Cercador


Llista categories

El príncep i la granota. [temps real de lectura: 2 minuts]

Un relat de: Joan Colom
Aquí em teniu, encantat, observant aquestes bombolles de sabó que s’amunteguen l’una damunt l’altra amb una construcció d’esfericitat inestable, creada per la pressió capriciosa de les mans a l’esponja i del joc dels dits, que avui em tremolen una mica més del compte. No en faig massa cas: en diuen tremolor essencial, que és una manera elegant d’acceptar que se’n desconeixen les causes, i em ve de família; l’avantpassat Otto von Pölzig-Masserschmidt (baró Otto II de Burgúndia) ja el patia i li va costar la vida en un duel a floret.

No sé què cony li ha agafat darrerament al meu pare, el rei, de fer-me venir al riu a banyar-me, amb el pretext que així prenc el sol i la fredor de l’aigua m’estimularà la circulació... El problema és que, en ser més blana l’aigua del riu que la que tenim a palau, el sabó forma molta més escuma i no costa massa, bufant amb delicadesa sobre les bombolles que es formen a l’esponja, que algunes es desprenguin i surtin volant.

L’altra dia el corrent se’m va endur l’esponja riu avall i una granota parlant se’m va oferir per capturar-la, a canvi de fer-nos un petó de rosca. La va poder recuperar i me la va entregar, la molt ingènua. Llavors li vaig amollar que el petó li faria sa mare, perquè jo també havia llegit els germans Grimm i sabia que si l’hi donava es desfaria l’encanteri, es transformaria en una bellíssima princesa i el meu pare m’obligaria a casar-m’hi perquè li proporcionés descendència.

Des de llavors que haig d’anar amb compte: no fos cas que tornés a perdre l’esponja i la granota, escarmentada, em demanés el petó a la bestreta. Faig com que no me n’adono però sé que la tinc ben a prop, amagada a la riba sota unes fulles, espiant-me i esperant una distracció per saltar i prendre-me-la. Ara mateix semblava que se n’aniria, juganera, darrere les bombolles que s’han enlairat, però no. Fent-me l’orni deixo l’esponja sobre una roca i la miro de cua d’ull. La granota, però, amagada, no descarta fer el salt.

Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLII (tema: LES BOMBOLLES) i consta de 350 paraules, segons el comptador de Microsoft Word. La primera i l’última frase són obligades.

Comentaris

Afegir comentari
  • La granota i el compromís.[Ofensiu]
    SrGarcia | 11-07-2023

    Un relat bastant estrambòtic, molt divertit; la paròdia dels contes clàssics sol quedar molt bé.
    Aquest príncep, a més de patir de tremolós, és un autèntic al·lèrgic al compromís, un mal més corrent entre els prínceps que entre les granotes, que tothom sap que l'únic que volen és cassar-se.

    Per cert, al meu poble diem aurella, auvella i auliva; sovint m'agrada deixar el català normatiu i escriure el que dic.

  • por a l'amor[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 10-07-2023 | Valoració: 10

    avui en dia. en un onanisme pujant. ens tanquem a l'obligació d'embellir la terra, transcendir maluries i penuries, i rebre el sexe contrari amb naturalitat, plaer i respecte.
    I com em va enseñar una escript0ra actriu, L'art de saber entregar-se al 100% el primer dia. Desempellagar-se d'escadusseries. Però fins les cançons de moda li
    No res. la bellesa de la granota sabrà esbotzar aquell cor broix i rònec.

l´Autor

Joan Colom

310 Relats

825 Comentaris

93342 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >