Endavant!

Quan en la meva primera resposta a "plomadacer" (21-08-2017) feia esment de l'adoctrinament catòlic era per referir-me al nostre entorn cultural més immediat, però la meva al·lusió podia estrendre's perfectament a totes les altres esglèsies cristianes: ortodoxes, reformades i unificades, excloents o sincrètiques; no tinc preferències quant a l'aversió que personalment em produeixen les expressions religioses sotmeses a una autoritat terrenal amb l'exclusiva de legitimar-ne la interpretació. En aquest sentit, el relat el vaig concebre al marge de visions transcendents, però el lector sempre és lliure de descobrir-ne aspectes inèdits: l'Umberto Eco ja parlava d'això en la seva "Opera Aperta" de 1962.

Puc comentar aquest relat tan divertit i tan inquietant un altre dia potser. Sobre els comentaris anteriors que acabo de llegir sento la necessitat de compartir la meva comprensió sobre la llei d'indemnització o la llei del karma que, si no m'estic fent un embolic, són dos noms per una mateixa idea.

Sobre el significat del mite dels primer capítol del Gènesi hi ha moltes interpretacions possibles i jo personalment em quedo amb la del llibre dels Principis Divins (trobareu algun enllaç a la meva bio i, de fet en algun dels meus propis assajos s'endevina el que en penso) Tampoc és cosa d'explaiar-me en aquest comentari, només dir que en la meva opinió, encara que és una cosa una mica enganyosa, en el fet que tots naixem "culpables" rau la nostra dignitat més essencial com a persona. Tothom, sense excepció, porta el feix de la seva indemnització, la del pecat original, la col·lectiva, la heretada i la que cadascú ens anem guanyant, com millor sap i pot. I és realment una cosa digna de respecte i de tota consideració.

Buff, que dur no?
Implacable amb el personatge del relat. Potser tenia alguna raó per abandonar-se...