El pervers

Un relat de: Carles Linares

Sóc un pervers. Ho admeto de bon grat.

Tota la vida he anat empaitant les dones.

Sovint n'hi havia prou amb pagar, he visitat tots els bordells del planeta, crec. M’agraden sobretot els dels països pobres, on amb un punyat de dollars pots realment sentir-te el mestre.

Però el gran joc, per a mi, és trobar una noia en algun lloc solitari i seguir-la fins a obtenir la meva recompensa, per grat o per forca. En noranta-nou per cent dels casos, amb força i violència. Demostrar la meva forca física m’excita com un cérvol durant el bram.

Avui, crec que tinc sort. Faig vacances en un país poc poblat i l’excursió del dia m’està servint els postres sobre una safata: una noia amb faldilla vermella que camina en un paisatge desert. En ric per endavant. Aquesta no se m’escaparà.

Que vols accelerar, nena? Hi estic acostumat, les teves natges ja són meves, espera.

Vol amagar-te? Ah, ah, encara millor. M’agraden tant les vacances. Ja vinc, noieta, tota resistència no et servirà per res i...

Crec que avui, la sort m’ha abandonat.

No m’esperava encontrar-me en un lloc desert amb un Escocès dels Highlands, de més de dos metres d’alçada, de molt mal humor, per no dir irat, i amb una destral de llenyater a les mans.

I vist la manera com l'està aixecant, amb un tallant més llarg que el meu cap, bé crec que em vol fer mal...

Comentaris

  • Perversió[Ofensiu]
    kefas | 06-12-2021

    La genuïna perversió només s’aconsegueix quan el cap està totalment girat.
    I sembla ser, i així ho expliques, que Escòcia és el camí.

  • Happy end[Ofensiu]
    llpages | 06-12-2021

    M'ha recordat una pel·lícula americana amb final feliç. Per això em quedo amb la primera part, quan va pujant el to cregut i fatxenda del qui parla en primera persona, el lector va acumulant sentiment de rebuig i fàstic a la vegada, el que dóna compte de la bona feina de l'escriptor. Al cap i a la fi, tots hauríem pres la destral de l'escocès per fer justícia.

  • Necessitat de dur ulleres[Ofensiu]
    Prou bé | 06-12-2021 | Valoració: 10

    Tan cregut i pagat de sí mateix que no s'ha adonat que va perdent visió...
    Original, ben escrit, ens portes enganyats a un final sorpresa i ben merescut!
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carles Linares

50 Relats

177 Comentaris

8751 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
De nacionalitats francesa i Suïssa, visc a Alemanya i sóc una barreja de catalana, murcià, savoyarda i suís alemànic.
M’he enamorat de la llengua catalana i encara l’estic aprenent i treballant, i el camí és llarg...
Si us plau, perdoneu les faltes que encara en trobareu massa en els meus textos, però, com es diu, de mica en mica s’omple la pica i el meu objectiu és que cada vegada n’hi hagi menys, però també publicar aquí textos que us faci riure i somriure.
Si trobeu faltes més grosses que una casa, m’ho podeu dir als comentaris, moltes gràcies per endavant.

Bilder hochladen

RIURE DE TOT ABANS D'ESTAR OBLIGAT D'EN PLORAR (Beaumarchais)

charles.linares@gmail.com

Com ho podeu veure, en el nom d'usuari, he tret la H per catalanitzar-lo ;-))