El pervers

Sóc un pervers. Ho admeto de bon grat.

Tota la vida he anat empaitant les dones.

Sovint n'hi havia prou amb pagar, he visitat tots els bordells del planeta, crec. M’agraden sobretot els dels països pobres, on amb un punyat de dollars pots realment sentir-te el mestre.

Però el gran joc, per a mi, és trobar una noia en algun lloc solitari i seguir-la fins a obtenir la meva recompensa, per grat o per forca. En noranta-nou per cent dels casos, amb força i violència. Demostrar la meva forca física m’excita com un cérvol durant el bram.

Avui, crec que tinc sort. Faig vacances en un país poc poblat i l’excursió del dia m’està servint els postres sobre una safata: una noia amb faldilla vermella que camina en un paisatge desert. En ric per endavant. Aquesta no se m’escaparà.

Que vols accelerar, nena? Hi estic acostumat, les teves natges ja són meves, espera.

Vol amagar-te? Ah, ah, encara millor. M’agraden tant les vacances. Ja vinc, noieta, tota resistència no et servirà per res i...

Crec que avui, la sort m’ha abandonat.

No m’esperava encontrar-me en un lloc desert amb un Escocès dels Highlands, de més de dos metres d’alçada, de molt mal humor, per no dir irat, i amb una destral de llenyater a les mans.

I vist la manera com l'està aixecant, amb un tallant més llarg que el meu cap, bé crec que em vol fer mal...