una talla de més per tot arreu, també hi contribuïa. A tres quarts de dotze del matí encara no havia dit cap paraulota, ni tampoc havia preguntat quina hora era. Estaven fets l’un per l’altre. Fèien una parella de por.
-Ja hi som!, -va queixar-se l’Albert observant la platja tan atapeïda com sempre- un altre dia sense cap forat!
-I què vols, tonto! -va afegir ella- No veus quina hora és?
Van plantar les tovalloles on van poder i com van poder. La marinada començava a bufar una mica pesadeta. S’assegueren. Darrera seu la bossa guardava la roba, les fundes de les ulleres, el mòbil, la gorra solitàriaque ningú fèia servir i un paquet de cigarretes, res més.
-Nen! -va preguntar la Carme- que has agafat l’encenedor?
-Jo, nena? –respongué el nen- Si la que fumes ets tu. A mi què m’expliques, nena!
Tot anava molt bé. Quatre-cents venedors de llaunes, cinc-centes massatgistes filipines i la megafonia municipal vetllant per la salut física i mental dels banyistes, en català, castellà, anglès, francès i també àrab. L’Albert es quedà pensatiu en veu alta:
-No sé per què ho diuen en moro…
-Collons Albert, no siguis racista! Es diu à-rab!
-D’acord, à-rab! -digué ell ressignadament- Però escolta, per què ho diuen en àrab? Tu has vist mai algun moro prenent el sol?
La Carme ni es va immutar.
-I ja no diguem alguna mora –insistí ell.
Ja hi estava acostumada. Divuit anys de matrimoni donaven per a molt i de secrets entre ells, pocs.
-Què nen, anem a l’aigua?
-I si hi ha meduses?
Després d’uns instants de dubte la nostra parelleta es va capbussar a les netes i transparents aigües de la platja de la Mar Bella. Els peus es podien veure molt bé i estava força calenteta. Van decidir nedar una mica mar endins. Els primers metres estaven infestats de banyistes. Més enllà, però, el color començava a enfosquir-se. Era natural, com més endins més fondària i per tant més foscor. Van fer unes quantes braçades més, fins la ratlla de l’horitzó.
L’Albert, empès per una mena d’eufòria marina es submergí fins a desaparèixer completament de la superfície. Silenci.
Finalment tregué el cap. El sacsejà expulsant-se l’aigua de la cara, Mirà enlaire uns segons i observà el seu voltant tot fregant-se els ulls.
-Carme, on ets?
La Carme no responia. No hi era, no la vèia, no hi vèia, no hi vèia res, no hi vèia res de res, o gairebé res, només espurnes, pampallugues. La claror sí, l’aigua més propera també, però els peus no se’ls podia veure. Al seu voltant tot era molt clar, massa blanc i a més, oscil•lava.
-Carmeee! -va cridar cada cop més
nerviós.
Però la Carme no responia. Ni a dreta ni a esquerra. No hi era, no hi havia ningú, no responia ningú. L’Albert girà bruscament sobre si mateix, amb rapidesa i cridà, un cop més, el nom de la seva dona. Però no obtingué cap resposta. De cop, però, s’adonà que tampoc podia veure la costa. La pell s’eriçà de gallina. No sabia on era, si al seu davant, a la dreta, a l’esquerre o bé al darrere. Estava paralitzat. No sabia què passava, què li passava. On era la Carme, on era la costa, on era la seva vista?
De sobte alguna cosa fosca es mogué sota els seus peus. Va encongir-los ràpidament i es quedà amb l’escassa respiració que li restava. El diafragma li pujà al coll. Tot el fons era fosc, negre, negríssim. Es movia, es movia cap el seu darrere.
-Déu meu, què és això? -va cridar aterroritzat.
Era immens, era molt gran, molt llarg. Semblava un tren de mercaderies submarí. No acabava de passar mai. S’abraçà les cames en posició fetal. Sentia el cor que li sortia, com un timbal. No sabia on mirar, no sabia què fer, no sabia res, no sabia res de res. Estava paralitzat, totalment fora de si. Una pell rugosa, duríssima, va roçar-li els peus. No pogué més. Un crit. Un instant. El món se li apagà en negre.

Boires alentides rodejaven l’entorn. Veus molt baixes, de volum molt greu. Temperatura de pell que anava pujant lenta. Cor que bategava a poc a poc, silenciós. Sensació de plenitud, de relax total, de balneari, de voler que vol i es deixa voler. Les agulles s’havien aturat. I aquella boca tenia una tebior que s’abraçava a la seva, amb un ritme cadenciós, melòdic, deixant-se anar. La coneixia.
-Collons Albert, ja era hora!
La Carme es mirava el seu marit rodejada de molts ulls i molts caps a contrallum.
-Què… què ha passat? -va preguntar un Albert encara mig endormiscat.
-Hòstia nen, la que ens has fet passar! -digué la Carme amb els braços arrepenjats sobre els malucs.
L’Albert havia nedat massa lluny i empès per la corrent, s’havia desviat molt de la verticalitat on la Carme intentava seguir-lo. Una llanxa que l’observava s’adonà que alguna cosa li passava a aquell allunyat banyista, que saltava com un esperitat, com una Gemma Mengual en plena competició. El metge confirmà que tenia les pupil•les afectades d’un fort enlluernament, que l’hauria deixat completament encegat durant uns segons, una etermitat pel que sembla.
-I… i la bèstia aquella? -preguntà l’Albert que anava escoltant com podia.
Al seu costat un altre grup de gent rodejava un immens rorqual comú, una balena mediterrània que cada cop anava més sovint a morir a les platges, encara sense cap mena d’explicació.
-Va nen, anem, que és
tardíssim. -digué la Carme- Saps quina hora és?
-I a mi què m’expliques!

Comentaris

  • Envial a tribuna@guimera.info[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 20-06-2011 | Valoració: 10

    Gràcies pel comentari ;

    Si s’adrecen a l’estómac en el meu cas on han aconseguit, evito aturar-me en les estacions de servei d’aquest grup.

    No ho esmento a l’article perquè no voldria fer-los ‘ publicitat’ gratuïta.

  • Quin ensurt tan ben explicat![Ofensiu]
    brins | 30-05-2011 | Valoració: 10

    M'has fet tenir el cor en un puny durant tot el relat, Aleix. En principi pensava que ens anaves a explicar anècdotes quotidianes d'un dia de platja, però a poc a poc m'has endinsat dins d'un fet misteriós i interessant que m'ha embadalit. L'has explicat genialment. Felicitats!

    Una abraçada,

    Pilar

  • Bona història Aleix![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 23-05-2011

    En el cor del relat arribes amb un lirisme pletòric.
    Podríem dir que una banal circumstància mou un relat molt actual i molt nostrat. Mai no passa res, i si passa, millor no mirar-s'ho. Una mica idíl·lic que l'aigua estigui tant i tant neta, però ja pot ser veritat. Molt ben ambientat i amb aquella gràcia molt típica de la família Ulises del TBO que tantes bones lectures ens va oferir en aquells dies del segle passat.
    Una abraçada Aleix!

    Ferran

  • Gràcies[Ofensiu]
    Arnau | 22-05-2011 | Valoració: 10

    Hola Aleix,

    He descobert els teus relats gràcies al comentari que em vas deixar. N'he llegit tres i tots m'han semblat magnifics. És un honor que un relataire com tu comenti alguns dels meus escrits.

    Pel que fa aquest relat, m'ha lligat la sensació de por i soledat que sent el protagonista al mig del mar. Molt i molt ben descrita.

    Felicitats pels relats, ens anem llegint.

  • Gràcies![Ofensiu]
    Materile | 22-05-2011


    Gràcies Aleix, pel teu comentari al meu conte "Un fet inesperat". Agraeixo molt que m'hagis llegit i totes les teves paraules, ja saps que a vegades necessitem d'aquest contacte per estimular-nos.

    Com pots veure, sóc pràcticament novella a Relats i, sobretot, desconeguda. Són poques les persones que entren a la meva "parcel·leta" i visiten els meus escrits. Ja sé, que en part, és culpa meva per no donar-me a conèixer i no participar en concursos ni en el fòrum.

    Bé, et torno a agrair la teva dedicació i que m'hagis trobat. Desitjo tornar a rebre els teus comentaris. Em pots dir amb tota sinceritat el que en penses, és la menera d'aprendre'n.

    Una abraçada,

    Materile




  • Felicitats![Ofensiu]
    Materile | 22-05-2011 | Valoració: 10


    Hola, Aleix!

    Quin relat més divertit! Els teus personatges, per uns moments, m'han semblat reals, i la Mar Bella, fa anys que no la trepitjo, però no crec que sigui d'aigües netes i transparents.

    La teva ironia i imaginació ha fet que m'ho passés d'allò més bé. És un relat amb un bon fil conductor i unes escenes molt vives. Ha estat una tragèdia molt divertida.

    Et continuaré llegint amb molt de gust. Una abraçada,

    Materile

  • Hola![Ofensiu]
    bruNa | 21-05-2011

    Gràcies per comentar-me! M'ha agradat el text perquè és entenedor i àgil, no es fa gens pesat a l'hora de llegir-lo!
    Escrius molt bé.

    Felicitats.

    Bruna.

  • m'agrada[Ofensiu]
    panxample | 20-05-2011

    He pitjat el botonet de "m'agrada", perquè m'agrada aquest relat.
    Sobre tot les descripcions del personatge al perdre la visó, i la relació entre la parella, autentica.
    Un plaer llegir-te
    Avant

  • gràcies aleix ...[Ofensiu]
    joandemataro | 17-05-2011 | Valoració: 10

    ets molt amable amb el teu contacte tan proper. Gràcies per compartir tantes coses..
    Aprofito per convidar-te a participar , junt amb els més veterans , els nouvinguts, els més joves, homes, dones, quitxalla... , al nou repte de minirelats( d'una llargària d'un full, per una sola cara , més o menys ) al fòrum de RC.

    Aquí et deixo l'enllaç on ho explica tot i on pots penjar el teu escrit:
    Rdm nº 1



    T’hi espero .
    Gràcies per endavant
    Joan

  • Sort que aquí...[Ofensiu]
    deòmises | 16-05-2011

    ...només hi ha les sogres..., encara que no sé quines fan més por...


    Bon relat, Aleix, i dic el mateix, una bona dosi d'humor que, de tant en tant, sempre va bé i no fa mal i és barat, d.

  • >Excel·lent...[Ofensiu]
    AVERROIS | 14-05-2011 | Valoració: 10

    ,,,Aleix ho has brodat! Una narració perfecte sense paraules de més, tot al seu lloc i en el moment oportú. En fi molt bé.
    Una abraçada.

  • Oblit[Ofensiu]
    Englantina | 09-05-2011 | Valoració: 10

    Aleix, no recordo si t'havia llegit cap text. Hi ha tanta cosa per llegir, tanta gent per conèixer (en aquest cas, literàriament parlant), que de tant en tant em trobo algun oblit imperdonable. I no haver-te llegit a tu, n'és un.
    Hauré de seguir fent-ho, quan disposi de temps. Anem tan atabalats, que no arribem a tot, oi?
    M'ha encantat el teu "Ensurt a la Mar Bella". Jo hi vaig moltes vegades, a l'estiu, tota sola. Només hi prenc el sol i fico els peus a la vora. Però m'ha semblat veure, més d'una vegada, a la parella que defineixes. Els has retratat àgilment, amb un diàleg fresc i divertit, carregat d'humor. Quantes parelles hi ha, així...! Es parlen amb rudesa, s'escridassen per ximpleries, però estan fets l'un per l'altre. I així son aquest parell de dos.
    Et seguiré llegint, de debò. No m'ho puc perdre.
    Gràcies pels teus comentaris als meus relats. No son gran cosa (els relats, vull dir), però vaig prenent notes dels que ja en sou més veterans, en això de l'escriptura. Em queda molt per aprendre.

  • Hi ha un refrany castellà[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 07-05-2011 | Valoració: 10

    que diu: "Amores reñidos són los más queridos". Crec que aquest és el cas de la Carme i l'Albert. Vet aquí l'esverament d'ambdós quan no es troben dins l'aigua.
    Un relat molt entretingut, escrit amb una gran dosi d'humor .El detall de la balena li dóna especularitat . Mooolt bé, Aleix.
    Una abraçada.

  • gran relat albert, amb un to d'humor...[Ofensiu]
    joandemataro | 07-05-2011 | Valoració: 10

    i tendresa d'una parella de rondinaires que en el fons s'estimen molt més del que volen demostrar.
    Et felicito i t'agraeixo molt el teu contacte tan amable
    una abraçada
    joan

    Per cert no sé si ja ho has fet però et convido a llegir, si et ve de gust és clar, l'últim poema que he penjat al meu nouvingut blog, que tot just comença a caminar. El blog es diu “ ESQUITXOS D’UNA VIDA”.

    El nou poema : UNA ESPURNETA MENUDA

    Espero que t’agradi

  • Aventura en parella[Ofensiu]
    Unaquimera | 04-05-2011 | Valoració: 10

    Donat que la primera part del títol així ho anunciava, ja esperava algun ensurt en mig d’aquest relat... però el ritme que marca la narració des del començament i l’atmosfera recreada a partir dels petits detalls i els diàlegs entre els protagonistes aviat m’han distret d’aquesta búsqueda, i m’han permés gaudir com a observadora privilegiada de la intimitat de la parella i les seves personalitats, ben perfilades.

    Tot i això, s’ha produit l’ensurt... i s’ha superat: m’alegro per l’Albert i la Carme, a qui mira per on, havia agafat una mica de “carinyu”, jejeje!

    T’envio una abraçada bella i marinera,
    Unaquimera

  • ai, no sé, el trobo molt divertit...[Ofensiu]
    teresa serramia | 03-05-2011 | Valoració: 10

    sensacional, Aleix...M'ha encantat...i he rigut...Molt bo, Aleix...Boníssim...
    malgrat, pel que fa a les balenes, és molt trist...
    una gran, immensa abraçada...........

  • Humor amb terror[Ofensiu]
    nuriagau | 02-05-2011

    M’ha cridat l’atenció la categoria del relat: Humor-Terror, que només llegint la història sencera s’entén.

    M’ha agradat la descripció de la relació de la parella de protagonistes, una caricatura i una realitat alhora. Una relació d’exasperació i d’estimació al mateix temps narrada amb molta simpatia.

    M’ha semblat fantàstica la descripció de les sensacions de l’evolució de la visió de l’Albert.

    Ens seguirem llegint,

    Núria

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

120 Relats

2340 Comentaris

161692 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016) i "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019). .

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.