EL POEMA DEL TOVALLÓ

... M'ha fet pensar i dedueix que has fet un poema en un tovalló.
"Amb un vers gargotejat penses com estan les celles".
Deu de ser açò la crítica. Ja m'ho diràs, perquè li he fet quatre voltes al teu relat!
Ha, ha, ha, ha...
Amb un bon riure...
Cordialment.

Et responc amb uns poemes:

Aquest és meu:

M’embolcallo amb poemes cada nit
per atipar els monstres que tinc sota el llit.
Encongits esperen el moment propici
per enfilar-se a la vànova i pujar.
A un de cap de bola que escalava
li vaig tirar un sonet i l’entomava
i ben murri, com si fes un sacrifici,
un vers i mitja estrofa es va menjar.
I quina fila que feia el malparit
assenyalant les restes amb el dit!
Volia el segon plat, una quarteta
que jo encara m’havia de rumiar;
ja no em quedava rima a la nevera
I mil mots difícils vaig emprar;
Anàfores, hipèrboles, epítets,
de figures retòriques un munt
i la bèstia, per semblar erudita,
assentia amb la bola avall i amunt
i rotava de gust, el ventre tip
de frases buides sense cap sentit.
Satisfet el monstre adormit quedava
en fetal postura s’havia arraulit
i, lliures els versos, corrien per casa
i feien rotllanes tot cantant a crits.
Les tenebres queden ben arraconades
però en vindran més la propera nit.

En recordo un de la Gloria Fuertes:

Me llamó que no venía,
estava con otra tía.
Ya sé que esto no es poesia

En una cançó de rap de Pole:

Cuéntame tus sueños y tus pesadillas
Con todo detalle, si te ves capaz
Yo escucho callado, miro cómo brillas
Mi mejor definición de hogar

M'encanta el poema escrit en un tovalló de paper que imagino amb un trosset enganxat de cobertura de croissant i unes gotetes de cafè amb llet, color que representa la terra i que combina molt bé amb el blau del cel.
Relat exquisit. Gràcies.

és difícil escriure poemes sense caure en allò ridícul o en el sentimentalisme. Segurament és perquè no sabem expresar-ho prou bé. Un aprenentatge.

Espero que aquest vers en el tovaló no l'hagi cremat. És auténtic.

Poesia. M’agrada la paraula, m’agrada llegir lletres que per a algú han representat un sentir. Em quedo amb això. T’arribaran o potser no, de tarannàs el món en va ple i estripar el llegat d’un sentir és un sotrac. La lectura del passat és el record de la memòria.

Oh!

La poesia ha de sortir del cor i s'ha d'entendre també amb el cor.
Escriure poesia es un privilegi només d'alguns, així com copsar-la en tota la seva profunditat.

Poemes simples, fins i tot ridículs, humans, metafòrics... Tot hi cap, l'expressió natural i el somriure, la espotaneitat... en funció de qui ho escriu i ho llegeix, li dona el seu valor, L'important és sentir. Sempre recordaré que el primer poema, sense saber que ho era, el vaig escriure en un tovalló d'una cafeteria.
Rosa.