Ens fusionem?

O al menys, enganxadeta

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Un poema breu, sí, però amb molt de contingut. Un joc de paraules? Va molt més enllà. La forma té prou simplicitat per poder copsar, des del primer vers, l'essencialitat i la transcendència del missatge que batega de rerefons. La reiteració d'alguns mots no esdevé ferragosa en cap moment, ni molt menys: confereix al poema la nota de sonorita que li cal perquè la lectura fluctui amb placidesa. I si el poema es llegeix sense exabruptes, el lector o la lectora pot concentrar l'atenció en el missatge sense interrupcions, com és el cas.

Bonica imatge, per tant, però sobretot, molt i molt ben portada.

Una abraçada, Gessamí_blau, i moltes moltíssimes gràcies pels teus comentaris (per si mai no t'ho havia dit, jeje!)

Vicenç

perdre's en L'ALTRE per retrobar-nos.

i difícil, gairebé impossible?, l'amor fa meravelles, certament. Sabem estimar?,

però si no, ho provem un i altre cop, en una lluita constant per SORTIR de nosaltres i capbussar-nos en el mar infinit de l'ALTRE, sense ofegar-nos-hi, esclar!

ho dic mig en broma, eh?, aquest, el de comprendre'ns i estimar-nos, és un exercici que fem constantmnet. Un bon exercici, Gessamí_blau.

un petó molt dolç (amb un poc de sal de joia!)

Un nou ésser pot arribar a existir!
Una entitat capaç d'intuir allò que sent l'altre i respectar-ho tant si li sembla encertat com si no, sense intentar comprendre-ho absolutament tot i a pesar d'això, disposat a continuar caminant a prop!

Si fos tant senzill... provocar el desglaç de les apariències, dels espais freds i buits,... facilitar la construcció de ponts que permeten traspassar la fosa i accedir a la fortalesa sense assetjament ni atacs a les legítimes muralles defensores... Això permet destinar l'alenada a qui decidim que comparteix el nostre trajecte i no a donar passes en contra del corrent!

Una abraçada llarga per a que t'acompanyi, si tu vols, tot aquest dia i el següent,
Unaquimera

amb l'amor!
Quina meravella quan ens hi sentim, per un moment, part de l'altre. és una sensació que fins i tot espanta...
Seria ideal intercanviar cos o ment per coneixer, valorar i entendre moltes coses, que de vegades sen's escapen.
Et felicito, com sempre saps enganxar-me als teus relats des del titol fins al final.
Una forta abraçada Gessamí_blau

d'un mateix, ser l'altre, ser un de sol, intercanviar els papers i experimentar noves sensacions.
En pocs mots transmets aquesta urgència de guanyar temps al temps i retrobar-nos més autèntics, més fets.

petons.

gypsy

comprensió i intercanvi, compromisos d'amor pur.
M'agrada com plasmes les coses.
Ens seguim llegint

Molt bo el què dius. Potser s'arreglarien tots els mals de la humanitat si fóssim capaços de posar-nos en el lloc de l'altra. Chapeau